domingo, 22 de mayo de 2016

Coses que pots fer en un concert de música antiga:



  1. Ser una mare moderna, alternativa, d'aquelles amb pèls a les aixelles i gran vocació pedagògica, i emportar-te el teu fill de 3-4 anys a un concert que comença a les 8 del vespre. És molt poc probable que el nen es dormi, més aviat el contrari, fet que et permetrà estirar les cames cada deu minuts per encalçar l'encantador marrec amunt i avall i t'oferirà absències perllongades de la sala per fer-lo callar (i que la resta del respectable agrairà enormement).
  2. També pots anar degustant el tacte plàstic de tots els seients anexes al teu fins a trobar un que s'adapti a les teves expectatives. És recomanable fer-ho 15 minuts després d'iniciat el concert, perque ningú més et pugui emular i puguis gaudir de tot el protagonisme a la sala.
  3. Si tens l'honor de ser un dels organitzadors, pots experimentar amb els horaris "caribenys", a fi d'adaptar-los als de un nutrit grup d'assistens, obrint les portes del recinte 5 minuts abans del suposat inici de la funció, i endarrerint el començament de l'espectacle uns 15 minuts, si fa no fa.
  4. Si les teves inquietuts artístiques van més enllà de la música del s.XVII, disposes d'un ampli ventalls de mètodes per fer-te notar. Pots, per exemple, agafar la teva càmara fotogràfica, la bona, la que pesa 2 kg, la que et va regalar la parenta, i disposar-te a fer el reportatge fotogràfic de l'any. Previament, convé arribar quan la funció ja ha començat i procedir a fer alçar el veí de seient (" a la sazón", un servidor). Un cop triat l'objectiu, i mai millor dit, tot és començar a donar-li al botonet, i ala, a gastar tarja de memòria. De tant en tant va bé anar movent-se de lloc, per captar noves perspectives. I si hom vol arrodonir la "faena", què millor que emportar-se al concert a la parenta, equipada ella també amb la seva càmara fotogràfica. Ella s'asseurà davant el pobre desgraciat d'abans i amb menys fruició i frequència, però amb la mateixa voluntat de tapar la visió que el seu amant espòs, deixarà inmortalitzat tan bell esdeveniment.   


Donada la manca d'escrúpols dels assistents, allò estrany, inusual i tot, ha estat que no sonàs cap telèfon mòvil. 
D'altres, que l'únic que voliem era gaudir de la música, hem optat per escoltar la sublim i sempre impecable interpretació del grup  La Galatea, el qual tenim la sort de poder escoltar de tant en tant. També hem preferit divertir-nos amb l'actuació en el paper de narrador de Laura Cubas, incombustible i encisadora com sempre. I finalment, i per allò pel qual alguns no estavem preparats, era per descobrir un grup de cantants tan excel.lents com els agrupats sota el nom de Laeti cantores. Quina sorpresa i quin descobriment!! Unes veus extraordinàries que ens han transportat a l'Itàlia del XVII a través d'una obra buffa com és "Il Festino del Giovedì Grasso" i que ha fet que tot hagués valgut la pena.  

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada