Ingredients electorals

Crisi econòmica. Dèficit públic. Reducció de la inversió. Contenció de les despeses. ....

Sa cançoneta de cada dia. Esteim farts de escoltar-ho per la tele, de llegir-ho als diaris, etc. Però els polítics són com una senyora que fa règim. Tota la setmana menjant lletuga i lluç a la planxa. Però en arribar el cap de setmana, el règim que el faci ta mare. Venga xai al forn. I venga pastissos. Açò si, el cafè amb sacarina. Doncs bé, en campanya electoral, un polític és, més o menys, el mateix. Deixa les retallades per més envant i comença a regalar clavells com un desesperat, que per açò si que n'hi ha de doblers.

I és que unes eleccions no són tema baladí. T'hi jugues 4 anys de bona vida. Ho entenem, és clar. Sa poltrona és de vellut i qualsevol la deixa fugir. I si no hi seies abans, faràs el que sigui per aconseguir-la. Besar fiets, regalar clavells, corre d'una banda a una altra fents meetings, prometre açò, o prometre el contrari. Tan se val, tot es pot en campanya.

450 gr. Si, si, 450 gr de propaganda electoral en format paper tenc per casa. A això hi hem d'afegir els espais gratuits a la televisió ( no pas les cròniques, que no es poden regir per criteris periodístics, sino per la injusta llei electoral), més els espais que els dediquen els diaris, més la més que desfassada aferrada de cartells, etc. Sumes incalculables de diners que m'agradaria saber d'on surten, es llencen durant la campanya electoral.

I el que més m'intriga. Té algun efecte sobre la intenció del vot? En aquestes inminents eleccions hi hurà gent que votarà a un partit diferent del que votà en les últimes eleccions. Serà per la propaganda? No, serà perque necessita un cap de turc en qui abocar tota la rabia i la frustació ocasionada per la crisi econòmica.

Però està clar que sortiriem abans de la crisi si fessin guardiola amb tots els diners que inverteixen en campanya. Digo yo.