Abans d'ahir es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya. Alguns dels resultas devien sorprendre a més d'un; d'altres eren més que previsibles.
Heus aquí alguns dels sondejos publicats i els resultats d'aquestes eleccions comparant-les amb les del 2010.
Aquí us deixo algunes preguntes que em vaig fer a mi mateix aquella nit.
- Valia la pena gastar-se tota aquesta doblerada per acabar així? Ha estat una irresponsablitat per part d'el President de la Generalitat?
- Estan més clares ara les coses que fa una setmana? O estan més embullades?
- Representa ara el Parlament de manera més fidedigna la pluralitat del poble català?
- Ha guanyat l'independentisme?
- Han castigat els catalans les retallades?
- Funciona la tàctica de la por?
- Es recuperarà algun dia el PSC? (Ah, i qui no és consola és pq no vol).
- Els independentistes que haurien d'haver confiat en Mas han preferit a ERC?
- Ha influit la campanya de El Mundo?
- Qui ha rebut els vots de SI?
I la més important de totes: I demà què?
Perque el dret a decidir és fonamental. Em refereixo al dret a decidir sobre el manteniment de la sanitat i l'educació públiques, el dret a decidir sobre la qualitat democràtica, el dret a decidir sobre l'estat de benestar social, etc.
No voldria acomiadar-me sense comentar una expressió que vaig escoltar al pograma d'Intereconomia "El moix a l'aigua" durant la nit electoral. El presentador del programa (que no sé com es diu, ni m'importa) seia devora una de les ments més preclares, obertes i democràtiques d'aquest país. Em refeixo a Aleix Vidal-Quadras (perdó, coronel de brigada Vidal-Quadras). En aquestes, que el presentador li espeta: "Pero, a ver, qué podemos hacer para parar a este tío?"
Senyor del moix mullat: "este tío" és, tant si li agrada com si no, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, elegit per sufragi universal per la majoria de ciutadans de Catalunya. Un respecte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario