Confiança

Des de fa un temps som testimonis de com n'és d'important la confiança, i dels efectes devastadors de la desconfiança. La confiança dels mercats, la confiança en la classe política, en el sistema, etc. Ens movem en aquest món perque confiem en certes coses, en certes persones, mecanismes o institucions. La confiança ens permet mirar cap el futur amb seguretat. La confiança és el motor del desenvolupament social. Un motor que hem forçat i que comença a fer figa per qualque banda.

Entenc, o crec poder entendre, la desconfiança que ha generat el darrer comunicat d'ETA. És molt difícil confiar en assassins que fins fa quatre dies et podien engegar un tret al clatell pel sol fet de no pensar com ells. Ho és també després de tantes treves rompudes. I obviament, entenc que aquells que han perdut un amic, un familiar, un marit o un fill a mans d'ETA no puguin confiar.

Però també crec que hi ha motius per creure i confiar. ETA no és avui més que les engrunes del que fou. L'esquerra abertzale li ha donat l'esquena, així com bona part de la societat basca, que ha entès que la única via és la democràtica.

Per a molts aquest pas és insuficient. Jo dic que és un pas molt important i remarcable que obre la porta als nous pasos que inevitablement s'hauran de donar. ETA mou fitxa i convida els governants a fer el mateix.

Em semblen estèrils els debats sobre vencedors i vençuts, sobre víctimes, sobre concessions. El que val la pena és parlar de diàleg en pau, de gent que està disposada a parlar sense emprar la veu de les pistoles.

Diàleg i democràcia. És el moment de parlar, i de parlar molt. Els bascos tenen moltes coses a dir-se encara els uns als altres. Aquests és un camí que han de fer tots els bascos junts.