És tot el que es necessita. Així ho creu Ding Xiaowen, subdirector del Departament de les Amèriques del Ministeri d'Exteriors de la Xina. Ningú diu que la llibertat d'expressió sigui necessària. I així, es deu justificar també, suposo, la censura als mitjans de comunicació internacionals o l'empresonament de Liu Xiaobo.
Avui cap mitjà de comunicació xinès se'n fa ressò. Tampoc ha permès a la muller del premiat sortir de casa seva per conprovar si, com diu el govern, la visió del dissident no reflexa el sentiment majoritari de la població. Tampoc podem saber a hores d'ara la opinió de l'advocat de Xiaobo, ja que estava atenent a la policia en el seu bufet quan ha estat interpelat pels periodistes.
Sincerament, avui, des d'aquest blog, tinc la sensació de desaprofitar aquest privilegi del que gaudim. Tant de bo pogués cedir la meva llibertat d'expressió a Liu Xiaobo. Per aquest motiu, avui vull ser, com tants altres arreu del món, la veu dels que han estat obligats a callar i denunciar la manca de llibertats fonamentals a la Xina i a molts altres indrets del món.
El meu reconeixement a tots aquells que han estat víctimes de la censura, de la represió i l'autoritarisme mentre defensaven els drets humans. I el meu agraïment a l'acadèmia sueca per haver fet justicia a Liu Xiaobo, entregant-li el Premi Nobel de la Pau.
http://www.politica-china.org/imxd/noticias/doc/1231491522Texto_integro_de_la_Carta_08_Manifiesto_de_la_disidencia_china.pdf
No hay comentarios:
Publicar un comentario