*Inspiració Tinc*

Ni milions d'euros, ni joies, ni un apartament a La Moraleja. He heretat un bagul de productes filològics. A dins el bagul se'ls veia bé. Venien sense envoltori, en aparent bon estat de conservació, tot i que la data de caducitat s'havia esborrat parcialment. Qui me'ls llegava n'havia fet ús durant un llarg temps:
- Aquest producte d'aquí, el de la "rr" ben maca, me'l va donar el teu avi. I aquell d'allà el vaig trobar oblidat dins un calaix. Cuida'ls. Ton germà els faria malbé amb aquella pantalla amb botons.

He anat traient-los un per un, he llegit les indicacions i recomanacions d'ús, i pausadament, n'he fet un tast. A primer cop d'orella, la seva sonoritat és bona, i s'ajusten a les expectatives.
Però he comès un error. Els he tret a passejar. Al contacte amb l'aire del segle vint-i-u, m'ha semblat que es mercien. N'he deixat un a uns amics mentre me n'anava de vacances, però no n'han sabut què fer-ne. Se'ls enganxava al paladar.
He fet la prova amb altres subjectes, però la resposta era similar. Els hi vaig possar un predicat de llana perque no passassin fred, però un se m'ha costipat, i l'he hagut de guardar en una llibreta, amb els seus companys.
Jo me'ls miro amb afecte, però encara veig en els seus fonemes la por davant la cara d'estranyesa de la gent, escoltant-los amb indiferència, fent-los sentir vells i inútils.