Una pel.lícula no és pel.lícula fins que algú se la mira. Una peli molt bona, si ningú se la mira mai, tot i ser molt bona, no és bona?
Van Gohg era un artista? Si en vida ningú va apreciar el seu art, era art el que feia? O és art a partir del moment en que algú repara en ell? Si una obra d'art no agrada a la majoria, deixa de ser art?
La Llei "Sinde" protegeix a la cultura, als artistes o a la indústria? Internet és la fi de la cultura o la fi de la indústria? La indústria s'ha acomodat? Han de protegir les lleis a la indústria?
Realment costa menys avui per avui produir un producte cultural?
Si un llibre de Manganito de Tal val 25 euros, i la indústria es queda amb 24, el comprarieu?
Si pel mateix llibre, l'autor rebés 24 euros, i la indústria 1, el comprarieu?
Què és un preu abussiu per una obra d'art? Producte cultural és igual a obra d'art?
S'ha acostumat la gent a la facilitat que suposa disposar de productes culturals a la xarxa a cost zero?
Què hauria de valer una entrada de cine, un llibre o un CD?
Com es poden combatre els abusos dels intermediaris?
Reconèixer la feina de l'artista, divulgar l'obra i fer-la accessible al gran públic, alhora que es comercialitza a un preu raonable. Alguna idea?
És la feina de l'artista una feina qualsevol? Un altre problema: qui/què és un/una artista? És l'objecte artístic un producte com un altre?
Quin paper juga/hauria de jugar l'SGAE? És legítima la seva intervenció? (Lope de Vega cobra encara drets d'autor?)
Primer de tot: hauries d’haver enumerat cada pregunta xD
ResponderEliminar1. Aquest punt és un poc “la pescadilla que se muerde la cola”. Si una peli és bona (i tu saps que ho és, o almenys a tu t’ha agradat), probablement la recomanaràs. Crec que aquest simple boca-a-boca li donarà prou publicitat per a que sa gent se la miri, i per a que, en conseqüència, aquesta peli sigui bona. Si ningú se la mira mai, probablement mai serà catalogada com a bona (què la fa bona?? Que molta gent se la miri? Podem parlar de sa peli “La red Social”, que ha recaptat molts doblers (de tanta gent que l’ha vist) i està nominada a no sé quants Oscar’s... no és una “peli bona”). És a dir, una peli és peli des del moment que té un públic que se la mira... el fet de catalogar-la com a bona o no crec que dependrà de s’opinó pública (tornant a “La Red Social”... no crec que sa gent digui que és una peli bona, i en canvi, els que se suposa que són els “enterats” des cine, la nominen a l’Oscar). Per a pensar-hi una mica.
2. A partir de quin moment ho considerem art? Van Gogh (i molts altres) no van tenir èxit en el seu moment i en canvi ara són considerats artistes. Crec que una cosa comença a ser art quan algú repara en ell i ho aprecia, i, igual que al cas anterior, li dóna publicitat. Sobretot però, per ser art, crec que ha de perdurar en el temps.
ResponderEliminar3. La “Ley Sinde” protegeix la indústria. Punto pelota. La indústria s’ha acomodat a un estil de vida (i de fer les coses) que avui per avui ja no té sortida. Els temps canvien, les coses avancen i els formats són diferents. Renovarse o morir. No pots pretendre vendre “cassettes” tota la vida. Internet mai serà la fi de la cultura, ans al contrari, crec que gràcies a internet, les coses es donen a conèixer amb més facilitat (i velocitat). Amb les xarxes socials, per exemple, és molt més fàcil saber de què va una peli/llibre/música, i decidir si en vols gaudir (amb la qual cosa, dit sigui de pas, s’abarateix el cost de publicitat). Investiga en Justin Bieber; crec que és un bon exemple del poder d’Internet (després ja discutirem si és art o no). Tal vegada, sense Internet, aquest al·lot no hauria arribat on és (ara veurem quant temps s’hi queda). Internet (i els nous formats) el que fan és demostrar que les coses han canviat i que la indústria no pot quedar anclada al passat (ningú compra CD’s... ara tothom escolta música al seu mp3). Un músic/escriptor/director no deixarà de fer la seva feina (i si ho deixa de fer perquè no pot viure d’això, “dedícate a otra cosa”); el que haurà de fer serà cercar noves maneres d’arribar al públic (com ja va passar amb s’arribada des CD, de s’mp3, del DVD, etc., i ningú va protegir es “cassette”, s’VHS, etc.)
ResponderEliminar4. Sí. Ara els llibres no es copien a mà; ses pelis estan en format digital,; sa música es grava per parts, i després s’ajunta i es mescla; sa publicitat arriba per moltes vies (vegeu punt 3 i el poder d’Internet). No pots pretendre cobrar el mateix quan et costa menys fer-ho (almenys, pel que respecta sa part tècnica).
ResponderEliminar5. No. Vegeu punt 4. Els costos s’han abaratit.
ResponderEliminar6. No. Vegeu punt 4. Els costos s’han abaratit. Escriure un llibre costa el mateix (està clar), el tema és que la indústria es vol enriquir a costa de l’autor, amb la qual cosa, per a que la indústria guanyi 1€, el producte n’ha de costar 25... La indústria no vol deixar de guanyar (que no és el mateix que perdre) ni un cèntim... Per això, els productes són tan cars (abans sí que ho valien, pels costos de producció, però va arribar un moment en què aquests costos es van abaratir, es van mantenir els preus, i es van enriquir... i ningú vol perdre això). Si la indústria es vol mantenir, el que ha de fer és trobar altres vies per arribar al públic.
7. El preu és abusiu quan la gent no està disposada a pagar (o no pot pagar) el que val. Si mirem el cas del cine, és evident que la majoria pot pagar els 6,50€ que val; ara bé, el que no pot fer la gent és anar-hi tant com voldria. Davant aquesta disjuntiva, sa gent va a veure sa que li fa ganes (o sa que li han recomanat, o que ha rebut millors crítiques o el que sigui), i sa que no pot anar a veure (perquè ja serien 13€) se la baixa; i a partir d’ara (com que sa indústria no vol que això es faci), no la veurà. I això que aquí tenim un cinema petit (avam què fas davant un “multicines” amb 15 sales). El mateix passa amb els llibres. A jo m’agrada molt llegir, però no em puc permetre gastar-me 25€ per novel·la (sobretot, perquè em duren una setmana... així que calcula). Què faig? Me la baixo, vaig a la biblioteca, o me la deixen (però no la pago). A les males, no la llegeixo. Des del moment que això passa (descàrregues, préstecs, etc.), tal vegada sa indústria s’hauria de replantejar els preus dels productes. I per últim, considero que producte cultural no és igual a obra d’art; com ja he dit, crec que és art quan perdura en el temps.
ResponderEliminar8. Sí. S’ha acostumat, però perquè s’alternativa (comprar) és molt cara (vegeu s’iniciativa 1Libro1Euro).
ResponderEliminar9. Depèn del nivell de vida del poble. Vegeu aquesta entrada: http://centrodemadrid.wordpress.com/2010/12/30/el-precio-de-la-cultura-en-espana-comparativa-entre-los-precios-de-los-libros-en-espana-y-en-el-reino-unido/
10. Crec que això hauria de sortir del propi artista. La indústria s’enriqueix a costa del que aquest artista fa (i de la gent que ho paga), normalment, emportant-se més beneficis que el propi artista. Tal vegada una solució seria que l’artista obrís la seva pàgina web i que hi posin el primer capítol del seu darrer llibre/darrer single (amb la possibilitat de baixar-lo a canvi d’un preu adequat (vegeu punt 9) i que tots els beneficis siguin per ell (que per alguna cosa l’ha escrit/composat).
ResponderEliminar11. Uuups! Vegeu punt 10.
12. No sé si una feina qualsevol (no vull menysprear ningú), però sí una feina com qualsevol altra, perquè tornem al punt 2... a partir de quan és art? Tal vegada avui no ho és, i demà sí (o al revés). Jo personalment, no sabria pintar un quadre, o tal vegada faria un “burigot”; després ja veuríem si se’l considera art o no, i si perdura en es temps (amb sa qual cosa, tal vegada sí que ho pugui fer tothom, però no tothom s’hi pugui dedicar professionalment, i viure d’això). No conec ningú considerat “artista”, però crec que sa seva feina és com qualsevol altra: tu fas una cosa, i te paguen per fer-ho.
13. Aquests mereixen un punt a part, però amb compte, perquè si els critiques, et tanquen la pàgina web i et posen multa... així que ja ho discutirem cara a cara ;)
Sobretot crec que si sa cultura ha de ser un bé del qual tots hem de tenir dret a gaudir, hauria de ser accessible a tothom.
A grans trets, aquestes són ses meves idees. Les comentem, les rebatem, i així m’obligo a reconstruir constantment es meu pensament ☺
P.D. Al final ho he hagut de fer per capítols, perquè no m'ho ha deixat penjar tot sencer xD
ResponderEliminar1: Per començar, idò, ens hem de demanar qui són els experts, i pq la opinió de segons qui val i la de segons qui, no. És a dr, qüestionar l'autoritat dels crítics, no?
ResponderEliminar2: M'agrada sa idea final.
3: M'ha quedat clar ;) Per cert, el cas de Justin Biener crec que és molt gràfic del que suposa internet i del què no és art. :S