Jugarem a Barri Sèsam. Aprendrem la diferència entre Molt i Poc. Quan entres en una botiga de caramels hi ha un gran assortiment d'aquests. Hi ha Molt per triar. Quan vas a votar en unes eleccions a Cuba, a Rússia o en un referèndum franquista, hi ha Poc per triar.
Com a demòcrata convençut, crec que sa democràcia no és tal si no hi són presents totes les opcions. Tampoc ho és si no tenen tots els participants les mateixes possibilitats.
Votar (triar) entre dos és sempre més fàcil (imagino). La opció avui és aquesta. Dreta o extrema dreta, com pretenen els dos partits majoritaris en aquests país.
Aquest dimecres vaig signar un document on avalava la candidatura d'un partit. Avui he sabut que si hagués fet el mateix amb un altre, la meva signatura hauria estat anulada en ambdos documents. El PSOE (Partit "Socialista" (?) "Obrer" (?) Espanyol (!)) s'ha tret del barret una llei que obliga a tots aquells partits polítics que no tenen representació parlamentària i que es vulguin presentar a les eleccions, a presentar un número X d'avals per poder-ho fer.
Sempre m'he considerat una persona d'esquerres, però avalaria a Falange si fos precís perque es pogués presentar a les eleccions. Perque unes eleccions on no es pugui triar, on no es pugui elegir la opció que més ens representa no són unes eleccions democràtiques.
El PSOE s'ha convertit en un apèndix del programa electoral del PP, i no pot ocultar la seva fòbia al pluralisme. Aquest partit socialista que s'omple la boca amb promeses de reforma de la llei electoral. Aquest partit socialista que pacta reformes de la constitució express amb el PP, quan abans "demonitzava" tot aquell que s'atrevís ni tan sol insinuar una cosa tan lletja com canviar la constitució.
Per aquest, i d'altres motius que exposaré més envant, me'n enfot del vot útil, i votaré amb l'esperança de esfondrar el bipartidisme cancerígen que està consumint la democràcia espanyola i la paciència dels ciutadans.
Mostrando entradas con la etiqueta relats propis. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta relats propis. Mostrar todas las entradas
sábado, 8 de octubre de 2011
lunes, 26 de septiembre de 2011
Cagada Relativa
A la pàgina 8 havia deixat enrere la crònica bursàtil sense obtenir el resultat desitjat, malgrat l'efecte purgant que acostumava provocar-li el transtorn parnoic de l'Ibex 35.
Assegut en un urinari disfressat de nau espacial veia passar els minuts i els oracles dels experts econòmics traduits i ordenadets, de la sibil.la a la columna del diari.
Una modernitat mal entesa i quelcom semblant al feng shui de Matrix l'envoltaven en aquell excusat policromat sitiat de miralls per tot arreu que recol.locaven el seu esperit i foragitaven la més mínima mostra de dignitat, disminuida de per si en tal context. Es veia a si mateix reflexat des de tots els punts de vista possibles.
Es va aturar de sobte en un titular agressiu: "Einstein ha mort. Científics europeus descobreixen que els neutrins viatgen a una velocitat superior que la dels fotons". No donava crèdit. El seu somni es podia complir. Si la teoria era certa, els viatges en el temps eren possibles. Tancà els ulls i començà a imaginar. Imaginà tornant a la seva infància, a la seva daurada joventut a San Pablo CEU i els inicis al Partit, abans de ser relegat per un valencianet ben trajejat. Amb els ulls tancats imaginà totes aquelles coses amb força, estrenyent les dents i les parpelles. De cop i volta, un peristaltisme súbit s'apoderà dels seus intestins i...
La regressió a la infància materialitzada en un bany futurista era una ironia o la nova expressió d'un teorema que afirmava des de temps inmemorials que la merda era més ràpida que el llamp i que la llum.
Més tard, va sortir a l'hort i contemplà com les taronges es començaven a insinuar, atravessades, potser, per milers de neutrins atabalats que feien tard a dinar.
Assegut en un urinari disfressat de nau espacial veia passar els minuts i els oracles dels experts econòmics traduits i ordenadets, de la sibil.la a la columna del diari.
Una modernitat mal entesa i quelcom semblant al feng shui de Matrix l'envoltaven en aquell excusat policromat sitiat de miralls per tot arreu que recol.locaven el seu esperit i foragitaven la més mínima mostra de dignitat, disminuida de per si en tal context. Es veia a si mateix reflexat des de tots els punts de vista possibles.
Es va aturar de sobte en un titular agressiu: "Einstein ha mort. Científics europeus descobreixen que els neutrins viatgen a una velocitat superior que la dels fotons". No donava crèdit. El seu somni es podia complir. Si la teoria era certa, els viatges en el temps eren possibles. Tancà els ulls i començà a imaginar. Imaginà tornant a la seva infància, a la seva daurada joventut a San Pablo CEU i els inicis al Partit, abans de ser relegat per un valencianet ben trajejat. Amb els ulls tancats imaginà totes aquelles coses amb força, estrenyent les dents i les parpelles. De cop i volta, un peristaltisme súbit s'apoderà dels seus intestins i...
La regressió a la infància materialitzada en un bany futurista era una ironia o la nova expressió d'un teorema que afirmava des de temps inmemorials que la merda era més ràpida que el llamp i que la llum.
Més tard, va sortir a l'hort i contemplà com les taronges es començaven a insinuar, atravessades, potser, per milers de neutrins atabalats que feien tard a dinar.
jueves, 1 de septiembre de 2011
Visconti i el vent que arribà del sud
El sol fa ganes de riure. El cel és un espectacle incert, de color puça malalta. La basca, la bascota satura l'aire. Adverteix d'un desgavell inminent entre els núvols.
Divago. M'ofego.
Potser, tan sols la vertadera bellesa es pot apreciar en un dia així. La bellesa que ens fa oblidar la pesta i la pesta del món.
Quatre minuts de bellesa, i res més.
jueves, 10 de marzo de 2011
*Ciutadà 1.000.000*
És de nit, i el carrer es veu més buit i més negre, i el cruiximent li amara tots els ossos. Torna a casa pel mateix camí de sempre, i no veu res que el faci diferent. El mateix camí, el mateix ciutadà, quasi la mateixa nit. El ciutadà desperta aquesta nit. Despert dibuixa trajectòries mentals sobre paper vegetal que es veuen al besllum.
Arrossegant, vaig, dies feixugs,
i deix pavades de plom per dins ca nostra.
El ciutadà 1 milió es queda al bell mig del carrer, just al bell mig del migdia, com un semàfor en vermell, mentres la multitud camina, corre, frisa, s'esgavella, l'esquiva, al seu voltant. El Ciutadà 1x10elevatasis veu com tots saben on van. El ciutadà els contempla. Els observa detingudament. I crida, un crit groc llimona amb tocs de metall (preferiblement bronze de trompeta):
Demano un fort aplaudiment, una gran ovació per a tots aquells que saben on van!!!!
El crit a l'aire es engolit per un "solo" de tràfic metropolità amb obstinato de diesel. Però el fum roman (com sempre a la ciutat). Alguns ciutadans, encara no identificats, returen el pas, s'aturen un moment, i amagant un somriure còmplice i afectuós, ofereixen l'ovació reclamada, i segueixen, rumiant sota el fum del crit-d'instrument-de-vent-de-pregunta-metafìsica.
El ciutadà cridaner es veu emulat. Un ciutadà amb número ...? es planta devora ell i reparteix diplomes que proclamen amb virulència:
"Casa Pepita. Depilaciones a la cera. De lunes a viernes. Calidad superior.".
El ciutadà unmilió i el ciutadà descatalogat es miren amb recel i abandonen la via pública a la recerca d'una nova explanada amb més perspectives de negoci/màrketin filosòfic.
Arrossegant, vaig, dies feixugs,
i deix pavades de plom per dins ca nostra.
El ciutadà 1 milió es queda al bell mig del carrer, just al bell mig del migdia, com un semàfor en vermell, mentres la multitud camina, corre, frisa, s'esgavella, l'esquiva, al seu voltant. El Ciutadà 1x10elevatasis veu com tots saben on van. El ciutadà els contempla. Els observa detingudament. I crida, un crit groc llimona amb tocs de metall (preferiblement bronze de trompeta):
Demano un fort aplaudiment, una gran ovació per a tots aquells que saben on van!!!!
El crit a l'aire es engolit per un "solo" de tràfic metropolità amb obstinato de diesel. Però el fum roman (com sempre a la ciutat). Alguns ciutadans, encara no identificats, returen el pas, s'aturen un moment, i amagant un somriure còmplice i afectuós, ofereixen l'ovació reclamada, i segueixen, rumiant sota el fum del crit-d'instrument-de-vent-de-pregunta-metafìsica.
El ciutadà cridaner es veu emulat. Un ciutadà amb número ...? es planta devora ell i reparteix diplomes que proclamen amb virulència:
"Casa Pepita. Depilaciones a la cera. De lunes a viernes. Calidad superior.".
El ciutadà unmilió i el ciutadà descatalogat es miren amb recel i abandonen la via pública a la recerca d'una nova explanada amb més perspectives de negoci/màrketin filosòfic.
martes, 8 de marzo de 2011
Açò va ser es meu primer sonet (quina vergonya!!)
Et regal aquest trosset de mar.
Et regal l'olor del romaní
i la gelada del matí
i somiant amb tu el despertar.
Plaent, el romandre per copsar
del teu somriure, bemoll de Mi,
un minut més, ebri de vi;
no dir-te res, tornar a somiar.
Et regal la pluja i el meu nom
i la veu i la lluna que grapeja
amb sa llum mon tendre son.
Et regal l'hora en que tothom dorm
d'aquest amor que en mi espurneja
l'on, el quan, el perque i el com.
viernes, 4 de marzo de 2011
*Diari d'una fòbia (I)*
(Fragments del diari personal de A. Riutort i Plasec, trist lampista de Sagrià).
10.01.10: Són les 4 i encara no m'he adormit. Sento com plou a fora i els esquitxos arriben fins a la finestra. Bufa vent del nord, i ho amplifica tot. Si demà al matí plou no aniré al gimnàs.
12.01.10: He acompanyat a misa a la tieta Paquita. Plovia. Anava mirant els núvols. Tenien una consistència dubtosa. Mirant cap el nord es veu com els núvols es van trencant. Demà ja no plourà.
16.01.10: Sóc a la feina. Miro per la finestra massa sovint. Crec que en Llopis se n'ha adonat de la meva dèria. Estem a gener. Pel gener no sol tronar. El gener és un mes bo, un mes sense tempestes.
17.01.10: Avui fa un dia radiant. Un sol de primavera. Hem sortit a passejar amb l'Helena. Després de sopar anirem al cinema. Està molt maca l'Helena d'ençà que s'ha tallat els cabells.
22.01.10: He mirat el pronòstic de la televisió. Diuen que demà plourà. Em miraré que en diu el diari i la pàgina del Servei de Meteorologia. Uff, res de tempestes! L'Helena diu d'anar demà al llac. Li he dit que ja ho vorem. Depen del temps que faci.
23.01.10: Quan m'he llevat he anat a mirar per la finestra. No sé si és de dia o de nit. Està molt fosc, molt ennivulat. No tinc ganes de llegir. Crec que aniré a l'habitació: allà tancaré la finestra i abaixaré la persiana. És més, un poc de música per esmorteir el so de la pluja. Wagner durant tres hores.
10.01.10: Són les 4 i encara no m'he adormit. Sento com plou a fora i els esquitxos arriben fins a la finestra. Bufa vent del nord, i ho amplifica tot. Si demà al matí plou no aniré al gimnàs.
12.01.10: He acompanyat a misa a la tieta Paquita. Plovia. Anava mirant els núvols. Tenien una consistència dubtosa. Mirant cap el nord es veu com els núvols es van trencant. Demà ja no plourà.
16.01.10: Sóc a la feina. Miro per la finestra massa sovint. Crec que en Llopis se n'ha adonat de la meva dèria. Estem a gener. Pel gener no sol tronar. El gener és un mes bo, un mes sense tempestes.
17.01.10: Avui fa un dia radiant. Un sol de primavera. Hem sortit a passejar amb l'Helena. Després de sopar anirem al cinema. Està molt maca l'Helena d'ençà que s'ha tallat els cabells.
22.01.10: He mirat el pronòstic de la televisió. Diuen que demà plourà. Em miraré que en diu el diari i la pàgina del Servei de Meteorologia. Uff, res de tempestes! L'Helena diu d'anar demà al llac. Li he dit que ja ho vorem. Depen del temps que faci.
23.01.10: Quan m'he llevat he anat a mirar per la finestra. No sé si és de dia o de nit. Està molt fosc, molt ennivulat. No tinc ganes de llegir. Crec que aniré a l'habitació: allà tancaré la finestra i abaixaré la persiana. És més, un poc de música per esmorteir el so de la pluja. Wagner durant tres hores.
domingo, 27 de febrero de 2011
*Inspiració Tinc*
Ni milions d'euros, ni joies, ni un apartament a La Moraleja. He heretat un bagul de productes filològics. A dins el bagul se'ls veia bé. Venien sense envoltori, en aparent bon estat de conservació, tot i que la data de caducitat s'havia esborrat parcialment. Qui me'ls llegava n'havia fet ús durant un llarg temps:
- Aquest producte d'aquí, el de la "rr" ben maca, me'l va donar el teu avi. I aquell d'allà el vaig trobar oblidat dins un calaix. Cuida'ls. Ton germà els faria malbé amb aquella pantalla amb botons.
He anat traient-los un per un, he llegit les indicacions i recomanacions d'ús, i pausadament, n'he fet un tast. A primer cop d'orella, la seva sonoritat és bona, i s'ajusten a les expectatives.
Però he comès un error. Els he tret a passejar. Al contacte amb l'aire del segle vint-i-u, m'ha semblat que es mercien. N'he deixat un a uns amics mentre me n'anava de vacances, però no n'han sabut què fer-ne. Se'ls enganxava al paladar.
He fet la prova amb altres subjectes, però la resposta era similar. Els hi vaig possar un predicat de llana perque no passassin fred, però un se m'ha costipat, i l'he hagut de guardar en una llibreta, amb els seus companys.
Jo me'ls miro amb afecte, però encara veig en els seus fonemes la por davant la cara d'estranyesa de la gent, escoltant-los amb indiferència, fent-los sentir vells i inútils.
- Aquest producte d'aquí, el de la "rr" ben maca, me'l va donar el teu avi. I aquell d'allà el vaig trobar oblidat dins un calaix. Cuida'ls. Ton germà els faria malbé amb aquella pantalla amb botons.
He anat traient-los un per un, he llegit les indicacions i recomanacions d'ús, i pausadament, n'he fet un tast. A primer cop d'orella, la seva sonoritat és bona, i s'ajusten a les expectatives.
Però he comès un error. Els he tret a passejar. Al contacte amb l'aire del segle vint-i-u, m'ha semblat que es mercien. N'he deixat un a uns amics mentre me n'anava de vacances, però no n'han sabut què fer-ne. Se'ls enganxava al paladar.
He fet la prova amb altres subjectes, però la resposta era similar. Els hi vaig possar un predicat de llana perque no passassin fred, però un se m'ha costipat, i l'he hagut de guardar en una llibreta, amb els seus companys.
Jo me'ls miro amb afecte, però encara veig en els seus fonemes la por davant la cara d'estranyesa de la gent, escoltant-los amb indiferència, fent-los sentir vells i inútils.
sábado, 5 de febrero de 2011
* Tramontana air-lines *
Lo pi de Formentor ha tombat.
N'Espinete és, definitivament, un frígid. (Don Pin Pon sortí a per tabac, i mentre se'l fumava a 100 metres de l'escola, reparà en la presència de la gallina Caponata).
-La humitat està neta? - No ho sé, Wilhelm. - L'aire és irrespirable.
-Tramontana air-lines els informa de la desaparició de dues-centes maletes. Posam a la seva disposició un catàleg de fotografies. La companyia agrairà als senyors passatgers acudeixin per identificar la seva maleta i el comandant de la nau.
- Passengers from flight HP343 to Torremolinos, get gate RS99999 (over there, you know, where airport finishes and starts Cala Blanca).
-Si, mama, el vol un èxit, llevat de les turbulències pròpies d'aquesta illa. Envia'm més crespells d'aquells quan puguis.
Última hora: Maó és víctima d'una banda de narcotraficants. Les autoritats començaren a sospitar en veure es Carrer Nou ple de gom-a-gom diumenge passat a les 9 de la nit. Segons han informat des de la comandància de la guàrdia civil, el contingut d'una maleta extraviada amb destí Torremolinos va ser posat en circulació. La maleta contenia 2000 crespells farcits amb cocaïna. L'eufòria dels mahonesos ha estat controlada i no es pateix per la seva vida. El jutjat d'instrucció nº 1 de Maó obrirà diligències contra Tramontana air-lines en quant puguin treure al senyor jutge de Peoples. Els ha informat Lolailo Nius.
N'Espinete és, definitivament, un frígid. (Don Pin Pon sortí a per tabac, i mentre se'l fumava a 100 metres de l'escola, reparà en la presència de la gallina Caponata).
-La humitat està neta? - No ho sé, Wilhelm. - L'aire és irrespirable.
-Tramontana air-lines els informa de la desaparició de dues-centes maletes. Posam a la seva disposició un catàleg de fotografies. La companyia agrairà als senyors passatgers acudeixin per identificar la seva maleta i el comandant de la nau.
- Passengers from flight HP343 to Torremolinos, get gate RS99999 (over there, you know, where airport finishes and starts Cala Blanca).
-Si, mama, el vol un èxit, llevat de les turbulències pròpies d'aquesta illa. Envia'm més crespells d'aquells quan puguis.
Última hora: Maó és víctima d'una banda de narcotraficants. Les autoritats començaren a sospitar en veure es Carrer Nou ple de gom-a-gom diumenge passat a les 9 de la nit. Segons han informat des de la comandància de la guàrdia civil, el contingut d'una maleta extraviada amb destí Torremolinos va ser posat en circulació. La maleta contenia 2000 crespells farcits amb cocaïna. L'eufòria dels mahonesos ha estat controlada i no es pateix per la seva vida. El jutjat d'instrucció nº 1 de Maó obrirà diligències contra Tramontana air-lines en quant puguin treure al senyor jutge de Peoples. Els ha informat Lolailo Nius.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)