Partim d'una obvietat: si no tens facebook, no existeixes. Si fas qualque cosa i no ho poses al facebook, és com si no ho haguessis fet. Si poso al facebook que he menjat llagosta, la gent pensa que has menjat llagosta (malgrat hagis menjat bleda bullida). En definitiva, ets allò que el facebook diu que ets.
Així doncs, un obre el facebook, i com de costum, no veu res remarcable. Que si un ha anat a Benidorm, que si l'altre es de compres, que si m'he apuntat a un joc de llençar pilotetes contra una paret plena d'imbècils a veure quants en deixo estemordits, que si m'he fet amic del cunyat de la meva neboda que viu a Sudàfrica...I un es demana si la gent que escriu coses interessants ha desaparescut. I veu pel xat que segueix respirant (o bé segueix conectada, que pel cas ve a ser el mateix). La pregunta doncs esdevé la seguent: la gent interessant no té res a dir? No llegeix, escolta, sent, o pensa res interessant? Potser ja no tenen res a dir? Si la gent interessant que escrivia coses interessants ja no ho fa, segueix essent interessant?
La màxima del facebook s'imposa. Si no poses res interessant, no fas res interessant, ja no ets interessant. Ets un mort social.
Només em queden dues alternatives. Facebook és mort, ja no està de moda, ara la moda es Twuiter (NO, per favor!!) , o la gent ha estat engolida per facebook i s'han convertit en imbècils, com tots els altes.
Tenc por...
El que està clar és que sa manera de socialitzar-se ha canviat. El problema ve si fas, d'aquesta nova forma de socialització, sa teva forma de vida, oblidant tot el que hi ha defora.
ResponderEliminarEstem emprant ses xarxes socials per demostrar que som l'hòstia (perdó per s'expressió). Quantes vegades hem vist: "estic fent net", "estic comprant", "avui festaaaaa", etc.? Per no xerrar de ses 1000 fotos que tothom té posades (i moltes vegades, públiques). Però què passa? És necessari que tothom sàpiga toooooot el que fas? Crec que, com bé dius, hem arribat a un punt en es qual, si no ets usuari d'una xarxa social (posa-li el nom que vulguis), no existeixes...
Aix!! Com devia ser sa vida abans de Facebook? I abans des mòbil?
Jo ja no ho record, com era sa vida abans de Facebook. I què feia sa gent? Devia ser horrible açò d'haver de quedar amb sa gent i xerrar per poder assabentar-te del que els hi passava als teus amics. I com ho devien fer per saber el que feia la veïna del cinquè? quin horror
ResponderEliminarDéu salvi el face!!!!
Jajajaja!! Però aquí hi ha part de s'essència des Face: saber què fa sa gent i quina és sa seva situació vital, el que passa és que ho estem portant a l'extrem (jo sa primera; estic contaminadíssima de facebook): entrem dins es perfil d'X per veure si ha actualitzat; veim que no sé qui que no ens cau bé ha fet allò o allò altre (i ho sabem perquè tenim un amic en comú que li ha comentat es seu estat); etc. S'expressió "radio patio" s'ha de canviar per "radio facebook" o alguna cosa així... en qüestió de minuts ho pots saber tot de tothom!!! S'acabaran ses xerradetes prenent un cafè???
ResponderEliminarJo he tingut de tot.
ResponderEliminar1. Fotolog
2. Tuenti (o millor Trenti)
3. Facebook
4. Twitter
5. Blog
Em quede amb els dos últims. Des que tinc el 4. i el 5., que no entre pràcticament al FB. No sé...Per a gustos colors, però el moviment que té el Twitter, no el trobe a cap lloc. I d'això es tracta, una xarxa social, no?
Que vaja bé.
Què és això del Facebook?
ResponderEliminarM'encanta com parleu a les illes.
Jpmerch: Suposo q la pregunta és una broma, oi?
ResponderEliminarPerque em meravelleria de conèixer algú que avui encara no sap què és facebook, algú encara sense contaminar.
Ah, i gràcies, però ho feim amb total naturalitat. Jajaja. ;)
Ets de ses Illes, Oski?
ResponderEliminarBé, és igual...
I tenc por de què? Un pot dir no veritats en el blog o en el FB o on vulgui, no?
Sàpigues que jo tinc el fb de manera provisional. De fet com tot, blog inclòs... I?