Ni milions d'euros, ni joies, ni un apartament a La Moraleja. He heretat un bagul de productes filològics. A dins el bagul se'ls veia bé. Venien sense envoltori, en aparent bon estat de conservació, tot i que la data de caducitat s'havia esborrat parcialment. Qui me'ls llegava n'havia fet ús durant un llarg temps:
- Aquest producte d'aquí, el de la "rr" ben maca, me'l va donar el teu avi. I aquell d'allà el vaig trobar oblidat dins un calaix. Cuida'ls. Ton germà els faria malbé amb aquella pantalla amb botons.
He anat traient-los un per un, he llegit les indicacions i recomanacions d'ús, i pausadament, n'he fet un tast. A primer cop d'orella, la seva sonoritat és bona, i s'ajusten a les expectatives.
Però he comès un error. Els he tret a passejar. Al contacte amb l'aire del segle vint-i-u, m'ha semblat que es mercien. N'he deixat un a uns amics mentre me n'anava de vacances, però no n'han sabut què fer-ne. Se'ls enganxava al paladar.
He fet la prova amb altres subjectes, però la resposta era similar. Els hi vaig possar un predicat de llana perque no passassin fred, però un se m'ha costipat, i l'he hagut de guardar en una llibreta, amb els seus companys.
Jo me'ls miro amb afecte, però encara veig en els seus fonemes la por davant la cara d'estranyesa de la gent, escoltant-los amb indiferència, fent-los sentir vells i inútils.
domingo, 27 de febrero de 2011
domingo, 20 de febrero de 2011
Reflexions incompletes sobre la Llei Sinde
Una pel.lícula no és pel.lícula fins que algú se la mira. Una peli molt bona, si ningú se la mira mai, tot i ser molt bona, no és bona?
Van Gohg era un artista? Si en vida ningú va apreciar el seu art, era art el que feia? O és art a partir del moment en que algú repara en ell? Si una obra d'art no agrada a la majoria, deixa de ser art?
La Llei "Sinde" protegeix a la cultura, als artistes o a la indústria? Internet és la fi de la cultura o la fi de la indústria? La indústria s'ha acomodat? Han de protegir les lleis a la indústria?
Realment costa menys avui per avui produir un producte cultural?
Si un llibre de Manganito de Tal val 25 euros, i la indústria es queda amb 24, el comprarieu?
Si pel mateix llibre, l'autor rebés 24 euros, i la indústria 1, el comprarieu?
Què és un preu abussiu per una obra d'art? Producte cultural és igual a obra d'art?
S'ha acostumat la gent a la facilitat que suposa disposar de productes culturals a la xarxa a cost zero?
Què hauria de valer una entrada de cine, un llibre o un CD?
Com es poden combatre els abusos dels intermediaris?
Reconèixer la feina de l'artista, divulgar l'obra i fer-la accessible al gran públic, alhora que es comercialitza a un preu raonable. Alguna idea?
És la feina de l'artista una feina qualsevol? Un altre problema: qui/què és un/una artista? És l'objecte artístic un producte com un altre?
Quin paper juga/hauria de jugar l'SGAE? És legítima la seva intervenció? (Lope de Vega cobra encara drets d'autor?)
Van Gohg era un artista? Si en vida ningú va apreciar el seu art, era art el que feia? O és art a partir del moment en que algú repara en ell? Si una obra d'art no agrada a la majoria, deixa de ser art?
La Llei "Sinde" protegeix a la cultura, als artistes o a la indústria? Internet és la fi de la cultura o la fi de la indústria? La indústria s'ha acomodat? Han de protegir les lleis a la indústria?
Realment costa menys avui per avui produir un producte cultural?
Si un llibre de Manganito de Tal val 25 euros, i la indústria es queda amb 24, el comprarieu?
Si pel mateix llibre, l'autor rebés 24 euros, i la indústria 1, el comprarieu?
Què és un preu abussiu per una obra d'art? Producte cultural és igual a obra d'art?
S'ha acostumat la gent a la facilitat que suposa disposar de productes culturals a la xarxa a cost zero?
Què hauria de valer una entrada de cine, un llibre o un CD?
Com es poden combatre els abusos dels intermediaris?
Reconèixer la feina de l'artista, divulgar l'obra i fer-la accessible al gran públic, alhora que es comercialitza a un preu raonable. Alguna idea?
És la feina de l'artista una feina qualsevol? Un altre problema: qui/què és un/una artista? És l'objecte artístic un producte com un altre?
Quin paper juga/hauria de jugar l'SGAE? És legítima la seva intervenció? (Lope de Vega cobra encara drets d'autor?)
viernes, 18 de febrero de 2011
Pregunta
Una imatge val més que mil paraules?
Una paraula val més que mil imatges?
Quantes imatges hi caben en una paraula?
Quantes paraules en una imatge?
Com podriem descriure en paraules el color vermell?
Com podem descriure un adagio?
miércoles, 16 de febrero de 2011
No te posis nerviós, Oscar!!!
Que a Berlusconi el reclami la justicia no m'hauria de sorprendre. És més, me n'alegro (avam si acabam amb ell d'aquesta). Però que un primer ministre acusat d'abús d'autoritat no tengui la decència de dimitir, és molt greu.
Tampoc puc entendre com un individu pugui penjar al seu blog ("Asesino knino")com tortura cadells i es quedi tan ample. Un perturbat/fill de la gran ---- així hauria d'estar tancat ja i el seu blog clausurat. (no us recomano entrar-hi; les imatges són esgarrifoses). Què se li pot passar pel cap a un individu com aquest mentre comet tal atrocitat?
I tampoc et pots enfadar si el govern practica aquella màxima, ja clàssica i massa gastada pels governants, del "donde dije digo, digo Diego". Primer van dir que les centrals nuclears s'utilitzarien fins els 40 anys; ara, fins que Déu vulgui. Clar, com que la cosa per Orient Mitjà es posa xunga i ves a saber si arribarà el petroli...
I què dir de la hipocresia dels paisos europeus? 30 anys possant-li bona cara a Mubàrak, perque erem tan amics, i ara, li embargam els comptes corrents perque ara és un dictador. Però fa dues setmanes no ho era, eh que no?
I segueixo escoltant les notícies per exaltar-me encara una mica més, fins que escolto que s'ha fet públic un informe al Regne Unit, on es denuncia el tracte inhumà i cruel que han rebut pacients de certs geriàtrics del país per part dels treballadors del centre. (Respira Oscar).
No em calia més que sentir la llibertat amb la que es poden expressar els dissidents a Iran i les traves que es troben els periodistes per poder fer la seva feina arreu del món, per agafar i apagar la tele.
No en vull sentir més.
Tampoc puc entendre com un individu pugui penjar al seu blog ("Asesino knino")com tortura cadells i es quedi tan ample. Un perturbat/fill de la gran ---- així hauria d'estar tancat ja i el seu blog clausurat. (no us recomano entrar-hi; les imatges són esgarrifoses). Què se li pot passar pel cap a un individu com aquest mentre comet tal atrocitat?
I tampoc et pots enfadar si el govern practica aquella màxima, ja clàssica i massa gastada pels governants, del "donde dije digo, digo Diego". Primer van dir que les centrals nuclears s'utilitzarien fins els 40 anys; ara, fins que Déu vulgui. Clar, com que la cosa per Orient Mitjà es posa xunga i ves a saber si arribarà el petroli...
I què dir de la hipocresia dels paisos europeus? 30 anys possant-li bona cara a Mubàrak, perque erem tan amics, i ara, li embargam els comptes corrents perque ara és un dictador. Però fa dues setmanes no ho era, eh que no?
I segueixo escoltant les notícies per exaltar-me encara una mica més, fins que escolto que s'ha fet públic un informe al Regne Unit, on es denuncia el tracte inhumà i cruel que han rebut pacients de certs geriàtrics del país per part dels treballadors del centre. (Respira Oscar).
No em calia més que sentir la llibertat amb la que es poden expressar els dissidents a Iran i les traves que es troben els periodistes per poder fer la seva feina arreu del món, per agafar i apagar la tele.
No en vull sentir més.
lunes, 14 de febrero de 2011
El bon Govern
Mariano Rajoy ho té ben clar. Allò que cal és un govern seriós. No cal que qui el conforma t'agradi. Tampoc que tengui bones idees o que prengui bones decissions. Ni tans sols que sigui competent. Allò important és que sigui seriós. Afortunadament, dins el PP hi ha prou gent que es pren molt seriosament la tasca de fer les coses malament.
jueves, 10 de febrero de 2011
La Boira
Me cuesta como nunca
nombrar los árboles y las ventanas
y también el futuro y el dolor
el campanario está invisible y mudo
pero si se expresara
sus tañidos
serían de un fantasma melancólico
la esquina pierde su ángulo filoso
nadie diría que la crueldad existe
la sangre mártir es apenas
una pálida mancha de rencor
cómo cambian las cosas
en la niebla
los voraces no son
más que pobres seguros de sí mismos
los sádicos son colmos de ironía
los soberbios son proas
de algún coraje ajeno
los humildes en cambio no se ven
pero yo sé quién es quién
detrás de ese telón de incertidumbre
sé dónde está el abismo
sé dónde no está dios
sé dónde está la muerte
sé dónde no estás tú
la niebla no es olvido
sino postergación anticipada
ojalá que la espera
no desgaste mis sueños
ojalá que la niebla
no llegue a mis pulmones
y que vos muchachita
emerjas de ella
como un lindo recuerdo
que se convierte en rostro
y yo sepa por fin
que dejas para siempre
la espesura de ese aire maldito
cuando tus ojos encuentren y celebren
mi bienvenida que no tiene pausas
"Hombre que mira a través de la niebla" Mario Benedetti
miércoles, 9 de febrero de 2011
martes, 8 de febrero de 2011
Sa mateixa notícia?
"Batasuna anuncia que rompe con ETA" - Público.
"Sortu defiende su legalidad tras rechazar la violencia de ETA" - El Periódico de Cataluña.
"Batasuna se reinventa con el rechazo a la violencia de ETA" - El País.
"Sortu, la nueva marca de Batasuna" - ABC.
"ETA presenta su nuevo partido" - La Razón.
"Los proetarras dicen ahora que rechazarán la violencia de ETA" - El Mundo.
"Sortu defiende su legalidad tras rechazar la violencia de ETA" - El Periódico de Cataluña.
"Batasuna se reinventa con el rechazo a la violencia de ETA" - El País.
"Sortu, la nueva marca de Batasuna" - ABC.
"ETA presenta su nuevo partido" - La Razón.
"Los proetarras dicen ahora que rechazarán la violencia de ETA" - El Mundo.
sábado, 5 de febrero de 2011
* Tramontana air-lines *
Lo pi de Formentor ha tombat.
N'Espinete és, definitivament, un frígid. (Don Pin Pon sortí a per tabac, i mentre se'l fumava a 100 metres de l'escola, reparà en la presència de la gallina Caponata).
-La humitat està neta? - No ho sé, Wilhelm. - L'aire és irrespirable.
-Tramontana air-lines els informa de la desaparició de dues-centes maletes. Posam a la seva disposició un catàleg de fotografies. La companyia agrairà als senyors passatgers acudeixin per identificar la seva maleta i el comandant de la nau.
- Passengers from flight HP343 to Torremolinos, get gate RS99999 (over there, you know, where airport finishes and starts Cala Blanca).
-Si, mama, el vol un èxit, llevat de les turbulències pròpies d'aquesta illa. Envia'm més crespells d'aquells quan puguis.
Última hora: Maó és víctima d'una banda de narcotraficants. Les autoritats començaren a sospitar en veure es Carrer Nou ple de gom-a-gom diumenge passat a les 9 de la nit. Segons han informat des de la comandància de la guàrdia civil, el contingut d'una maleta extraviada amb destí Torremolinos va ser posat en circulació. La maleta contenia 2000 crespells farcits amb cocaïna. L'eufòria dels mahonesos ha estat controlada i no es pateix per la seva vida. El jutjat d'instrucció nº 1 de Maó obrirà diligències contra Tramontana air-lines en quant puguin treure al senyor jutge de Peoples. Els ha informat Lolailo Nius.
N'Espinete és, definitivament, un frígid. (Don Pin Pon sortí a per tabac, i mentre se'l fumava a 100 metres de l'escola, reparà en la presència de la gallina Caponata).
-La humitat està neta? - No ho sé, Wilhelm. - L'aire és irrespirable.
-Tramontana air-lines els informa de la desaparició de dues-centes maletes. Posam a la seva disposició un catàleg de fotografies. La companyia agrairà als senyors passatgers acudeixin per identificar la seva maleta i el comandant de la nau.
- Passengers from flight HP343 to Torremolinos, get gate RS99999 (over there, you know, where airport finishes and starts Cala Blanca).
-Si, mama, el vol un èxit, llevat de les turbulències pròpies d'aquesta illa. Envia'm més crespells d'aquells quan puguis.
Última hora: Maó és víctima d'una banda de narcotraficants. Les autoritats començaren a sospitar en veure es Carrer Nou ple de gom-a-gom diumenge passat a les 9 de la nit. Segons han informat des de la comandància de la guàrdia civil, el contingut d'una maleta extraviada amb destí Torremolinos va ser posat en circulació. La maleta contenia 2000 crespells farcits amb cocaïna. L'eufòria dels mahonesos ha estat controlada i no es pateix per la seva vida. El jutjat d'instrucció nº 1 de Maó obrirà diligències contra Tramontana air-lines en quant puguin treure al senyor jutge de Peoples. Els ha informat Lolailo Nius.
viernes, 4 de febrero de 2011
Gràcies
Avui havia amenaçat amb publicar el meu primer relat, però els esdeveniments ens han superat i no podia deixar d'escriure aquest article. Un article que valdria per a qualsevol dia de l'any, i desgraciadament, per a molts de dies, i molts d'anys.
Perque aquest article vol ser un petit reconeixement a una de les feines que més admiro. Una feina que no tothom és capaç de dur a terme, que no tothom pot afrontar amb responsabilitat i valentia. Cal ser molt bo per ser un bon corresponsal extranger. Si, senyores i senyors, avui vull fer un gran homenatge a tos aquells periodistes que exposant la seva vida i moguts per l'afany de mantenir-nos informats, abandonen les seves families per còrrer món i contar allò que molts pretenen que no sigui contat.
Gràcies a ells i elles, professionals compromessos amb quelcom que va més enllà del dret a informar, més enllà de la necessitat de cobrir la noticia, podem assabentar-nos del que succeeix al nostre voltant. S'enfronten a perills perque el món conegui la veritat. El seu lema: "Algú ho ha d'explicar". I per aquest motiu tenen tot el meu reconeixement i admiració.
Quan en un conflicte es carrega contra els periodistes, bé sigui a través del poble eufòric que necessita un enemic, o bé ( i molt més freqüent), a través del poder, sempre temo que siguin silenciats. Perque sense ells ni el món pot conèixer el que està passant ni el poble pot cridar i mostrar a quins maltractaments estan sotmesos.
Els entenc quan decideixen fugir del conflicte, perque no val la pena fer-hi es pellet, però els admiro amb més força encara quan decideixen quedar-se i explicar-nos el que veuen.
Tristament aquest article ha vingut motivat per l'allau de detencions de periodistes que han tingut lloc en les darreres hores a El Caire i que des d'aquí denuncio com macabre mètode de l'Estat egipci per silenciar i ocultar tot el que està esdevenint. Molt típic dels estats autoritaris.
Per tot el que he dit, el meu suport i ànims a tots aquells periodistes que s'arrisquen cada dia perque sapiguem que es cou en aquest món. Gràcies.
Perque aquest article vol ser un petit reconeixement a una de les feines que més admiro. Una feina que no tothom és capaç de dur a terme, que no tothom pot afrontar amb responsabilitat i valentia. Cal ser molt bo per ser un bon corresponsal extranger. Si, senyores i senyors, avui vull fer un gran homenatge a tos aquells periodistes que exposant la seva vida i moguts per l'afany de mantenir-nos informats, abandonen les seves families per còrrer món i contar allò que molts pretenen que no sigui contat.
Gràcies a ells i elles, professionals compromessos amb quelcom que va més enllà del dret a informar, més enllà de la necessitat de cobrir la noticia, podem assabentar-nos del que succeeix al nostre voltant. S'enfronten a perills perque el món conegui la veritat. El seu lema: "Algú ho ha d'explicar". I per aquest motiu tenen tot el meu reconeixement i admiració.
Quan en un conflicte es carrega contra els periodistes, bé sigui a través del poble eufòric que necessita un enemic, o bé ( i molt més freqüent), a través del poder, sempre temo que siguin silenciats. Perque sense ells ni el món pot conèixer el que està passant ni el poble pot cridar i mostrar a quins maltractaments estan sotmesos.
Els entenc quan decideixen fugir del conflicte, perque no val la pena fer-hi es pellet, però els admiro amb més força encara quan decideixen quedar-se i explicar-nos el que veuen.
Tristament aquest article ha vingut motivat per l'allau de detencions de periodistes que han tingut lloc en les darreres hores a El Caire i que des d'aquí denuncio com macabre mètode de l'Estat egipci per silenciar i ocultar tot el que està esdevenint. Molt típic dels estats autoritaris.
Per tot el que he dit, el meu suport i ànims a tots aquells periodistes que s'arrisquen cada dia perque sapiguem que es cou en aquest món. Gràcies.
jueves, 3 de febrero de 2011
martes, 1 de febrero de 2011
Bones intencions
Navegant, quan no hi ha massa paltreig, el responsable d'aquest indret cibernètic ha descobert una sèrie de blogs que li han semblat interessants. Dóna la casualitat que tots ells estan dedicats a la publicació de relats, poemes o textos literàris de múltiples i variades tipologies.
Davant aquest fet, el pare de la criatura ha procedit a examinar el present blog. Un podria pensar en primer lloc que està dedicat a tot el que desperta l'interés d'aquest humil tafaner del món. D'altres podrien pensar que és insustancial i que no es centra en cap temática concreta, i pretenent saber de tot, no sap de res, convertint aquest blog en fum de formatjada. Un tercer observador arribaria a la conclusió que tots els temes hi tenen cabuda i que l'autor intenta diversificar l'oferta amb la finalitat de contentar a tots els públics.
L'autor creu que de vegades preten xerrar de tot i que no sempre ho fa prou bé. És cert que molts temes atrauen l'atenció del sotasignant i que procura fer d'allò més entretingut aquest espai dins el ciberespai.
Pròxima la matinada, l'autor , sense pretensions de fer quelcom que perduri ni de passar a la posteritat com a blogista (?), i plenament conscient de les actuals limitacions intel.lectuals que l'acompanyen des del cafè de les sis fins el riuet de bona nit, exposa:
- Que afronta amb rigor tots i cadascun dels registres d'aques blog i que ho fa amb tota la serietat de que disposa en efectiu.
- Que contempla la possibilitat de donar un nou rumb a l'esmentat quadern incloent d'ara en endavant relats propis fruits de la reduida imaginació natural i que renuncia al "problemas informáticos", ampliament utilitzats, però lleugeraments il.legítims.
- Que amenaça amb dur-ho a terme.
- Que s'autoexamina a si mateix i no veu traces ni de poeta, ni de periodista, ni de narrador, ni de opinador, ni de crític. Es perfila, molt a contragust, com a escribà lliure. Lliure?
- Que no renuncia en cap cas a sacrificar a lectors potencials oferint breus notes sobre història del segle XIII o física qüàntica.
- I que en definitiva, es lliura a les muses perque facin d'ell el que puguin (o el que els hi deixin).
Tres són les premises em venen al cap. La primera, que no hi ha bon escriptor sense bon lector. Segon, que l'art s'aconsegueix amb el treball (com deia Picasso, que les muses em trobin fent feina). I tercera, i no per això menys important, que si un no té res a dir, val més guardar silenci.
(Mutis)
Davant aquest fet, el pare de la criatura ha procedit a examinar el present blog. Un podria pensar en primer lloc que està dedicat a tot el que desperta l'interés d'aquest humil tafaner del món. D'altres podrien pensar que és insustancial i que no es centra en cap temática concreta, i pretenent saber de tot, no sap de res, convertint aquest blog en fum de formatjada. Un tercer observador arribaria a la conclusió que tots els temes hi tenen cabuda i que l'autor intenta diversificar l'oferta amb la finalitat de contentar a tots els públics.
L'autor creu que de vegades preten xerrar de tot i que no sempre ho fa prou bé. És cert que molts temes atrauen l'atenció del sotasignant i que procura fer d'allò més entretingut aquest espai dins el ciberespai.
Pròxima la matinada, l'autor , sense pretensions de fer quelcom que perduri ni de passar a la posteritat com a blogista (?), i plenament conscient de les actuals limitacions intel.lectuals que l'acompanyen des del cafè de les sis fins el riuet de bona nit, exposa:
- Que afronta amb rigor tots i cadascun dels registres d'aques blog i que ho fa amb tota la serietat de que disposa en efectiu.
- Que contempla la possibilitat de donar un nou rumb a l'esmentat quadern incloent d'ara en endavant relats propis fruits de la reduida imaginació natural i que renuncia al "problemas informáticos", ampliament utilitzats, però lleugeraments il.legítims.
- Que amenaça amb dur-ho a terme.
- Que s'autoexamina a si mateix i no veu traces ni de poeta, ni de periodista, ni de narrador, ni de opinador, ni de crític. Es perfila, molt a contragust, com a escribà lliure. Lliure?
- Que no renuncia en cap cas a sacrificar a lectors potencials oferint breus notes sobre història del segle XIII o física qüàntica.
- I que en definitiva, es lliura a les muses perque facin d'ell el que puguin (o el que els hi deixin).
Tres són les premises em venen al cap. La primera, que no hi ha bon escriptor sense bon lector. Segon, que l'art s'aconsegueix amb el treball (com deia Picasso, que les muses em trobin fent feina). I tercera, i no per això menys important, que si un no té res a dir, val més guardar silenci.
(Mutis)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)