12-12-12

Me sap greu. El món no s'ha acabat. Tampoc la crisi. Tampoc el dolor que reparteix a tort i a dret el ministre Gallardón. Hi ha món i crisi per estona.

I és que els dotze ministres de l'apocalipsi no poden completar el seu programa amb restriccions maies de tipus apocaliptic. Necessiten el seu temps per acabar d'enfonsar el país. Ells ho farien més deveres, però tota aquesta gent que surt al carrer cada dia i els contesta els hi fa un poc la guitza.

No sé com s'ho han fet, però han aconseguit quelcom impossible. A saber, que tot el país estigui d'acord amb una cosa: que està tothom en contra seva.

Perque, malgrat el designi diví (també conegut com majoria absoluta), que ells creuen els legitima a actuar sense frens, apareixen oposicions arreu (també degut a l'absència d'oposició en la oposició).

Perque, per què no dir-ho, ells van bé. Ells saben el que és bo, ells saben allò que hi ha que fer, el que ens convé.

I què passa quan un és estudiant, treballador públic, sanitari, usuari de la fins ara excel.lent sanitat pública, consumidor (d'energia, d'aliments, d'informació, de transport públic), telespectador, votant, llogater, i ciutadà??? Doncs que un està molt emprenyat, molt cansat, molt fart d'haver de treure la pancarta cada dia perque a un li respectin els drets bàsics.

Els maies es van equivocar. Van errar el dia. Però els maies no coneixien el PP. Nosaltres sí, i si no hi posam remei, la fi del món, del món dels drets civils bàsics i del món de l'estat del benestar, és molt proper. N'hi ha que ja han preparat l'obituari. No deixem que s'ho carreguin tot.