- Ser una mare moderna, alternativa, d'aquelles amb pèls a les aixelles i gran vocació pedagògica, i emportar-te el teu fill de 3-4 anys a un concert que comença a les 8 del vespre. És molt poc probable que el nen es dormi, més aviat el contrari, fet que et permetrà estirar les cames cada deu minuts per encalçar l'encantador marrec amunt i avall i t'oferirà absències perllongades de la sala per fer-lo callar (i que la resta del respectable agrairà enormement).
- També pots anar degustant el tacte plàstic de tots els seients anexes al teu fins a trobar un que s'adapti a les teves expectatives. És recomanable fer-ho 15 minuts després d'iniciat el concert, perque ningú més et pugui emular i puguis gaudir de tot el protagonisme a la sala.
- Si tens l'honor de ser un dels organitzadors, pots experimentar amb els horaris "caribenys", a fi d'adaptar-los als de un nutrit grup d'assistens, obrint les portes del recinte 5 minuts abans del suposat inici de la funció, i endarrerint el començament de l'espectacle uns 15 minuts, si fa no fa.
- Si les teves inquietuts artístiques van més enllà de la música del s.XVII, disposes d'un ampli ventalls de mètodes per fer-te notar. Pots, per exemple, agafar la teva càmara fotogràfica, la bona, la que pesa 2 kg, la que et va regalar la parenta, i disposar-te a fer el reportatge fotogràfic de l'any. Previament, convé arribar quan la funció ja ha començat i procedir a fer alçar el veí de seient (" a la sazón", un servidor). Un cop triat l'objectiu, i mai millor dit, tot és començar a donar-li al botonet, i ala, a gastar tarja de memòria. De tant en tant va bé anar movent-se de lloc, per captar noves perspectives. I si hom vol arrodonir la "faena", què millor que emportar-se al concert a la parenta, equipada ella també amb la seva càmara fotogràfica. Ella s'asseurà davant el pobre desgraciat d'abans i amb menys fruició i frequència, però amb la mateixa voluntat de tapar la visió que el seu amant espòs, deixarà inmortalitzat tan bell esdeveniment.
Donada la manca d'escrúpols dels assistents, allò estrany, inusual i tot, ha estat que no sonàs cap telèfon mòvil.
D'altres, que l'únic que voliem era gaudir de la música, hem optat per escoltar la sublim i sempre impecable interpretació del grup La Galatea, el qual tenim la sort de poder escoltar de tant en tant. També hem preferit divertir-nos amb l'actuació en el paper de narrador de Laura Cubas, incombustible i encisadora com sempre. I finalment, i per allò pel qual alguns no estavem preparats, era per descobrir un grup de cantants tan excel.lents com els agrupats sota el nom de Laeti cantores. Quina sorpresa i quin descobriment!! Unes veus extraordinàries que ens han transportat a l'Itàlia del XVII a través d'una obra buffa com és "Il Festino del Giovedì Grasso" i que ha fet que tot hagués valgut la pena.
