sábado, 19 de noviembre de 2011

Post en negre

Avui no els cobraré l'IVA. No voldria ser jo menys que la majoria d'espanyols i pagar impostos inútilment. Per això ja hi son els funcionaris, que com que no fan res, almenys que paguin el 18% d'IRPF. Ara, açò si, si tenim necessitat d'anar al metge, volem que ens atenguin bé i deveres. Però que paguin els altres.

Avui no pensava xerrar de l'evasió fiscal ni de la cultura del "beneit qui paga per engreixar porcs" que no acabo d'entendre. Tampoc de la sanitat i de les retallades, però em sembla inevitable. M'agradaria que demà tothom abans de dipositar el seu vot pensés en el model sanitari que vol, i fos concient de les diferències que hi haurà depenent del partit que guanyi les eleccions. Com a mostra, un botó, i sinó, vegin el que estan fent els governs autonòmics regits pel PP.

Però en realitat del que venia a parlar és dels motius que em porten a votar a un partit diferent dels dos "majoritaris". Heus aquí algunes raons resumides breument:

1: La manca o inexistència de democràcia interna i l'ús del sistema digital a l'hora d'elegir els candidats.
2: Les falses promeses de reforma de la llei electoral.
3: El centralisme recalcitrant que manifesten, i molt especialment, en quant a infraestructures. (Tots els espanyols són iguals si poden arribar a Madrid en el mateix temps).
4: La suposada lluita contra la crisi, mentre es toleren les operacions especulatives de la gran banca, font primera d'aquesta crisi.
5: El despreci reiterat envers les nacionalitats històriques i molt especialment, Catalunya ("Apoyaré el estatuto que salga del Parlament de Catalunya").
6: Les reserves, per dir-ho finament, a canviar l'actual model energètic i els pasos enrere pel que fa al desmantellament de les instal.lacions nuclears (llei del "Donde dije digo, digo Diego).
7: Haver permès que la bombolla immobiliària s'inflés fins assolir dimensions gigantesques.
8: No escoltar la veu dels indignats ni les reivindicacions dels ciutadans pel que fa a participació activa en la democràcia, cosa que implica necessàriament recuperar sobirania el poble per treure-la als partits i als lobbies.

 Tot i reconèixer l'avenç en drets socials que ha permès el govern socialista, li retrec tots els punts esmentats més amunt, fet que m'impedeix donar-los el meu vot. I com que tampoc poden recórrer al famós "vot útil", perquè aquesta vegada tot serà inútil si la gent no se n'adona del que pot suposar un govern de dretes.

No me'n vull anar sense donar-los dos consells. El primer, que demà votin. El segon, que no s'estressin, que un infart en les actuals condicions del sistema sanitari públic pot ser fatal.

PD. no sé si se n'han adonat, però se me'n refum que avui sigui jornada de reflexió. Crec que avui per avui no té cap sentit.

4 comentarios:

  1. Aplaudiment!

    A la jornada de reflexió no es pot demanar el vot per a ningú, pero crec que sí que es pot demanar el no-vot per a algú. Jo tampoc votaré al PPSOE.

    ResponderEliminar
  2. Hola oscar home jo després de tota una vida treballant a precari, els estius em despatxaven, finalment farà tres anys i amb suor ,esforç, molts nervis i molt estudi i la confecció d'una programació , la visita de l'inspector i l'examen sobre 70 o 75 temes( ja ni ho recordo), i altra volta la fiscalització durant uns mesos sóc laboralment funcionària, professora , i creu-me que no paro de treballar, ni a casa ni tan sols els dissabtes...i tinc més hores lectives i menys sou i normalment em retenen fins un 23 i de vegades més d'IRPF...vull dir que quan es parlar de funcionaris caldria afinar Oscar perquè n'hi ha que treballen molt i fins i tot massa....pel que fa a la resta estem d'acord...aniré a votar i no pas al PP ni tampoc al Psoe, ni l'un és popular( pertanyent al poble) ni l'altre socialista ni obrer....

    ResponderEliminar
  3. Gràcies pels vostres comentaris.
    Freelang, potser m'hauria d'haver explicat millor. La cosa és que anava amb ironia. Jo tb sóc laboralment funcionari. Treballo per a la sanitat pública i veig com es menysprea la nostra feina, es retallen els nostres sous, ens treuen personal, ... És més, podriem dir que el meu lloc de feina penja d'un fil. Per això la ironia. Jo també crec que en feim bastanta de feina, i a més, declaram tot el que guanyem. Devem ser els únics en aquest país.

    ResponderEliminar
  4. No havia pescat la ironia...suposo que és perquè és un tema que em cou...potser ens haurien de donar un premi a tu i a mi...jejeje

    ResponderEliminar