El Teatre Principal de Maó ja no sap com ho ha de fer per engrescar el públic de la ciutat. En aquesta ocasió obria les portes a un excel.lent treball dirigit per Joan Carles Bellviure que combinava la capacitat de conmoure i encongir-nos el cor amb la possibilitat de riure de valent.
Sergi Baos, Margalida Grimalt i Joan Manel Vadell van suar d'allò més corrent amunt i avall, en una interpretació esgotadora que passava de la introspecció i l'anàlisi del pensament de Daniïl Kharms (transfigurat per unes hores en una titella), a la representació més esbojarrada dels seus textos, plens de ironia i humor irreverent, però alhora amb una tremenda càrrega de crítica al poder estalinista. Uns textos propis del surrealisme deixaven entreveure una crítica als grans discursos, als grans conceptes buits, a la repressió. Kharms relativitza la vida i la mort mentre denuncia la manca de llibertat d'expressió de la Rússia de Stalin.
Un decorat sobri i una posada en escena que no deixava indiferent varen ser l'embolcall d'uns textos aguts i penetrants escrits per un reclòs que batalla amb la mort a cada mot.
Aquesta és la meva primera anotació i el primer cop que escric una crítica teatral. Sigueu clements amb aquest humil blogger.
No hay comentarios:
Publicar un comentario