sábado, 29 de enero de 2011

Ja n'hi ha prou!

En els darrers anys havia pensat que si qualque cosa es movia, politicament parlant, als paisos majoritariament musulmans, vindria donat per l'extremisme religiós i no estaria enfocat cap a la millora interna, sino més aviat, a combatre les amenaces externes que pateixen o creuen patir (cosa que encara estic rumiant).

Però ha estat, si més no interessant, veure com ha esdevingut una revolta popular (que bé quan l'exèrcit sembla no tenir-hi res a veure) per expulsar a un president corrupte i pressumptament democràtic, en una rebel.lió que reclama feina i millores en les condicions de vida, així com llibertat d'expressió. Interessant també que hagi succeït en un país on semblava que mai passava res. Un país tant pròxim a Europa (ens hauriem de demanar cap on miraven els líders europeus mentre Ben Ali feia i desfeia com volia).
Interessant també veure com s'ha extés a Egipte, on sembla haver pres unes dimensions excessives.

Serà aquest potser el model per avançar en la consecució de la democràcia i les llibertats en el món islàmic? Com s'ho deuen mirar des de l'Orient Mitjà?

lunes, 24 de enero de 2011

Ivo Pogorelich Chopin Prelude Op 28 No. 7

Motius de celebració

Chopin tenia una gran obsessió. Volia transmetre grans missatges a través d'un únic instrument, el piano. Mentre els seus contemporanis anaven engrandint les orquestres, ell condensà tota la seva poètica en un sol instrument. Després del recital d'ahir a la nit, un arriba a la conclusió que ho va aconseguir.

Ahir era un dia de celebracions. Celebràvem, tot i que amb un poc de retard, el segon centenari del neixament de Chopin. També la sort de poder escoltar a Ramón Coll. Veure amb quina agilitat es movien les seves mans per damunt del teclat era un vertader espectacle. La seva interpretació fou impeclable i d'una gran sensibilitat. I finalment, celebrar l'absència d'una parella habitual a les sales de concert, a saber, Dony Caramel que no s'obre i Donya Tos seca no expectorant.

En definitiva, bona música, silencis complices i un gran intèrpret.

lunes, 17 de enero de 2011

Bah, aficionats...

Pastís de formatge

Ingredients: 2 terrines de "Quark" (formatge fresc), 60 gr de farina, 100 gr de sucre, 50 gr de panses, 100 gr de fruita comfitada (opcional), 4 ous, la pell ratllada d'una llimona.

Elaboració:
1: Es talla a bocinets la fruita comfitaAboda, es posen en remull les panses perque s'hidratin (en moscatell o qualque licor) i es ratlla la pell de la llimona.
2: En un bol es mescla el formatge, els 4 rovells d'ou, la farina, el sucre, les panses, la fruita i la pell de llimona.
3: Es baten els blancs d'ou a punt de neu i s'afegeixen a la mescla anterior amb molt de compte, mesclant de baix cap amunt.  S'aboca la mescla en un motlle previament untat en margarina o oli i s'enforna a 180 ºC durant uns 30-40 min.
4: Un cop tret del forn, es convenient esperar uns minuts abans de desmotllar-lo. Es preferible també posar-lo a la gelera i consumir-lo un poc fresc.

Bon profit!!

sábado, 15 de enero de 2011

Júpiter conjunció Venus o les marees a la placenta

Quin efecte pot tenir que avui passi pel damunt del meu cap Júpiter o Venus? Si ahir era bessons i avui sóc taure, quin és el meu DNI?
Ara resulta que com que l'eix de la terra està un poc més tort (tot ho tenen que cau aquests de manteniment), resulta que hem de recalcular el nostre signe zoodiacal. Devia estar tort el dia que vaig nèixer?

No poso en dubte la influència que exerceixen les forces gravitatòries dels diferent planetes i especialment de la lluna, ara ...fins aquí hem arribat!!! No crec que el meu caràcter voluble o la meva inconstància venguin determinats per la presència a milions de kilòmetres d'un còdol de dimensions sobrehumanes.

Us posaré un exemple. Ma mare i mon pare varen nèixer el mateix dia, del mateix mes, del mateix any. Els separeven unes poques hores i menys de 2 Km. No he conegut dues persones més diferents. Si he de fer cas de la predicció dels horoscops, a totes aquelles persones que varen nèixer en dates pròximes els hi ha d'ocòrrer poc més o menys el mateix, no?

El que més gràcia em fa és quan tota aquesta gent aficionada al tarot, astrologia, pseudopsicologies, homeopaties i hòsties vàries et diuen que ets una ment tancada perque no et refies d'aquests mètodes. Val a dir que no n'hi ha cap que ostenti el títol de ciència.

I  malgrat l'eficàcia que pugui tenir en certs individus predisposats, prefereixo malviure gràcies a les disciplines cientificament demostrades que arribar al nirvana per camins poc ortodoxos.

No sé què en penseu, però jo ho veig així. 

viernes, 7 de enero de 2011

Un país malalt

I ben malalt. És la única explicació que se m'ocorre. Perque censurar un perfil de facebook als EEUU perque l'usuaria te com a foto de perfil una instantània on apareix donant el pit al seu fill, no te altre nom. Un país que opina que la fotografia d'una dona embarassada mostrant la panxa és obcena, no és normal.

Tenir la bomba atòmica, ser la primera economia mundial o liderar el món tecnològic no implica ser el país més avançat. El puritanisme americà d'avui és el mateix que viatjava a bord del Mayflower el 1620.

Mentres un pit o un mugró siguin més perjudicials que un kalashnikov, no anem bé.

domingo, 2 de enero de 2011

Avui és un gran dia

Si, senyors, avui és un gran dia. Avui és un gran dia per tots aquells que sou com jo. S'ha acabat de baixar cap i demanar perdó. A partir d'avui, s'ha acabat la discriminació. Ja n'hi ha prou. Ara podrem anar per tot arreu i podrem respirar tranquils. Ara podem dir orgullosos: Jo som no-fumador i he deixat de ser fumador passiu!!!!!!