Feina o no feina, aquesta és...

Una de les contradiccions que afecten al capitalisme, als governs europeus (entre ells, l'espanyol) i al rumb actual de l'economia és el referent al mercat laboral.

Resulta sorprenent veure com la patronal, en un moment en que des de totes les institucions s'insta a la creació de llocs de feina, només té en ment reformes que el spermetin acomiadar més facilment als treballadors. És a dir, quan parlam de fer, ells parlen de desfer. I jo em pregunto, com ajudaria una normativa més flexible a l'hora d'acomiadar a l'objectiu de crear llocs de feina?
Tampoc és pot dir que els sindicats estiguin mantenint una postura massa ferma ni aportant solucions, però bonu.
També resulta curiós que es parli molt de crear llocs de feina, però no pas de mantenir els existents. En la ma dels governs hi ha també la possibilitat de frenar la sangria de funcionaris i altres treballadors de l'Estat que estàn essent acomiadats, amb l'excusa de reduir despeses.

Senyors que manen, els ho diré ben clar: fotre al carrer funcionaris equival a més gent engreixant les estadístiques de l'atur, menys gent pagant imposts, menys PIB, menys qualitat en el serveis, més malestar en el que romanen (car han d'assumir la feina dels que han estat acomiadats). I si a tot això hi afegim que molts d'aquests funcionaris són treballadors de la sanitat i l'educació públiques, hem d'afegir una població amb més fracàs escolar, més inculta, més malalta.

Els comptes surten, però cal veure per a qui volem que surtin. Si es decideixen a pensar, com vostés diuen, amb la població, em truquin, que jo m'en vaig a Islàndia. Em pelaré de fred, però almenys no m'enganyaran com vostés.

Atte. Un empreyat.

Passeig de Reis

Senyors, tenim un problema

No volem energia nuclear (jo, almenys). Volem energies renovables, com ara la solar o eòlica. Però resulta que tant Europa com EEUU depenen per poder-la generar certs materials, concretament les anomenades "terres rares", un grup d'elements químics presenents en molt petites quantitas a la Terra, i curiosament, bona part dels jaciments es troben a la Xina, que és també qui els extreu, transforma i exporta.

Deixant de banda el fet que són materials extremandament escasos i difícils d'obtenir, i que un dia o altre s'acabaran, el fet que es trobin en mans de la Xina compromet en certa manera l'accés a ells per part de les indústries europees.

Per aquest motiu, em sembla imprescindible investigar nous materials que ens permetin poder seguir obtenint energia neta sense dependre d'aquests elements (que per altra banda, deu ser bastant contaminant la seva extracció i processament). Però per poder investigar calen recursos, o sigui, calerons, els que el govern de Rajoy retalla en tots els àmbits de la ciència i investigació, sectors que ens han de permetre sobreviure, i llavors, viure bé. Però segur que no hi han anat a caure.Clar.

Recepta americana per temps de crisi

Keynes tenía razón