Una nit especial la d'ahir al Principal. Una aposta arriscada, innovadora i sugerent la que presentava la companyia
dosnoudosmil. Anselm Serra dirigia un projecte on es combinava la pintura abstracta, la dança contemporània, la música i el muntatge audiovisual.
Val a dir que, malgrat el teatre no es va omplir, hi havia bastanta gent i, el més important, es va congregar un públic molt divers. I això és d'agrair, atraure a grans i petits, a gent de tota mena, que es sentia encuriosida per aquesta posada en escena.
El meu primer comentari ha de ser per a les ballarines, que van realitzar un treball impeclabe i esgotador, passant des del minimalisme fins a una dança més agressiva, oferint imatges molt sugerents i visualment molt atractives, que s'unien a la música i a les difenrents obres pictòriques. Si hagués de destacar un moment on la coreografia fos especialment bell i impactant, elegiria la que interpretaren recolzades per la música de Lluís Llach i la pintura de Joan Miró.
Un altre moment visualment molt maco fou el que es combinava la pintura de Rothko, la música de Varese i la bellisisma coreografia on una única ballarina es fonia amb una tela, com si nedàs dins el quadre del pintor letó. L'ús dels diferents vestuaris, de la llum, i dels diversos llenguatges que proporciona la dança les ballarines s'anaven adaptant a les cambiants obres que les envoltaven.
Però també voldria destacar l'ingent i exquisit treball de Èrika Prüfert, que encarregada del muntatge audiovisual, va fer un treball increible, tant pel que fa a sincronitzar pinzellades i música, així com elaborar videos que suplien durant uns minuts el treball de les ballarines, com els de la composició nº 8 de Kandinsky
o la fantàstica interpretació de l'obra de Pollock, en la pell d'una dona nua, amb "All along the Watchtower" de J. Hendrix com a melodia de fons.
Si teniu la oportunitat d'anar a veure-ho aquesta nit as Mercadal, de segur que no us deixarà indiferents.
