L'exemple de la marxa negra

Les columnes de miners arribaran dimecres a Madrid. La colapsaran? Què diran els mitjans de comunicació? Farà un fotomuntatge "La Razón"? "Al rojo vivo" li dedicarà un especial?

Allò segur és la lliçó que ens donen els miners: davant les tisorades del govern central, davant la perspectiva de la desaparició de milers de llocs de treball i d'empobriment de les zones mineres (en que la mina és la font de riquesa tant dels miners com dels seus veïns), han decidit posar-se les botes i fer camí cap el Ministeri.

Estic totalment en contra de les mostres de violència esporàdiques que s'han produit al llarg del camí. Però més enllà de disturbis puntuals, els miners ens estan donat una lliçó de lluita i esforç. Tots nosaltres veiem com sectors fonamentals estan amenaçats, però ells s'enfronten i no es rendeixen. Potser ells seran la punta d'un iceberg de protestes que poden fer canviar de parer l'executiu central. Per aquest motiu tenen tot el meu suport.

És rentable el carbó? No. Ni ho és la pesca, ni l'agricultura, ni la indústria naval, ni tants altres sectors subvencionats. Però ara faré demagògia (que és allò que feim tots quan intentam donar una expliació lògica a una economia que no ho és). És rentable Bankia? Perque per Bankia hi ha diners, però per mantenir una industria durant uns anys i cercar una manera de reconvertir el sector, per açò no n'hi ha. Tots, fins i tot els miners, sabem que la mineria s'acaba, però cal cercar una solució pactada que permeti a miners i totes aquestes regions trobar noves fonts de riquesa.