Cagada Relativa

A la pàgina 8 havia deixat enrere la crònica  bursàtil sense obtenir el resultat desitjat, malgrat l'efecte purgant que acostumava provocar-li el transtorn parnoic de l'Ibex 35.
Assegut en un urinari disfressat de nau espacial veia passar els minuts i els oracles dels experts econòmics traduits i ordenadets, de la sibil.la a la columna del diari.
Una modernitat mal entesa i quelcom semblant al feng shui de Matrix l'envoltaven en aquell excusat policromat sitiat de miralls per tot arreu que recol.locaven el seu esperit i foragitaven la més mínima mostra de dignitat, disminuida de per si en tal context. Es veia a si mateix reflexat des de tots els punts de vista possibles.

Es va aturar de sobte en un titular agressiu: "Einstein ha mort. Científics europeus descobreixen que els neutrins viatgen a una velocitat superior que la dels fotons". No donava crèdit. El seu somni es podia complir. Si la teoria era certa, els viatges en el temps eren possibles. Tancà els ulls i començà a imaginar. Imaginà tornant a la seva infància, a la seva daurada joventut a San Pablo CEU i els inicis al Partit, abans de ser relegat per un valencianet ben trajejat. Amb els ulls tancats imaginà totes aquelles coses amb força, estrenyent les dents i les parpelles. De cop i volta, un peristaltisme súbit s'apoderà dels seus intestins i...

La regressió a la infància materialitzada en un bany futurista era una ironia o la nova expressió d'un teorema que afirmava des de temps inmemorials que la merda era més ràpida que el llamp i que la llum.

Més tard, va sortir a l'hort i contemplà com les taronges es començaven a insinuar, atravessades, potser, per milers de neutrins atabalats que feien tard a dinar.