Açò va ser es meu primer sonet (quina vergonya!!)

Et regal aquest trosset de mar.

Et regal l'olor del romaní

i la gelada del matí 

i somiant amb tu el despertar.

Plaent, el romandre per copsar

del teu somriure, bemoll de Mi,

un minut més, ebri de vi;

no dir-te res, tornar a somiar.

Et regal la pluja i el meu nom

i la veu i la lluna que grapeja

amb sa llum mon tendre son.

Et regal l'hora en que tothom dorm

d'aquest amor que en mi espurneja

l'on, el quan, el perque i el com.