Bones intencions

Navegant, quan no hi ha massa paltreig, el responsable d'aquest indret cibernètic ha descobert una sèrie de blogs que li han semblat interessants. Dóna la casualitat que tots ells estan dedicats a la publicació de relats, poemes o textos literàris de múltiples i variades tipologies.

Davant aquest fet, el pare de la criatura ha procedit a examinar el present blog. Un podria pensar en primer lloc que està dedicat a tot el que desperta l'interés d'aquest humil tafaner del món. D'altres podrien pensar que és insustancial i que no es centra en cap temática concreta, i pretenent saber de tot, no sap de res, convertint aquest blog en fum de formatjada. Un tercer observador arribaria a la conclusió que tots els temes hi tenen cabuda i que l'autor intenta diversificar l'oferta amb la finalitat de contentar a tots els públics.

L'autor creu que de vegades preten xerrar de tot i que no sempre ho fa prou bé. És cert que molts temes atrauen l'atenció del sotasignant i que procura fer d'allò més entretingut aquest espai dins el ciberespai.

Pròxima la matinada, l'autor , sense pretensions de fer quelcom que perduri ni de passar a la posteritat com a blogista (?), i plenament conscient de les actuals limitacions intel.lectuals que l'acompanyen des del cafè de les sis fins el riuet de bona nit, exposa:

- Que afronta amb rigor tots i cadascun dels registres d'aques blog i que ho fa amb tota la serietat de que disposa en efectiu.
- Que contempla la possibilitat de donar un nou rumb a l'esmentat quadern incloent d'ara en endavant relats propis fruits de la reduida imaginació natural i que renuncia al "problemas informáticos", ampliament utilitzats, però lleugeraments il.legítims.
- Que amenaça amb dur-ho a terme.
- Que s'autoexamina a si mateix i no veu traces ni de poeta, ni de periodista, ni de narrador, ni de opinador, ni de crític. Es perfila, molt a contragust, com a escribà lliure. Lliure?
- Que no renuncia en cap cas a sacrificar a lectors potencials oferint breus notes sobre història del segle XIII o física qüàntica.
- I que en definitiva, es lliura a les muses perque facin d'ell el que puguin (o el que els hi deixin).

Tres són les premises em venen al cap. La primera, que no hi ha bon escriptor sense bon lector. Segon, que  l'art s'aconsegueix amb el treball (com deia Picasso, que les muses em trobin fent feina). I tercera, i no per això menys important, que si un no té res a dir, val més guardar silenci.

(Mutis)