martes, 30 de noviembre de 2010

Barça 5 - Madrid 0

Avui hauria de xerrar del partit d'ahir a la nit entre el Barça i el Madrid. Però no ho faré (segur que algú podrà omplir aquest buit informatiu). A més, per fer com els altres, sempre hi som a temps.

Ahir vespre, apart del partit, tenia lloc al Teatre Principal de Palma l'entrega dels Premis Escénica de teatre i dansa de les Illes Balears. Una cerimònia sobria que va possar de manifest l'afició creixent pel teatre a les Illes i la gran quantitat i qualitat de projectes que es porten a terme a les illes.

Jo em quedaré amb el guardó a millor projecte escènic, candidatura al la qual optaven "Camarada K", "Els convidats", "El solitari oest" i "Mort de dama".  He de dir que he pogut assistir a la representació de les tres primeres i puc afirmar que la qualitat dels treballs és enorme, pel que qualsevol d'elles hauria pogut obtenir el guardó. Però l'obra premiada fou "Mort de dama". Per cert, aprofitant la benentesa, i ho dic a qui correspongui, no estaria de més que aquesta obra fos portada a escena, també, al Teatre Principal de Maó.




lunes, 29 de noviembre de 2010

Pastís dolç de pastanaga (nyam, nyam)

Ingredients: 3 ous, 1 iogurt (l'empram llavors com a mesura), 1'5 mesures de sucre, 2 mesures de farina, 1 mesura d'oli, 1/2 sobre de llevat en pols, 4 pastanagues.

Elaboració:

1.- Ratllam les pastanagues crues i després les trituram fins que quedin ben esmicolades. Ho barrejam amb l'oli.
2.- Afegim la resta d'ingredients fins obtenir una massa homogènia.
3.- Untam amb oli un motlle. Hi abocam la massa i ho enfornam a 180 ºC durant uns 40 min. aproximadament.
4.- Un cop cuit, deixam refredar i servim.


jueves, 25 de noviembre de 2010

Molt per fer

Anit no podia xerrar d'un altre tema que no fos la violència de gènere. I ho faig perque considero que hi ha molt per fer, però des de molts d'àmbits. En primer lloc, des de l'ensenyament, que ha de formar ciutadans lliures, concients i practicants de la igualtat entre homes i dones. Des de la societat civil, que ha de prendre conciència, si cal encara més, de la problemàtica, que és real, i que no hem de menystenir. I també per part de les autoritas i de la justícia. Pq no es poden produir casos com el següent, que hauria d'avergonyir a tota la magistratura. Una dona ha perdut la custòdia dels seus fills, que ha recaigut en el pare de les criatures. Aquest ha estat denunciat per maltractaments a la seva exparella. Però obté la custòdia perque te més temps per cuidar dels nens, ja que està de baixa per problemes mentals. Si algú ho enten, que  m'ho expliqui.

Perque no hi hagi cap més dona morta ni maltractada, perque la gent entengui que el maltractament comença molt abans de que un home alci la ma contra la seva parella, perque cap més dona suporti la tirania d'un montre a casa, avui alço la veu i dic prou a la violència de gènere.


domingo, 21 de noviembre de 2010

Visita a l'església de Sant Francesc.


Clau de volta que mostra la data de finalització de les obres de construcció.

Vista de la rossasa central i del cor, sostingut per vuit columnes.

Una de les grisalles vora l'altar, que representen a St. Francesc, obra de Francesc d'Assis Pons Alzina.

Vista de l'altar des de dalt del cor.

Vista des del campanar.

El sant presidint el pla del monestir (després de pujar una claustrofòbica escala de cargol no apta per feligresos propensos al vertígen).

Capella octogonal de l'Altíssim.

sábado, 20 de noviembre de 2010

Ves quina cosa!!!

Es la primera vez en la historia milenaria de la Iglesia que un Pontífice abre la puerta al uso del preservativo, aunque en circunstancias "singulares". Siempre en el contexto de la lucha contra la pandemia, el jefe de la Iglesia Católica pone como ejemplo de "caso justificado" el de la prostituta que "utiliza un preservativo y éste puede ser el primer paso hacia una moralización, un primer acto de responsabilidad para desarrollar otra vez la conciencia del hecho de que no todo está permitido y que no se puede hacer todo lo que se quiera. Sin embargo, añade el Papa alemán "esta no es la manera verdadera para ganar al VIH. De verdad es precisa una humanización de la sexualidad"
Ratzinger, en todo caso, arremente contra la "banalización de la sexualidad" que en su opinión acarrea el sexo con preservativos. "Centrarse sólo en el preservativo significa banalizar la sexualidad.esta banalización representa la peligrosa razón por la que muchas y muchas personas han dejado de ver en la sexualidad la expresión de su amor, sino sólo una suerte de droga, que asumen por si mismos. La lucha contra la banalización de la sexualidad forma parte del esfuerzo para que la sexualidad sea evaluada positivamente y pueda ejercer su efecto positivo en el ser humano en su totalidad".

El País. 20/11/10.

domingo, 14 de noviembre de 2010

sábado, 13 de noviembre de 2010

Coses que no entenc

Fins ón arriba l'estupidesa humana?....No! Arriba més lluny.
Aquesta nit, de camí a la feina, veig passar per les avingudes un cotxe teledirigit pel bell mig de la calçada. Devia anar a 50 o 60 km/h. La meva sorpresa quan veig que el cotxe (de tamany natural) que corre en paral.lel és el que el teledirigeix. A hores d'ara estic esperant que algú em digui que aquesta és una nova moda a Londres, NY o Japó, per saber si l'estupidesa, la temeritat, la irresponsabilitat i, en definitiva, la manca de matèria gris és un fenòmen local o pateix també l'efecte de la globalització.

Bones notícies

La Junta Militar de Birmània autoritza l'alliberament de Suu Kyi

La Junta Militar de Birmània ja ha firmat l'ordre de posada en llibertat de la líder opositora Aung San Suu Kyi, ja que la pena de 18 mesos d'arrest domiciliari venç demà dissabte.

Luis García Berlanga. In memorian.

viernes, 12 de noviembre de 2010

Suma y sigue

El Marroc està violant la legalitat internacional, expulsant a periodistes espanyols de El Aaiún pel simple fet de informar. Quina serà la resposta de les autoritats espanyoles??

martes, 9 de noviembre de 2010

El Papa

Per si algú no se n'havia entemut, el Papa va visitar el passat cap de setmana Santiago de Compostela i Barcelona. Encara no se sa gent que el va anar a veure. Hi ha un desgavell de xifres amb es que no se si treurem es net. El que si se es que no devien dur doblers fets, ja que es veu que no varen gastar massa.
Me deman si el Papa s'hi va fixar en la gent que l'esperava, com ara els homosexuals que es demostraven el seu amor fent-se un petó al mig del carrer, o les dones que reclamaven poder decidir sobre la seva vagina i úter. Del que es veu que no perd detall sa santedat es de l'actualitat legislativa espanyola i de les innovacions en equiparació de drets, cosa que , pel que em va semblar, no li havia caigut massa bé. I quins gests més macos va tenir. Va rebre el president de l'executiu abans de pujar a l'avió. Quin detall!!! Però amb la imatge amb la que em quedo es amb la de les monges que varen fregar l'altar, previament ungit. Ens va deixar molt clar quin era el paper que otorga l'Església a la dona.

Vaig escoltar una frase que em va agradar molt i que resumeix molt bé el que significa aquest senyor: "El Papa és un ancià que te respostes del s. XIX a preguntes del s. XXI".

domingo, 7 de noviembre de 2010

Abstracte

Una nit especial la d'ahir al Principal. Una aposta arriscada, innovadora i sugerent la que presentava la companyia dosnoudosmil. Anselm Serra dirigia un projecte on es combinava la pintura abstracta, la dança contemporània, la música i el muntatge audiovisual.

Val a dir que, malgrat el teatre no es va omplir, hi havia bastanta gent i, el més important, es va congregar un públic molt divers. I això és d'agrair, atraure a grans i petits, a gent de tota mena, que es sentia encuriosida per aquesta posada en escena.

El meu primer comentari ha de ser per a les ballarines, que van realitzar un treball impeclabe i esgotador, passant des del minimalisme fins a una dança més agressiva, oferint imatges molt sugerents i visualment molt atractives, que s'unien a la música i a les difenrents obres pictòriques. Si hagués de destacar un moment on la coreografia fos especialment bell i impactant, elegiria la que interpretaren recolzades per la música de Lluís Llach i la pintura de Joan Miró.


Un altre moment visualment molt maco fou el que es combinava la pintura de Rothko, la música de Varese i la bellisisma coreografia on una única ballarina es fonia amb una tela, com si nedàs dins el quadre del pintor letó. L'ús dels diferents vestuaris, de la llum, i dels diversos llenguatges que proporciona la dança les ballarines s'anaven adaptant a les cambiants obres que les envoltaven.



Però també voldria destacar l'ingent i exquisit treball de Èrika Prüfert, que encarregada del muntatge audiovisual, va fer un treball increible, tant pel que fa a sincronitzar pinzellades i música, així com elaborar videos que suplien durant uns minuts el treball de les ballarines, com els de la composició nº 8 de Kandinsky




o la fantàstica interpretació de l'obra de Pollock, en la pell d'una dona nua, amb "All along the Watchtower" de J. Hendrix com a melodia de fons.



Si teniu la oportunitat d'anar a veure-ho aquesta nit as Mercadal, de segur que no us deixarà indiferents.