Si cada dia fos Nadal...

Que polit seria si cada dia fos Nadal. Seriem tremendament solidaris i ens recordariem dels negrets de l'Àfrica que es moren de fam. I suportaríem la sogra i el cunyat que ho sap tot. Portariem a casa a l'avi i fariem com si fos un més de la familia. Riuriem amb els companys de feina i amb el cap i tot. Ens oblidariem de la hipertensió i del colesterol.

El Rei sortiria cada dia per sa tele fent un discurs i justificaria el seu sou. I els polítics no i es quedarien a casa (que seria d'agrair). Els carrers estarien atapeïts de gent mirant aparadors i els botiguers no sabrien a qui culpar de que la gent no gasti.

Els mestres d'escola deixarien de tenir úlceres gastroduodenals. I els metges, infermers, bombers, policies, fematers, ...ferien feina, com ho fan cada dia de l'any.

Però, per sort o per desgràcia, cada dia no és Nadal. I no som solidaris (ens feren la conciència i ens sentim culpables). La sogra és insoportable, i el cunyat, encara més. I l'avi que mengi, que a l'asil no n'hi tocarà tant. Els companys, si no te l'han feta, te la farán, i el cap, ..bé, deixe-m'ho còrrer. La hipertensió i el coloesterol segueixen allà (així que cuidis). El Rei seguirà fent de figurete de Lladó, que és molt maco però no serveix per res. I els polítics, ay els polítics!!, seguiran obrint la boca (i això no te remei).

Els botiguer tornaran al seu estat natural, queixant-se de lo malament que viven. Els mestres tornaran a les classes, amb les feres i amb la úlcera. I els metges, infermers, bombers,.. seguiran fent feina com ho fan sempre (si un ERE o un "reajustament de plantilla d'acord amb una racionalització dels recursos" no els porta a l'atur).

Així que si no teniu ni sogra, ni cunyat, ni hipertensió, aprofitau i bebeu-vos una copeta de cava. Jo convido!!

Bon Nadal a tots i a totes!!

La tisora i el programa

Ells fan el que han de fer. Què han de fer, però? Han de fer el que diu el BCE? O el que diu la comissió europea? El que diu el totem del partit? Potser el que diu el programa electoral? (si en tens, perque alguns amb les retallades van prescindir de fer programa electoral). Han de fer el que diu el sentit comú? O han de fer el que necessita la gent? (digues-li gent, digues-li poble, digues-li votant). El que han de fer i el que faran. Un gran problema i un gran enigma.

I jo em demano: no ens podem permetre el model sanitari públic que tenim? Segur? Quines són les prioritats? Un país amb més llistes d'espera que dèficit? I un cop solucionat el dèficit, quin país en quedarà?

Per cert, algú ha fet uns altres comptes, diferents dels de Merkosy?

Tampoc ens podem permetre un sistema d'educació pública de qualitat? Podrem competir, un cop acabada la crisi i solucionat el problema del dèficit, sense invertir profusament en investigació i universitats? No trobau que surt rentable invertir en capital humà i tecnologia?

No ho sé, sembla tan fàcil i tan lògic saber què hauria de ser una prioritat i què no.

Amebes catòliques

Maó és una ciutat molt catòlica. Imagino. O açò se'n desprèn de les dimensions del Betlem que s'ha instal.lat a la plaça de l'Ajuntament. Jo no m'havia adonat d'aquesta transformació antropo-sociològico-religiosa, però es veu que si, que a Maó açò de la Mare de Déu, sa mula i es bou agrada. I agrada molt.

Jo crec que aquest canvi ha estat sobtat, com t'ho diria jo, d'ençà des mes de maig. Si, deu coincidir més o menys, quina casualitat, amb ses darreres eleccions municipals, en que una gran gavina deposità el producte de la seva digestió (per voluntat popular) a la trona de "dalt la Sala".

Val a dir que Maó forma part, si no vaig errat, del mateix monumental conjunt ACONFESIONAL que la resta de ciutats i pobles espanyols.

Per altra banda, les amebes són organismes unicel.lulars que, basicament, s'alimenten, es reprodueixen, i en la mesura de les seves possibilitats, es relacionen amb el seu entorn. Poc més o menys com els habitants d'una ciutat que, si han tingut la sort de no ser els afortunats treballadors públics acomiadats o salarialment retallats, gaudeixen de la decoració nadalenca valorada en més 60.000 euros. Aquests, obviament catòlics, (si no, no s'enten), gaudeixen també d'un betlem quasi de tamany natural valorat en 9000 euros, gentilesa de l'equip de govern.

Una ameba veu tot açò i passa de llis, com és lògic. Però ja no és tant lògic que ciutadans informats d'aquest abús contemplin amb indiferència com el pressupost municipal es dilapidat tant alegrement, mentre es consent que treballadors públics perdin el seu lloc de treball o vegin retallat substancialment el seu sou.

Intentant persuadir-me de la necessitat d'una inversió com aquesta en llumets i figuretes de cartró-pedra, alguns em diran que està pensat per estimular el consum. Vaig poder comprovar personalment l'efecte d'aquestes mesures l'altre dia, i em van semblar poc efectives (tres bosses de regals diluides en un carrer ple de gent ho trob molt magre). Del que si estic conveçut és del poder estimulant que deu tenir en les empreses fabricants de llumets i betlems gegants.

És més, algú em pot explicar com es pot estimular el consum quan les families es veuen apurades per arribar a final de mes, tenen algun o tots els membres a l'atur o veuen perillar el seu lloc de feina, quan no han vist reduit el seu salari en gran mesura???

Des de l'administració es demana a la població un acte de responsabilitat per combatre aquesta crisi (ara que ja ens han fet creure que és culpa nostra i que l'hem provocat noltros), mentre es cometen disbarats com aquests, davant la indiferència del poble, que ho adment en nom de l'esperit nadalenc.