Chopin tenia una gran obsessió. Volia transmetre grans missatges a través d'un únic instrument, el piano. Mentre els seus contemporanis anaven engrandint les orquestres, ell condensà tota la seva poètica en un sol instrument. Després del recital d'ahir a la nit, un arriba a la conclusió que ho va aconseguir.
Ahir era un dia de celebracions. Celebràvem, tot i que amb un poc de retard, el segon centenari del neixament de Chopin. També la sort de poder escoltar a Ramón Coll. Veure amb quina agilitat es movien les seves mans per damunt del teclat era un vertader espectacle. La seva interpretació fou impeclable i d'una gran sensibilitat. I finalment, celebrar l'absència d'una parella habitual a les sales de concert, a saber, Dony Caramel que no s'obre i Donya Tos seca no expectorant.
En definitiva, bona música, silencis complices i un gran intèrpret.
No hay comentarios:
Publicar un comentario