Ups!

-"Esta sentencia (la que anul.la la doctrina Parot) es una amnistía encubierta de etarras".
-"Que cierren ya la Audiencia Nacional! Si ya no hay terrorismo...Y así nos ahorramos Garzones".
-"Don Chubascos (referint-se a M. Rajoy): éste se carga el partido antes de dejar el gobierno".

  F. J. Losantos (periodista, quan dorm)

Sorprèn i no sorprèn

Que el Banc Sabadell, el Santander i el Bankinter hagin ontingut beneficis per valor de 186.000.000 €, 3.310.000.000 € i 155.800.000€ respectivament.
Que els serveis d'espionatge dels EEUU espiassin el telèfon mòvil de Angela Merkel.

Misèria en prime time

Un país no va bé quan una dona a les 4 de la tarda apareix a la televisió dient que no ha dinat perquè guarda els menus que li porta la Creu Rotja perquè els seus cinc fills puguin sopar aquesta nit.

L'existència d'un programa com "Entre todos" a la televisió pública  és un mal simptoma. Vol dir que hi ha moltes coses que no funcionen i que no s'estan fent bé. Vol dir que hi ha tanta gent necessitada i desesperada que en podem fer un programa diari de dues o tres hores i encara no ens acabariem els casos.

Jo sóc molt mal pensat, i crec que en el fons, als dirigents ja els hi va bé. Perque disfrassam la desgràcia que tristament s'escampa per tota la geografia de solidaritat. Però jo voldria que aquest programa fos una nosa per als governants. Fos una vergonya, un mirall on veure la ineptitut, la indiferència, l'estulticia, o pitjor encara, la mala fe amb que operen.

Però també deixa al descobert la solidaritat dels espanyols, la solidaritat dels petits Grans solidaris, personatges anònims que, treint-s'ho de la seva pagueta, o de la seva minsa i dolorosament abreujada i raquítica pensió, fan un gran acte de misericòrdia amb aquells que ho passen pitjor que ells. I que quedi clar que considero la solidaritat quelcom molt bell. Però açò són pegats, Si no capgiram la situació, en caldrà molta de solidaritat. És més, dubto que sigui suficient.

Però jo no vull ni solidaritat, ni misericòrdia, ni caritat, ni pena, ni compasió. Vull un Estat de justicia social. 

Fa uns dies, el president del govern deia que la recuperació econòmica era a les portes. Que ja es veu la llum al final del túnel. Per a quí? Em digui per a qui s'ha acabat la crisi. Què en feim de tota la gent que encara és a dins el túnel a les fosques, i que no veu la sortida per enlloc? Quants no en sortiran d'aquesta? Quantes families hi quedaran pel camí?

Fem de la ràbia, de la desesperació, de la indignació el motor del canvi perque prest poguem treure de la graella televisiva "Entre todos"

Sorprèn i no sorprèn

Que un socialista sigui conseller d'una entitat financera mig quebrada i es pugi el sou, mentres jubilats/estalviadors demanen a les portes de les oficines els seus estalvis.
Que la recuperació econòmica "esté ahí".
Que la reforma laboral funcioni. Menys per a Pescanova, ni per a Fagor, ni per a Iberia, ni per a Panrico...
Que la doctrina Parot hagi ajudat a combatre el terrorisme.
Que la seva anulació sigui un pas per a la pau.

Sorprèn i no sorprèn

Que Cáritas alerti de l'existència de 3.000.000 persones que viuen amb menys de 307 euros al mes.
Que l'arquebisbat de Tarragona hagi invertit 800.000 euros en una macro ceremònia de beatificació massiva.
Que els sous creixin moderadament, segons el ministre d'Hacienda.
Que ho facin malgrat les recomanacions del FMI, que sugereixen una rebaixa d'un 10%.
Que la presidenta del mateix organisme, Christine Lagarde, no hagi trobat un moment per aplicar-se dita rebaixa, i en un descuit, se l'hagi augmentat un 11%, fins arribar als 381.508 euros.
Que tot macaco gibraltareny que es presti pugui arribar a ministre del Peñón.