Aquestes dates són propicies per estimular la solidaritat. Un té el cor reblanit i és més bo de fer que amolli la pasta. I són molts els que aprofiten per treure el seu cas i demanar. I me sembla molt bé.
Un cas que em va commoure fou el d'una noia amb sensibilitat química múltiple, una malaltia rara que li impedeix de fer una vida normal i de relacionar-se, ni tan sols, amb la seva familia.
I com és natural, per investigar aquestes coses no hi ha pressupost. Clar. Però si que n'hi ha per enviar un tros de ferro amb quatre botons fins el cul de l'univers avam si hi ha aigua. Que venguin a casa, que ja els convido jo a un got d'aigua, i gastin els diners en salvar els habitants d'aquest planeta, en lloc d'anar-ne a buscar a l'altra cap de la galaxia!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario