tag:blogger.com,1999:blog-18299731244559888542024-03-14T00:21:23.137-07:00notes per a un desmemoriatoscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.comBlogger192125tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-88715935281279610362016-06-30T09:43:00.000-07:002016-06-30T09:43:12.359-07:00Conversa telefònica postelectoralMariano (M): Eshto..., Pedro,.. tu me apoyarías?<br />
Pedro (P): No. Busca entre tus afines ideológicos.<br />
<br />
M: Albert, me apoyas?<br />
Albert (A): Te vas a tu casa?<br />
M: No. ¿Te doy la presindencia del congreso?<br />
A: Hecho. Ah, y a los indepes, ni agua!!<br />
<br />
Telf. de Francesc: ring, ring, ring<br />
M: No hay nadie.<br />
<br />
M: Aitor, me apoyas?<br />
Aitor (Ai): jajajajajajajajaja<br />
<br />
M: Pedro, te abstienes?<br />
P: Faltaría más, hombre. Hablas tu con Hernando, es que...<br />
<br />
<br />
<br />
oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-81792922063443392772016-05-22T17:45:00.003-07:002016-05-22T17:45:49.786-07:00Coses que pots fer en un concert de música antiga:<br />
<br />
<ol>
<li>Ser una mare moderna, alternativa, d'aquelles amb pèls a les aixelles i gran vocació pedagògica, i emportar-te el teu fill de 3-4 anys a un concert que comença a les 8 del vespre. És molt poc probable que el nen es dormi, més aviat el contrari, fet que et permetrà estirar les cames cada deu minuts per encalçar l'encantador marrec amunt i avall i t'oferirà absències perllongades de la sala per fer-lo callar (i que la resta del respectable agrairà enormement).</li>
<li>També pots anar degustant el tacte plàstic de tots els seients anexes al teu fins a trobar un que s'adapti a les teves expectatives. És recomanable fer-ho 15 minuts després d'iniciat el concert, perque ningú més et pugui emular i puguis gaudir de tot el protagonisme a la sala.</li>
<li>Si tens l'honor de ser un dels organitzadors, pots experimentar amb els horaris "caribenys", a fi d'adaptar-los als de un nutrit grup d'assistens, obrint les portes del recinte 5 minuts abans del suposat inici de la funció, i endarrerint el començament de l'espectacle uns 15 minuts, si fa no fa.</li>
<li>Si les teves inquietuts artístiques van més enllà de la música del s.XVII, disposes d'un ampli ventalls de mètodes per fer-te notar. Pots, per exemple, agafar la teva càmara fotogràfica, la bona, la que pesa 2 kg, la que et va regalar la parenta, i disposar-te a fer el reportatge fotogràfic de l'any. Previament, convé arribar quan la funció ja ha començat i procedir a fer alçar el veí de seient (" a la sazón", un servidor). Un cop triat l'objectiu, i mai millor dit, tot és començar a donar-li al botonet, i ala, a gastar tarja de memòria. De tant en tant va bé anar movent-se de lloc, per captar noves perspectives. I si hom vol arrodonir la "faena", què millor que emportar-se al concert a la parenta, equipada ella també amb la seva càmara fotogràfica. Ella s'asseurà davant el pobre desgraciat d'abans i amb menys fruició i frequència, però amb la mateixa voluntat de tapar la visió que el seu amant espòs, deixarà inmortalitzat tan bell esdeveniment. </li>
</ol>
<br /><br />
<div>
Donada la manca d'escrúpols dels assistents, allò estrany, inusual i tot, ha estat que no sonàs cap telèfon mòvil. </div>
<div>
D'altres, que l'únic que voliem era gaudir de la música, hem optat per escoltar la sublim i sempre impecable interpretació del grup <b>La Galatea</b>, el qual tenim la sort de poder escoltar de tant en tant. També hem preferit divertir-nos amb l'actuació en el paper de narrador de <b>Laura Cubas</b>, incombustible i encisadora com sempre. I finalment, i per allò pel qual alguns no estavem preparats, era per descobrir un grup de cantants tan excel.lents com els agrupats sota el nom de <b>Laeti cantores</b>. Quina sorpresa i quin descobriment!! Unes veus extraordinàries que ens han transportat a l'Itàlia del XVII a través d'una obra buffa com és "Il Festino del Giovedì Grasso" i que ha fet que tot hagués valgut la pena. </div>
oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-72110554580950273072015-07-24T10:38:00.000-07:002015-07-24T10:38:01.705-07:00El bust o les coses que no tenen importànciaLa corporació municipal de BCN ha retirat el bust de Joan Carles de Borbó i Borbó del saló de plens alegant que ja no és el Cap de l'Estat. Ho ha fet amb la pertinent repercussió mediàtica planificada. Fins aquí la noticia (bé, aquí, perque hi ha mitjans que en rallaran durant dies).<br />
<br />
Fets:<br />
<br />
<ol>
<li>Joan Carles de Borbó no és ja cap d'Estat. Cert, ni Alfons XIII ni Maria Cristina d'Habsburg, que hi són al darrera.</li>
<li>A la ciutat hi ha excessives referències monàrquiques. Cert, però BCN ha format part durant més segles d'una monarquia que no pas d'una república.</li>
<li>Era una anomalía. Si, i també veure a la segona capital del país gent cercant qualque cosa per menjar dins els fems.</li>
<li>És un insult a la corona. Avam, que han possat un tros de coure dins una capsa...</li>
<li>Ha estat una provocació. I que ha funcionat, perque almenys tres diaris de tirada nacional n'han fet esment a primera plana i és motiu de tertulia a totes les televisions. </li>
<li>La llei ho diu. Saps que n'hi ha de coses que diu sa llei... No dic que no s'acatin les lleis, però si que s'acatin totes.</li>
</ol>
<br /><br />
<div>
<br /></div>
<div>
Senyora batllesa, un consell: trob que hi ha motius molt més seriosos pels que obrir polèmiques i centrar l'atenció dels mitjans de comunicació. </div>
<div>
També és cert que si ho haguessin fet de nit ningú se n'hauria adonat, i se l'haguessin intercanviat amb un de Pi i Margall o Alcalà Zamora, no s'hauria notat. Francament, caure en aquests jocs/novatades i donar ales a la dreta, no és propi de gent amb carrera. Hi ha que ser més vius. </div>
oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-78557440538244368532015-04-14T23:17:00.000-07:002015-04-14T23:17:16.086-07:00Notícies i NotíciesNotícia: en un cap de setmana arriben a les costes meridionals italianes uns 2000 inmigrants, la majoria d'ells kurds, sirians i etíops. Els serveis d'emergències i els centres d'inmigrants estan desbordats.<br />
<br />
Traducció de la noticia: aprofitant una mínima esperança oferida per la bonança meteorològica, 2000 persones desesperades, fugint de la fam, la misèria i una guerra que Europa no vol i no vol saber com aturar, s'ofereixen com a sacrifici al déu del mar, que amb un poc de sort els permetrà arribar a una Europa que, sino els expulsa, els pot brindar una mínima vida digna que legitima i proporcionalment els correspon com a éssers humans. Afortunants ells, que perdonats per les aigues, deixen enrrera l'horror de les bombes i a familiars i a amics que no tenen ni per subornar les màfies que els poden encabir en una barqueta per fugir d'una mort segura.oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-86404642705038580262014-11-12T10:01:00.000-08:002014-11-12T10:01:22.470-08:009N. I ara què?Catalunya serà un país independent. No serà enguany, ni el que ve. Però si en deu o quinze anys. No en tinc cap dubte. I no es morirà ningú. I els castellans seguiran comprant cava català, i els catalans pernil de Jabugo. Però abans de que açò passi haurem de fer-nos algunes preguntes i reflexions.<br />
<br />
La primera és inevitable. Sap la gent, saben els catalans qui els governa? CiU? Noooo. Que va! Als catalans els governen els mateixos que als balears, als murcians, als riojanos i als madrilenys. Els governa la gran banca, Standars & Poors, Moody's, Sacyr Vallehermoso, Bankia, La Caixa, etc. Jo també vull ser independent, però no de Madrid, sino d'aquesta gent, vertaders amos de la nostra economia, i el que és pitjor, de la nostra tendra democràcia.<br />
<br />
Quin dia coneixerem les vertaderes xifres? Les bones, no les que diuen uns, ni les que diuen els altres. Els comptes clars. Les balances fiscals de debò, per poder veure què convé a uns i altres.<br />
<br />
Des de la caverna diuen que allò que afecta a tots els espanyols, ho hem de decidir entre tots els espanyols. D'acord, però en sèrio. Si es fa fracking a Galícia, jo també vull poder opinar. Si es fan prospeccions a les Canàries, també. Si es construeixen obres faraòniques a València per esperar a que caiguin a trossos, també. Ah, i no em basta opinar cada 4 anys, perque amb 4 anys n'hi ha que són capaços de fer destrossa. Destrossa ecològica, econòmica i democràtica. Vull una democràcia amb opció de rèplica.<br />
<br />
Com s'imaginen els catalans una Catalunya independent? Si Catalunya ha d'esdevenir un Estat, potser seria bo veure què n'ha de quedar d'allò que és ara. Si els mateixos individus que la condueixen ara són els que han de conduir el nou Estat. Jo crec que els actuals, en general, deixen bastant a desitjar. Per als que venguin, els demanaria pragmatisme, intel.ligència, seny i voluntat de servei públic. I sobretot, deixar-se de fer l'indi i perdre el temps. I per als de Madrid, el mateix. Catalunya, Espanya, necessiten polítics amb altura de mires, i no visions i postures monolítiques.<br />
<br />
Perque hi ha un parell de coses clares. Que molta gent a la meseta no entén que hi pugui haver gent que no es senti a gust dins Espanya. Hi haurà que esplicar'ls-ho. Que a Catalunya hi ha un sector de la població que vol la independència i als que hi haurà que donar respostes, tant des de Madrid com des de la Plaça de Sant Jaume. Que les coses s'han fet molt malament per les dues parts i que haurien d'haver aclarit ses coses molt abans. Hem perdut molt de temps i mols esforços, per a res. Que el revés a l'estatut va ser un error, i que la crisi ha fet molts independentistes. Que mentres alguns es miren la senyera, altres els hi foten la cartera.<br />
<br />
I per últim, que aquest és, per damunt de tot, un problema polític. No és un problema legal. I per resoldre els problemes polítics cal política, bona política, i bons polítics, i xerrar, xerrar, xerrar i xerrar.<br />
<br />oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-34071225712178186772014-11-03T10:37:00.001-08:002014-11-03T10:40:15.221-08:00España va biénInterpel.lat pel descens de les exportacions, el president Rajoy girava la truita, i contraatacava dient que les importacions havien augmentat, fet que significava un augment del consum intern. Si ell és feliç així... de fet, el que indica és que la balança comercial, que era de les poques coses que podia infondre un bri d'esperança en l'economia pàtria, és negativa. I això malgrat tots els esforços del govern per convertir el mercat laboral espanyol en un succedani del de Bangladesh (perdó, em diuen que d'açò en diuen devaluació interna).<br />
<br />
I és que les coses, tot i les crítiques despietades d'economistes, oposició, organismes europeus i ciutadans en general, Rajoy sap que les està fent molt, molt bé, i que açò remunta. És més, l'economia creixerà un 1,5% l'any que ve.... que si, que si, palabrita de Montoro. Si és obvi: tots aquells aturats, quasi desnonats, escanyats, aquells que tenen un contracte temporal i per hores, i que guanyen 700€ mensuals, començaran a gastar com a "posesos" a partir del 2015, encara que sigui per no fer-li el lleig a De Guindos en any electoral.<br />
<br />
I què dir de les PIMES, que han vist com el crèdit els arribava ....bonu....està en camí. Uns milions d'euros més de benefici per a la banca, i s'hi posen. De veres.<br />
<br />
En fi , com diria aquell gran estadista, "España va bién"oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-47793003378833851452014-10-26T03:07:00.001-07:002014-10-26T03:07:19.019-07:00Levi-Montalcini"Es verosímil que la disociación evolutiva de los dos componentes cerebrales antes citados contribuyera a crear situaciones cada vez más aberrantes, en las que el poder y la innovación técnica se pusieron al servicio de instintos brutales y violentos. Las guerras contemporáneas nos enseñan hasta qué punto son potenciados los impulsos agresivos y destructores con los medios técnicos de que disponemos. Por eso la rapidez en el aumento de las facultades técnico-científicas no es una garantía de una utilización buena y civilizada de los conocimientos humanos. Al contrario, cuanto mayor es la diferencia entre las funciones desempeñadas por el componente neocortical y el límbico, mayor es el peligro de que los avances científicos y técnicos sean aprovechados con fines destructivos. Con el rápido avances de los descubrimientos el desarrollo es un hecho indudable a escala mundial, mientras que el progreso permanece relegado a la esfera utópica de las grandes esperanzas del hombre."<br />
<br />
Rita Levi Montalcini <i>"El as en la manga. Los dones reservados a la vejez"</i>oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-63004038500970519952014-07-30T07:37:00.001-07:002014-07-30T07:37:48.521-07:00Gaza Cada cop que neix una criatura a Gaza, neix un potencial integrista de Hammas. Però no és menys cert que també neix un potencial ciutadà de Gaza que vol viure en pau amb els seus veïns. Potser els governants d'Israel només contemplen la primera hipòtesi.<br />
L'exèrcit d'Israel és un dels quatre més ben equipats i moderns del món. Els països de la UE i els EEUU se n'ocupen que comptin amb la última tecnologia. Una tecnologia que encara no sap discriminar entre una escola i un túnel, entre un hospital i un míssil, entre un nen que juga a la platja i un terrorista. Molts d'errors per a un sol exèrcit.<br />
Francament, quan els dirigents israelites parlen d'una campanya militar llarga, apunten a la invasió de Gaza (com han vingut fent des de fa 60 anys amb els territoris palestins) o senzillament cerquen l'extermini palestí?oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-87831444802543941992014-05-23T01:16:00.001-07:002014-05-23T01:16:32.289-07:00Un Petit vot per a una Gran Europa Bona gent, demà és dia de reflexió. Bé idò, aprofitem-ho. Reflexionem. Reflexionem sobre si val la pena anar a votar diumenge. Jo us dic que si. Que val la pena, i molt. Amb un petit gest (un gest gran alhora) podem fer grans coses, podem començar a canviar les coses. Si diumenge agafau la papereta que més us agradi, amb la que us sentiu més a gust, i anau a votar, estareu fent més forta la democràcia, estareu fent un país més lliure i una europa més humana i digne.<br />
<br />
N'hi haurà que direu que el vostre vot, quan votau a un partit petit, val la meitat, o fins i tot menys, que el d'altres que voten als grans partits. És cert. Però d'allò que esteim segurs és que si no voteu, el vostre vot no val res. Zero. Niente. Nothing. Ningú us escolta, ningú us representa, ningú du la vostra veu on ha de ser escoltada. Si no voteu, els grans es reparteixen el pastís amb més facilitat.<br />
<br />
També podria ser una bona cosa anar a votar per no dir que aquests és un país de "catetos" més interessat en el futbol que en el futur del país. Espanya ha de tenir veu i vot a Europa, i dir-li als bancs alemanys i francesos, a la City, etc que no volem aquestes mesures d'austeritat i que es poden fer les coses d'altra manera.<br />
<br />
Per últim, m'encantaria que diumenge les enquestes s'equivocassin, i una gran part de la població anés a votar. Si com diuen ara, potser més d'un 50% dels censats no anirà a votar, estem davant d'una molt mala noticia. Si tots aquells que no anau a votar, votau diumenge, es pot capgirar la truita. Us ho imaginau? Doncs tots a votar, deixem d'imaginar i fem d'Europa el continent que ens mereixem.oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-5453914932017677542014-05-22T11:18:00.000-07:002014-05-22T11:18:20.464-07:00Aturar l'atur<div style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px; margin-bottom: 6px;">
Tots els partits polítics, associacions empresarials, sindicats i més ni hagi estan d'acord en la necessitat de reduir les taxes d'atur.<br />Jo també.<br />Però, per a què? Perque podem reduir les taxes d'atur perque faci més guapo, i vagis a Brusel.les i te duguin: Hi ha que veure els espanyols, quines taxes d'atur tan raonables i polides!! O potser perque en l'haver d'un partit polític conti com a mèrit haver reduit les taxes d'aur. O les podem reduir per no haver de pagar tantes<span class="text_exposed_show" style="display: inline;"> prestacions de l'atur (que tampoc és que en paguin massa ara, sa veritat). I en els tres casos l'objectiu seria lloable.</span></div>
<div class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #141823; display: inline; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px;">
<div style="margin-bottom: 6px;">
Però potser algun altre ingenu estigui d'acord amb mi en que l'objectiu ulterior de reduir les taxes d'atur podria ser, digue'm animal, que la gent tengui un mecanisme de subsisència, fins i tot per a viure, per realitzar-se com a individus (que ve a ser allò de menjar tres panxons cada dia, poder tenir un sostre digne, i fins i tot, si m'apures, comprar-te uns pantalons d'aquells que no calen que te'ls estrenguis). Perque si trobar feina no ha de servir per viure amb dignitat, repartir una miconeta-de-res la riquesa i tornar a aspirar a allò del "benestar social", no val la pena tanta betzèrria.</div>
<div style="margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
I per aconseguir aquests mínims(?) objectius, como que no va massa bé açò de fer més feina i cobrar menys, ni allò de no cobrar les hores extres, ni els contractes per una setmana, ni el cedir drets laborals dels que en tenen pocs a aquells que ni n'han sentit mai s'olor, etc. Ho dic perque hi ha molt intel.lectual amollat entre els empresaris que, enfrascats i atabalts com estan en fer milers de contractes indefinits cada dia, de vegades tenen alguna ocurrència que no acaba de ser prou condreta, no se si ens entenem??</div>
</div>
oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-47525484968493971402014-04-30T10:32:00.001-07:002014-04-30T10:32:20.020-07:00Algendar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-VO-zGtgpe94/U2Ezipw5D5I/AAAAAAAABms/20OD_QkUdZg/s1600/collage1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-VO-zGtgpe94/U2Ezipw5D5I/AAAAAAAABms/20OD_QkUdZg/s1600/collage1.jpg" height="320" width="320" /></a></div>
<br />oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-14389554311048566402014-04-30T08:42:00.001-07:002014-04-30T08:42:20.731-07:00Contribuent ve de contribuereContribuent ve de contribuir, que a l'hora prové de contribuere, repartir entre les tribus.<br />
<br />
"Com que aquell gros no paga imposts, jo tampoc". ERROR. Canviem-ho: Ja que jo, petit, pago els meus imposts, ells que també paguin en proporció al seu tamany.<br />
Que les grans empreses passegin arreu la "marca Espanya" no és obstacle per a que només paguin de forma efectiva un 5% de l'impost de societats. Perque açò parla molt malament de la "marca Espanya". Per aquest motiu cal acabar amb els paradisos fiscals (que també tenen els membres fundadors de la UE que tantes lliçons ens donen), alhora que és peremptori que s'acabi amb la màniga ampla de la que gaudeixen les grans corporacions i fortunes nacionals.<br />
Un Estat es construeix no pas amb banderetes i "unions indissolubles de la pàtria", sino amb una unió fiscal de tots els ciutadans i empresaris, una coresponsabilitat aceptada i exercida a tots els nivells.oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-86919858477507159172014-04-18T04:26:00.000-07:002014-04-18T04:26:33.552-07:00Jo vot. I tu?Molta gent té grans arguments per no anar a votar a les properes eleccions. Solen ser els mateixos que flastomen de les mesures de Rajoy (per cert, quan parles amb la gent, ningú el va votar, però allà està, amb majoria absoluta). Però aquesta és una altra història. Avui intentaré rebatre alguns dels arguments que s'esgrimeixen per no votar i si puc, provaré de animar al lector a prendre la papereta i participar el proper 25 de maig.<div>
<br /></div>
<div>
Heus aquí alguns exemples:</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<ol>
<li>"Jo som apolític" o "A mi no m'interessa la política". En el primer cas, dir que només es pot ser apolític si s'és un ermità que viu dins una cova apartat del món i no s'atraca a cap altre individu. Si un viu en comunitat, en una polis, fa política. Fa política quan va a comprar el pa, quan remuga pel preu dels medicaments, per les obres innecessàries del carrer, per les mancances de l'enllumenat públic,etc. Per això em costa tant escoltar a gent dir que no els interessa la política. Francament, i amb tots els respectes, només estant mort i enterrat un pot mostrar desinterés per la política. Si un conserva els signes vitals intactes, s'ha interessar per allò que l'envolta, que el beneficia, o que (massa sovint) el perjudica. </li>
<li>" Tots els polítics són iguals". No, n'hi ha molta gent honrada que s'escarrassa en fer bé la seva feina i que mostren una ferma voluntat de servei públic.</li>
<li>"Amb les llistes tancades no puc elegir el candidat que jo vull". Hi ha partits (poc encara) que celebren primaries en les quals els simpatittzans/afiliats poden elegir el candidat.</li>
<li>"Ells(els polítics) són els que ens han robat". El que cal és canviar els "ells" per uns altres "ells" nous, amb les mans (i les butxaques) encara netes. Uns nous "ells" no sotmesos als interessos del gran capital.</li>
<li>"En arribar al poder tots els polítics es corrompen". Llavors no tenim un problema de credibilitat de la classe política o dels sistema, sino de la mateixa naturalessa humana. M'esteis dient que no confiau en les persones. Qui diu açò no qüestiona la democràcia, qüestiona la integritat moral de tot càrrec públic.</li>
<li>"Allò que cal és una abstenció del 75%". Les eleccions serien igualment vàlides, i ja us dic jo que els de sempre anirien a votar. La democràcia es fa més forta, més viva, més transparent i més útil amb més democràcia, quan hi participa tothom, quan tothom es sent implicat i tothom té ganes de canviar les coses i fer funcionar el país. L'abstenció és, des del meu punt de vista, un simptoma de que les coses no van bé, però no és part de la solució. </li>
<li>"Açò només s'aclareix amb una revolució". Si, amb una revolució feta de vots i urnes, feta amb més implicació ciutadana, i més control del poble cap a les institucions i els partits polítics.</li>
</ol>
<div>
<br /></div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Finalment, voldria fer tres últimes reflexions. La primera va adreçada a tots aquells i aquelles que votau en blanc per mostrar la vostra conformitat amb el sistema democràtic, pero alhora feis evident el vostre descontentament i disconformitat amb els partits polítics i les seves dinàmiques. No voldria desanimar-vos a continuar amb aquesta linia, però sincerament crec que el vot el blanc no diu res. A aquells que haurien de llegir el missatge implícit del vot en blanc se'ls en refot el vostre descontentament. Crec molt més pragmàtic votar a un partit que s'ajusti a les nostres exigències democràtiques i contrarestar les majories dels grans partits.</div>
<div>
En segon lloc, hem d'exigir una profunda reforma electoral, ja que si esperam que la facin els partits grans ho duim clar.</div>
<div>
I finalment, referint-me en concret a les properes eleccions europees del 25 de maig, dir que ens enfrontam no només al repte de frenar la dreta i les seves polítiques, sino també frenar a l'extrema dreta, que ha agafat una embranzida preocupant en els últims anys a tota Europa, fins i tot en països de llarga tradició democràtica i fort arrelament de les llibertats civils. Per aquest motiu, aquesta convocatòria electoral és especialment important</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Si he aconseguit convèncer a qualcú d'anar a votar amb aquesta parrafada em sentiré més que satisfet. </div>
oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-53641187947232164542014-04-03T01:15:00.000-07:002014-04-03T01:15:25.021-07:00Un Estat brillantCadiz. Una al.lota jove, sense feina, separada, i amb tres o quatre fills, crida dins el ple de l'ajuntament, exaltada i fora de si, reclamant una vivenda de protecció social.<br />
Segur que molts dins voltros pensau: en quin cap cap tenir tants d'al.lots, sense feina, amb aquest panorama. Bé, d'acord. Potser la planificació familiar no és el seu fort. Però varen ser molts que van fer uns plans abans de la crisi i ara se'ls hi han trastocat.<br />
Però ja que no tothom pot ser brillant en aquest món i calcular totes les possibilitats, com en una partida d'escacs, almenys podem aspirar a tenir un Estat brillant (o almenys que ho sembli), que vetlli pel benestar de tots els ciutadans i combati situacions que, francament, avui són perfectament solucionables i inadmisibles en ple s. XXI. Perque doblers n'hi ha, per a segons que. N'hi ha per fer aeroports sense avions, kilòmetres de vies d'AVE, ciutats de les arts (de les arts de construir malament i robar al contribuent), etc. Però si ho dius et diuen demagog. Idò, bé va.oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-40239415939314690292014-01-20T07:44:00.000-08:002014-01-20T07:44:33.069-08:00Pedagogia periodísticaL'informe que avui ha fet públic Intermon Oxfarm és esfereïdor. Les dades que aporta haurien de provocar un terrabastall social sense precedents.<br />
Però per açò cal que la gent ho conegui. I molta gent no té ganes de escoltar-ho ni de llegir-ho. Però per a aquells que si que ho volen saber, cal aplicar l'emètic en forma de píndoles informatives de manera correcta.<br />
Perque el contingut del titular d'avui és, senzillament, indignant. Però no basta amb indignar la gent, amb escalfar-los la sang. Cal fer reflexionar la població i que prengui consciència de la seva enorme capacitat d'acció.<br />
És per aquest motiu que cal convertir un titular indignant en un de didàctic.<br />
Sabem qui són els homes i dones més rics del món. Bé, posem els seus noms i cognoms, i al costat, el nom de les seves empreses. I diguem-li a la gent: "Quan vosté compra una camisa en aquesta botiga, engreixa aquest porc", "en comprar en aquesta cadena de supermercats, està inflant les butxaques d'aquest pocavergonyes", "el peatge que acaba de pagar va directament a la bossa d'aquesta senyora". I dir a la gent que no només parlam de gent rica. Parlam alhora d'empreses en que els seus treballadors fan feina per sous de miseria, que contaminen, que no respecten ni els drets laborals i sovint, ni els drets humans més fonamentals.<br />
Està clar que tots aquests individus es beneficien de la connivència del poder polític i financer, així com de magarrufes fiscals , però gran part dels seus beneficis viatgen amb un bitllet de primera des de les nostres carteres fins als seus comptes a Suïssa o a Belice.oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-32193679847796471112013-12-12T23:48:00.001-08:002013-12-12T23:48:46.167-08:00Prioritats periodístiquesAvui en Coco us vol explicar la diferència entre "el que és noticia" i "el que és una noticia". O dit en pla, la diferència entre "allò que sembla important" i "allò que és important".<br />
Allò que avui sembla important és que el president de la Generalitat anuncià ahir la data i pregunta per a una hipotètica consulta.<br />
Però allò important és que un diari publicava abans d'ahir que el que fou president de Caja Madrid reconeixia i s'enfotia d'haver enganyat els seus clients de participacions preferents. Cal recordar que Caja Madrid va ser la mare del forat negre del sector financer més gran vist mai, que va suposar que TOTS els espanyolets haguessim de desembutxacar uns 20.000.000.000 € (que no tornarem a veure) i que a més, va estafar de manera indiscriminada i abjecta a milers de petits estalviadors, la majoria d'ells, persones majors, així com invidents, lactants, i altres especialistes en productes financers.<br />
<br />
Segur que aquests dies apareixeran molts editorials sobre el "desafiament" independentista català. M'agradarà veure quants n'apareixen sobre l'expoli més sagnant que ha patit la ciutadania espanyola en la seva història i que està passant de forma quasi desapercebuda pels mitjans de comunicació i que no sembla causar ni la més mínima impressió en aquells que s'erigeixen com a defensors de la legalitat i de la pàtria.oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-11614536577404368782013-11-13T08:32:00.002-08:002013-11-13T08:32:58.356-08:00Carta de Verdi a Piave (21/04/1848)<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 20px; margin-bottom: 10px; text-align: center;">
A FRANCESCO MARIA PIAVE, VENEZIA<br />(Milano, venerdí 21 aprile 1848)</div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 20px;">
Caro Am<br />Figurati s'io voleva restare a Parigi sentendo una rivoluzione a Milano. Sono di la partito immediatamente sentita la notizia, ma io non ho potuto vedere che queste stupende barricate. - Onore a questi prodi! onore a tutta l'Italia che in questo momento è veramente grande! L'ora è suonata, siine pur persuaso, della sua liberazione. E il popolo che la vuole: e quando il popolo vuole non avvi potere assoluto che le possa resistere.</div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 20px;">
Potranno fare, potranno brigare finché vorranno quelli che vogliono essere a viva forza necessari ma non riesciranno a defraudare i diritti del popolo. Sí sí ancora pochi anni forse pochi mesi e l'Italia sarà libera, Una, reppublicana. Cosa dovrebbe essere?</div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 20px;">
Tu mi parli di musica!! Cosa ti salta in capo?... Tu credi che io voglia ora occuparmi di note, di suoni?... Non c'è né ci deve essere che una musica grata alle orecchie delli Italiani del <em>1848 </em>la musica del cannone!... Io non scriverei una nota per tutto l'oro del mondo: ne avrei un rimorso immenso co[n]sumare del carta da musica, che è sí buona da far cartatuccie. Bravo mio Piave, bravi tutti veneziani bandite ogni idea municipale, doniamoci tutti una mano fraterna e l'Italia diventerà ancora la prima nazione del mondo!</div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 20px;">
Tu sei guardia nazionale? Mi piace che tu non sia che soldato semplice. Che bel soldato! Povero Piave! Come dormi? come mangi?... Io pure, se avessi potuto arruolarmi, non vorrei essere che soldato, ma ora non posso essere che tribuno ed un miserabile tribuno perché non sono eloquente che a sbalzi.</div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 20px;">
Bisogna che torni in Francia per impegni e per affari. Immaginati che oltre la seccatura di dover scrivere due opere, io ho là diversi denari da esigere, e tanti altri in biglietti di Banca da realizzare.</div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 20px;">
Io ho abbandonato là tutto ma non posso trascurare una somma per me forte, e bisognerà la mia presenza per salvarne almeno nella attuale crisi a parte. Del resto succeda quel che si vuole io non m’inquieto per questo. Se tu mi vedessi ora non mi riconosceresti più. Non ho piú quel muso che ti faceva spavento! Io sono ebbro di gioia! immaginati non vi son piú Tedeschi!! Tu sai che razza di simpatia io aveva per loro! Addio Addio saluta tutti. Mille cose a Venturi a Fontana. Scrivimi subito perché s'io partirò, non sarà sí presto. Ben inteso che io ritornerò!... Add. Ad. scrivimi sempre</div>
oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-24335973966280776802013-10-25T08:16:00.004-07:002013-10-25T08:17:43.266-07:00Ups!-"Esta sentencia (la que anul.la la doctrina Parot) es una amnistía encubierta de etarras".<br />
-"Que cierren ya la Audiencia Nacional! Si ya no hay terrorismo...Y así nos ahorramos Garzones".<br />
-"Don Chubascos (referint-se a M. Rajoy): éste se carga el partido antes de dejar el gobierno".<br />
<br />
F. J. Losantos (periodista, quan dorm)<br />
<br />oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-8534937772322640152013-10-25T08:07:00.000-07:002013-10-25T08:07:18.378-07:00Sorprèn i no sorprèn Que el Banc Sabadell, el Santander i el Bankinter hagin ontingut beneficis per valor de 186.000.000 €, 3.310.000.000 € i 155.800.000€ respectivament.<br />
Que els serveis d'espionatge dels EEUU espiassin el telèfon mòvil de Angela Merkel.oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-38697546438102461092013-10-22T09:10:00.002-07:002013-10-22T09:53:19.793-07:00Misèria en prime timeUn país no va bé quan una dona a les 4 de la tarda apareix a la televisió dient que no ha dinat perquè guarda els menus que li porta la Creu Rotja perquè els seus cinc fills puguin sopar aquesta nit.<br />
<br />
L'existència d'un programa com <b>"Entre todos"</b> a la televisió pública és un mal simptoma. Vol dir que hi ha moltes coses que no funcionen i que no s'estan fent bé. Vol dir que hi ha tanta gent necessitada i desesperada que en podem fer un programa diari de dues o tres hores i encara no ens acabariem els casos.<br />
<br />
Jo sóc molt mal pensat, i crec que en el fons, als dirigents ja els hi va bé. Perque disfrassam la desgràcia que tristament s'escampa per tota la geografia de <b>solidaritat</b>. Però jo voldria que aquest programa fos una nosa per als governants. Fos una vergonya, un mirall on veure la ineptitut, la indiferència, l'estulticia, o pitjor encara, la mala fe amb que operen.<br />
<br />
Però també deixa al descobert la solidaritat dels espanyols, la solidaritat dels petits Grans solidaris, personatges anònims que, treint-s'ho de la seva pagueta, o de la seva minsa i dolorosament abreujada i raquítica pensió, fan un gran acte de misericòrdia amb aquells que ho passen pitjor que ells. I que quedi clar que considero la solidaritat quelcom molt bell. Però açò són pegats, Si no capgiram la situació, en caldrà molta de solidaritat. És més, dubto que sigui suficient.<br />
<br />
Però jo no vull ni solidaritat, ni misericòrdia, ni caritat, ni pena, ni compasió. Vull un <b>Estat de justicia social. </b><br />
<br />
Fa uns dies, el president del govern deia que la recuperació econòmica era a les portes. Que ja es veu la llum al final del túnel. Per a quí? Em digui per a qui s'ha acabat la crisi. Què en feim de tota la gent que encara és a dins el túnel a les fosques, i que no veu la sortida per enlloc? Quants no en sortiran d'aquesta? Quantes families hi quedaran pel camí?<br />
<br />
Fem de la ràbia, de la desesperació, de la indignació el motor del canvi perque prest poguem treure de la graella televisiva "Entre todos"oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-50928633180198217612013-10-21T07:50:00.000-07:002013-10-21T07:50:09.034-07:00Sorprèn i no sorprènQue un socialista sigui conseller d'una entitat financera mig quebrada i es pugi el sou, mentres jubilats/estalviadors demanen a les portes de les oficines els seus estalvis.<br />
Que la recuperació econòmica "esté ahí".<br />
Que la reforma laboral funcioni. Menys per a Pescanova, ni per a Fagor, ni per a Iberia, ni per a Panrico...<br />
Que la doctrina Parot hagi ajudat a combatre el terrorisme.<br />
Que la seva anulació sigui un pas per a la pau.oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-71567471480971334842013-10-12T00:29:00.000-07:002013-10-12T00:29:14.434-07:00Sorprèn i no sorprènQue Cáritas alerti de l'existència de 3.000.000 persones que viuen amb menys de 307 euros al mes.<br />
Que l'arquebisbat de Tarragona hagi invertit 800.000 euros en una macro ceremònia de beatificació massiva.<br />
Que els sous creixin moderadament, segons el ministre d'Hacienda.<br />
Que ho facin malgrat les recomanacions del FMI, que sugereixen una rebaixa d'un 10%.<br />
Que la presidenta del mateix organisme, Christine Lagarde, no hagi trobat un moment per aplicar-se dita rebaixa, i en un descuit, se l'hagi augmentat un 11%, fins arribar als 381.508 euros.<br />
Que tot macaco gibraltareny que es presti pugui arribar a ministre del Peñón.<br />
<br />oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-83643629956438007952013-09-03T11:30:00.001-07:002013-09-03T11:30:13.217-07:00Cadells i ocellotsDes de fa dies venen essent noticia fotografies de joves membres del PP posant davant banderes franquistes (amb àliga negra inclosa, (un auguri?)) o davant l'excessiva creu del Valle de los caídos (sempre m'he demanat si tenia cap relació el tamany de la creu amb la talla del dictador, qualque complexe,...). Alguns fins i tot tenen la deferència de saludar a càmara braç en alt, mode feixista.<br />
<br />
La noticia no és la "gràcia" ("chiquillada" en diuen alguns) de certs membres de noves generacions. Tampoc ho és que ho pengin a facebook o twitter. Molt menys que no dimiteixin per aquests fets, ni tans sols que els seus superiors dins el partit els amonestin o expulsin.<br />
<br />
La noticia, que alguns pretenen disfressar com una qüestió d'imatge o de idoneitat, és que aquests nanos siguin admesos dins un partit que, encara que amb esforços, intenta desmarcar-se (no sé si ho aconsegueix) del franquisme i dels seus tics (últimament, amb açò de la crisi, ho ha deixat estar per més envant, i no s'hi esmiren tant).<br />
<br />
Tots sabem que dins el PP hi ha un gruix important de l'extrema dreta espanyola, però o bé es moderen i arriben a ministres de justicia o educació, o bé haurien d'optar per afiliar-se a partits més flexibles amb les seves visions del món, d'Espanya i de la història.<br />
<br />
PD: Recordar que la guerra civil (sí, aquella que va deixar milers de morts, desapareguts, exiliats i que va destruir el país) no la va provocar només la II república. Em fa l'efecte que l'alçament militar en contra del govern elegit democraticament hi devia tenir alguna cosa a veure. (Si no ho dic, rebento).oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-47062753425146341392013-08-24T09:12:00.000-07:002013-08-24T09:12:11.655-07:00Tres ànecs morts Jo els podia haver salvat la vida. O no. Potser podria haver-los atret cap a mi. O fer senyals als cotxes que passaven. Però vaig seguir caminant. Anava almeu ritme, deveres, seguint el meu rumb prefixat. Fiava que el destí se n'encuidaria de salvar-los. Però el destí no estava per la labor. Eren tres ànecs. Però porto el renou del xoc que se'ls emportà l'alè clavat al cap. Frisava. Frisam. Pensam que si no ho feim noltros, un altre vindrà al darrere i se'n preocuparà. Què hauria passat si en tos d'un ànec hagués estat un ésser humà? Un home cau al terra davant nostre, i què feim? Passam deveres perque frisam. Potser és un apestat. Potser és perillós. Potser només fa comèdia. Potser va begut. O potser ens necessita, i nosaltres ens esteim rumiant si deixar actuar al destí. Però el destí avui tampoc està gaire col.laboratiu.<br />
<br />
Veim homes que cauen als carrers de Siria, en places egipcies, en diluïdes i cambiants fronteres palestines, i canviam de canal. La tele ens inmunitza, però no és capaç d'anular quelcom inherent a la nostra humanitat: sentir una esgarrifança, un sotrac, un espasme quan veiem el patiment dels altres.<br />
<br />
La llibertat, la pau, la democràcia, la dignitat, la vida de les persones ens demanen, em demanen, un combat actiu per defensar-les. De vegades caldrà llençar-se al buit, arriscar-se a ser atropellat per salvar la vida a un ànec.oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1829973124455988854.post-79336871279988109212013-08-07T03:00:00.003-07:002013-08-07T03:00:36.403-07:00Egipte (i II)" (...) a todos los que aún creen que es posible que se produzca el renacimiento en nuestro país sin la reforma política. Algunas buenas personas siguen imaginando que si cada egipcio trabaja duro, entonces el país avanzará sin necesidad de reforma democrática. Es un planteamiento bienintencionado pero extremadamente ingenuo, porque consideran que los efectos del autoritarismo sólo se limitan al Parlamento y al Gobierno. Lo cierto es que el autoritarismo, al igual que el cáncer, surge en el sistema político para luego extenderse rápidamente por todas las instituciones del Estado, dañándolas y atrofiándolas. El autoritarismo lleva inevitablemente a la corrupción del Estado, lo que provoca de inmediato la aparición de camarillas dentro del régimen que acumulan enormes fortunas mediante la corrupción, de manera que están dispuestas a luchar ferozmente y a destruir a cualquier persona, idea o proyecto con el fin de preservar sus ganancias. A eso hay que añadir el hecho de que el régimen autoritario antepone la lealtad a la competencia, y por consiguiente, nombra a sus fieles seguidores para cargos que, en términos objetivos, no suelen valer para desempeñarlos. Eso les causa el pánico de que aparezca alguien realmente competente que pudiera desplazarlos. De esa forma el autoritarismo se convierte en una máquina infernal que elimina, combate y persigue a las personas con talento de forma sistemática, al mismo tiempo que atrae a los fracasados e incompetentes siempre que aplaudan y coreen al presidente y alaben su ingenio y sus magníficos logros."<br />
<br />
Alaa Al Aswany <i>"Egipto: las claves de una revolución inevitable" </i>Galaxia Gutenberg. oscarhttp://www.blogger.com/profile/15838338298047370324noreply@blogger.com0