Post en negre

Avui no els cobraré l'IVA. No voldria ser jo menys que la majoria d'espanyols i pagar impostos inútilment. Per això ja hi son els funcionaris, que com que no fan res, almenys que paguin el 18% d'IRPF. Ara, açò si, si tenim necessitat d'anar al metge, volem que ens atenguin bé i deveres. Però que paguin els altres.

Avui no pensava xerrar de l'evasió fiscal ni de la cultura del "beneit qui paga per engreixar porcs" que no acabo d'entendre. Tampoc de la sanitat i de les retallades, però em sembla inevitable. M'agradaria que demà tothom abans de dipositar el seu vot pensés en el model sanitari que vol, i fos concient de les diferències que hi haurà depenent del partit que guanyi les eleccions. Com a mostra, un botó, i sinó, vegin el que estan fent els governs autonòmics regits pel PP.

Però en realitat del que venia a parlar és dels motius que em porten a votar a un partit diferent dels dos "majoritaris". Heus aquí algunes raons resumides breument:

1: La manca o inexistència de democràcia interna i l'ús del sistema digital a l'hora d'elegir els candidats.
2: Les falses promeses de reforma de la llei electoral.
3: El centralisme recalcitrant que manifesten, i molt especialment, en quant a infraestructures. (Tots els espanyols són iguals si poden arribar a Madrid en el mateix temps).
4: La suposada lluita contra la crisi, mentre es toleren les operacions especulatives de la gran banca, font primera d'aquesta crisi.
5: El despreci reiterat envers les nacionalitats històriques i molt especialment, Catalunya ("Apoyaré el estatuto que salga del Parlament de Catalunya").
6: Les reserves, per dir-ho finament, a canviar l'actual model energètic i els pasos enrere pel que fa al desmantellament de les instal.lacions nuclears (llei del "Donde dije digo, digo Diego).
7: Haver permès que la bombolla immobiliària s'inflés fins assolir dimensions gigantesques.
8: No escoltar la veu dels indignats ni les reivindicacions dels ciutadans pel que fa a participació activa en la democràcia, cosa que implica necessàriament recuperar sobirania el poble per treure-la als partits i als lobbies.

 Tot i reconèixer l'avenç en drets socials que ha permès el govern socialista, li retrec tots els punts esmentats més amunt, fet que m'impedeix donar-los el meu vot. I com que tampoc poden recórrer al famós "vot útil", perquè aquesta vegada tot serà inútil si la gent no se n'adona del que pot suposar un govern de dretes.

No me'n vull anar sense donar-los dos consells. El primer, que demà votin. El segon, que no s'estressin, que un infart en les actuals condicions del sistema sanitari públic pot ser fatal.

PD. no sé si se n'han adonat, però se me'n refum que avui sigui jornada de reflexió. Crec que avui per avui no té cap sentit.

La llei de la "Pole position"

No, no xerraré de Formula 1. Xerraré d'una llei injusta que es diu  "LLei electoral".
Un tema que com bé sabreu van abordar en profunditat Rajoy i Rubalcaba en el seu "jeta a jeta". No feien res més que parlar-ne (quin avorriment...).

Un llei que, molt ben interpretada per la junta electoral, discrimina els partits polítics minoritaris, en tant que no els concedeix espais gratuits de propaganda electoral a la televisió. I jo em demano. Si un partit, pel fet de no tenir representació parlamentària, no pot concòrrer a les eleccions en les mateixes condicions que els altres, com podrà arribar a tenir representació parlamentària?

Som jo, o és un peix que es menja la cua????

Entenc jo que un cop es disol el parlament, totes les forces polítiques haurien de participar en les eleccions amb les mateixes possibilitats, començant tots de nou.

El que no s'enten és que qui més vots té, més temps de propaganda electoral. Com a la formula 1: el que més corre, comença des del davant (????).

Es creuen que perque tingueren la confiança dels votants, l'han de tornar a tenir? La gent està molt farta (jo es primer) d'aquest sistema que només beneficia als dos grans partits. Partits, que per altra banda, no tenen ni la més mínima intenció de reformar aquesta llei. 

Per tot açò. jo el proper 20-N votaré NO al bipartidisme.

Basses dins sa cuina

Sa normalitat reconforta. Veure que ses coses no baraten ens dóna seguretat. Veure com després de l'estiu arriba la tardor. Com amb la tardor arriba la pluja. I com amb la pluja arriben les basses. Bé, arriben les basses, els bassals, els bassiots, i en general, les inundacions urbanes pròpies de les excel.lentíssimes infraestructures generosament repartides per tot el territori.

Està bé, ho reconeg. Ha plogut molt. Però una cosa és certa. No fa falta haver estudiat massa per saber que les pluges al Mediterrani son en forma de ruixat breu i intens. Tampoc hi ha que ser massa llest per saber que una riera és un lloc per on fa 50 anys que no passa l'aigua. Fins que hi torna a passar!!!!

I veure polígons, rodones, aparcaments i demés equipaments anegats és, crec jo, fruit d'una mala urbanització i manca de previsió.

Sempre pot haver-hi casos excepcionals, i que portin amb la riuada la desgràcia, però el que veim cada tardor a les nostres ciutats és de vergonya.

Per cert, coneixeu qualque enginyer o urbanista que hagi anat a la presó?

La pluja arriba a Maó