Cada cop que neix una criatura a Gaza, neix un potencial integrista de Hammas. Però no és menys cert que també neix un potencial ciutadà de Gaza que vol viure en pau amb els seus veïns. Potser els governants d'Israel només contemplen la primera hipòtesi.
L'exèrcit d'Israel és un dels quatre més ben equipats i moderns del món. Els països de la UE i els EEUU se n'ocupen que comptin amb la última tecnologia. Una tecnologia que encara no sap discriminar entre una escola i un túnel, entre un hospital i un míssil, entre un nen que juga a la platja i un terrorista. Molts d'errors per a un sol exèrcit.
Francament, quan els dirigents israelites parlen d'una campanya militar llarga, apunten a la invasió de Gaza (com han vingut fent des de fa 60 anys amb els territoris palestins) o senzillament cerquen l'extermini palestí?
Mostrando entradas con la etiqueta internacional. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta internacional. Mostrar todas las entradas
miércoles, 30 de julio de 2014
viernes, 4 de febrero de 2011
Gràcies
Avui havia amenaçat amb publicar el meu primer relat, però els esdeveniments ens han superat i no podia deixar d'escriure aquest article. Un article que valdria per a qualsevol dia de l'any, i desgraciadament, per a molts de dies, i molts d'anys.
Perque aquest article vol ser un petit reconeixement a una de les feines que més admiro. Una feina que no tothom és capaç de dur a terme, que no tothom pot afrontar amb responsabilitat i valentia. Cal ser molt bo per ser un bon corresponsal extranger. Si, senyores i senyors, avui vull fer un gran homenatge a tos aquells periodistes que exposant la seva vida i moguts per l'afany de mantenir-nos informats, abandonen les seves families per còrrer món i contar allò que molts pretenen que no sigui contat.
Gràcies a ells i elles, professionals compromessos amb quelcom que va més enllà del dret a informar, més enllà de la necessitat de cobrir la noticia, podem assabentar-nos del que succeeix al nostre voltant. S'enfronten a perills perque el món conegui la veritat. El seu lema: "Algú ho ha d'explicar". I per aquest motiu tenen tot el meu reconeixement i admiració.
Quan en un conflicte es carrega contra els periodistes, bé sigui a través del poble eufòric que necessita un enemic, o bé ( i molt més freqüent), a través del poder, sempre temo que siguin silenciats. Perque sense ells ni el món pot conèixer el que està passant ni el poble pot cridar i mostrar a quins maltractaments estan sotmesos.
Els entenc quan decideixen fugir del conflicte, perque no val la pena fer-hi es pellet, però els admiro amb més força encara quan decideixen quedar-se i explicar-nos el que veuen.
Tristament aquest article ha vingut motivat per l'allau de detencions de periodistes que han tingut lloc en les darreres hores a El Caire i que des d'aquí denuncio com macabre mètode de l'Estat egipci per silenciar i ocultar tot el que està esdevenint. Molt típic dels estats autoritaris.
Per tot el que he dit, el meu suport i ànims a tots aquells periodistes que s'arrisquen cada dia perque sapiguem que es cou en aquest món. Gràcies.
Perque aquest article vol ser un petit reconeixement a una de les feines que més admiro. Una feina que no tothom és capaç de dur a terme, que no tothom pot afrontar amb responsabilitat i valentia. Cal ser molt bo per ser un bon corresponsal extranger. Si, senyores i senyors, avui vull fer un gran homenatge a tos aquells periodistes que exposant la seva vida i moguts per l'afany de mantenir-nos informats, abandonen les seves families per còrrer món i contar allò que molts pretenen que no sigui contat.
Gràcies a ells i elles, professionals compromessos amb quelcom que va més enllà del dret a informar, més enllà de la necessitat de cobrir la noticia, podem assabentar-nos del que succeeix al nostre voltant. S'enfronten a perills perque el món conegui la veritat. El seu lema: "Algú ho ha d'explicar". I per aquest motiu tenen tot el meu reconeixement i admiració.
Quan en un conflicte es carrega contra els periodistes, bé sigui a través del poble eufòric que necessita un enemic, o bé ( i molt més freqüent), a través del poder, sempre temo que siguin silenciats. Perque sense ells ni el món pot conèixer el que està passant ni el poble pot cridar i mostrar a quins maltractaments estan sotmesos.
Els entenc quan decideixen fugir del conflicte, perque no val la pena fer-hi es pellet, però els admiro amb més força encara quan decideixen quedar-se i explicar-nos el que veuen.
Tristament aquest article ha vingut motivat per l'allau de detencions de periodistes que han tingut lloc en les darreres hores a El Caire i que des d'aquí denuncio com macabre mètode de l'Estat egipci per silenciar i ocultar tot el que està esdevenint. Molt típic dels estats autoritaris.
Per tot el que he dit, el meu suport i ànims a tots aquells periodistes que s'arrisquen cada dia perque sapiguem que es cou en aquest món. Gràcies.
lunes, 31 de enero de 2011
sábado, 29 de enero de 2011
Ja n'hi ha prou!
En els darrers anys havia pensat que si qualque cosa es movia, politicament parlant, als paisos majoritariament musulmans, vindria donat per l'extremisme religiós i no estaria enfocat cap a la millora interna, sino més aviat, a combatre les amenaces externes que pateixen o creuen patir (cosa que encara estic rumiant).
Però ha estat, si més no interessant, veure com ha esdevingut una revolta popular (que bé quan l'exèrcit sembla no tenir-hi res a veure) per expulsar a un president corrupte i pressumptament democràtic, en una rebel.lió que reclama feina i millores en les condicions de vida, així com llibertat d'expressió. Interessant també que hagi succeït en un país on semblava que mai passava res. Un país tant pròxim a Europa (ens hauriem de demanar cap on miraven els líders europeus mentre Ben Ali feia i desfeia com volia).
Interessant també veure com s'ha extés a Egipte, on sembla haver pres unes dimensions excessives.
Serà aquest potser el model per avançar en la consecució de la democràcia i les llibertats en el món islàmic? Com s'ho deuen mirar des de l'Orient Mitjà?
Però ha estat, si més no interessant, veure com ha esdevingut una revolta popular (que bé quan l'exèrcit sembla no tenir-hi res a veure) per expulsar a un president corrupte i pressumptament democràtic, en una rebel.lió que reclama feina i millores en les condicions de vida, així com llibertat d'expressió. Interessant també que hagi succeït en un país on semblava que mai passava res. Un país tant pròxim a Europa (ens hauriem de demanar cap on miraven els líders europeus mentre Ben Ali feia i desfeia com volia).
Interessant també veure com s'ha extés a Egipte, on sembla haver pres unes dimensions excessives.
Serà aquest potser el model per avançar en la consecució de la democràcia i les llibertats en el món islàmic? Com s'ho deuen mirar des de l'Orient Mitjà?
lunes, 15 de noviembre de 2010
sábado, 13 de noviembre de 2010
Bones notícies
La Junta Militar de Birmània autoritza l'alliberament de Suu Kyi
La Junta Militar de Birmània ja ha firmat l'ordre de posada en llibertat de la líder opositora Aung San Suu Kyi, ja que la pena de 18 mesos d'arrest domiciliari venç demà dissabte.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)