sábado, 24 de agosto de 2013

Tres ànecs morts

Jo els podia haver salvat la vida. O no. Potser podria haver-los atret cap a mi. O fer senyals als cotxes que passaven. Però vaig seguir caminant. Anava almeu ritme, deveres, seguint el meu rumb prefixat. Fiava que el destí se n'encuidaria de salvar-los. Però el destí no estava per la labor. Eren tres ànecs. Però porto el renou del xoc que se'ls emportà l'alè clavat al cap. Frisava. Frisam. Pensam que si no ho feim noltros, un altre vindrà al darrere i se'n preocuparà. Què hauria passat si en tos d'un ànec hagués estat un ésser humà? Un home cau al terra davant nostre, i què feim? Passam deveres perque frisam. Potser és un apestat. Potser és perillós. Potser només fa comèdia. Potser va begut. O potser ens necessita, i nosaltres ens esteim rumiant si deixar actuar al destí. Però el destí avui tampoc està gaire col.laboratiu.

Veim homes que cauen als carrers de Siria, en places egipcies, en diluïdes i cambiants fronteres palestines, i canviam de canal. La tele ens inmunitza, però no és capaç d'anular quelcom inherent a la nostra humanitat: sentir una esgarrifança, un sotrac, un espasme quan veiem el patiment dels altres.

La llibertat, la pau, la democràcia, la dignitat, la vida de les persones ens demanen, em demanen, un combat actiu per defensar-les. De vegades caldrà llençar-se al buit, arriscar-se a ser atropellat per salvar la vida a un ànec.

miércoles, 7 de agosto de 2013

Egipte (i II)

" (...) a todos los que aún creen que es posible que se produzca el renacimiento en nuestro país sin la reforma política. Algunas buenas personas siguen imaginando que si cada egipcio trabaja duro, entonces el país avanzará sin necesidad de reforma democrática. Es un planteamiento bienintencionado pero extremadamente ingenuo, porque consideran que los efectos del autoritarismo sólo se limitan al Parlamento y al Gobierno. Lo cierto es que el autoritarismo, al igual que el cáncer, surge en el sistema político para luego extenderse rápidamente por todas las instituciones del Estado, dañándolas y atrofiándolas. El autoritarismo lleva inevitablemente a la corrupción del Estado, lo que provoca de inmediato la aparición de camarillas dentro del régimen que acumulan enormes fortunas mediante la corrupción, de manera que están dispuestas a luchar ferozmente y a destruir a cualquier persona, idea o proyecto con el fin de preservar sus ganancias. A eso hay que añadir el hecho de que el régimen autoritario antepone la lealtad a la competencia, y por consiguiente, nombra a sus fieles seguidores para cargos que, en términos objetivos, no suelen valer para desempeñarlos. Eso les causa el pánico de que aparezca alguien realmente competente que pudiera desplazarlos. De esa forma el autoritarismo se convierte en una máquina infernal que elimina, combate y persigue a las personas con talento de forma sistemática, al mismo tiempo que atrae a los fracasados e incompetentes siempre que aplaudan y coreen al presidente y alaben su ingenio y sus magníficos logros."

Alaa Al Aswany "Egipto: las claves de una revolución inevitable" Galaxia Gutenberg.