Que a Berlusconi el reclami la justicia no m'hauria de sorprendre. És més, me n'alegro (avam si acabam amb ell d'aquesta). Però que un primer ministre acusat d'abús d'autoritat no tengui la decència de dimitir, és molt greu.
Tampoc puc entendre com un individu pugui penjar al seu blog ("Asesino knino")com tortura cadells i es quedi tan ample. Un perturbat/fill de la gran ---- així hauria d'estar tancat ja i el seu blog clausurat. (no us recomano entrar-hi; les imatges són esgarrifoses). Què se li pot passar pel cap a un individu com aquest mentre comet tal atrocitat?
I tampoc et pots enfadar si el govern practica aquella màxima, ja clàssica i massa gastada pels governants, del "donde dije digo, digo Diego". Primer van dir que les centrals nuclears s'utilitzarien fins els 40 anys; ara, fins que Déu vulgui. Clar, com que la cosa per Orient Mitjà es posa xunga i ves a saber si arribarà el petroli...
I què dir de la hipocresia dels paisos europeus? 30 anys possant-li bona cara a Mubàrak, perque erem tan amics, i ara, li embargam els comptes corrents perque ara és un dictador. Però fa dues setmanes no ho era, eh que no?
I segueixo escoltant les notícies per exaltar-me encara una mica més, fins que escolto que s'ha fet públic un informe al Regne Unit, on es denuncia el tracte inhumà i cruel que han rebut pacients de certs geriàtrics del país per part dels treballadors del centre. (Respira Oscar).
No em calia més que sentir la llibertat amb la que es poden expressar els dissidents a Iran i les traves que es troben els periodistes per poder fer la seva feina arreu del món, per agafar i apagar la tele.
No en vull sentir més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario