Un país no va bé quan una dona a les 4 de la tarda apareix a la televisió dient que no ha dinat perquè guarda els menus que li porta la Creu Rotja perquè els seus cinc fills puguin sopar aquesta nit.
L'existència d'un programa com "Entre todos" a la televisió pública és un mal simptoma. Vol dir que hi ha moltes coses que no funcionen i que no s'estan fent bé. Vol dir que hi ha tanta gent necessitada i desesperada que en podem fer un programa diari de dues o tres hores i encara no ens acabariem els casos.
Jo sóc molt mal pensat, i crec que en el fons, als dirigents ja els hi va bé. Perque disfrassam la desgràcia que tristament s'escampa per tota la geografia de solidaritat. Però jo voldria que aquest programa fos una nosa per als governants. Fos una vergonya, un mirall on veure la ineptitut, la indiferència, l'estulticia, o pitjor encara, la mala fe amb que operen.
Però també deixa al descobert la solidaritat dels espanyols, la solidaritat dels petits Grans solidaris, personatges anònims que, treint-s'ho de la seva pagueta, o de la seva minsa i dolorosament abreujada i raquítica pensió, fan un gran acte de misericòrdia amb aquells que ho passen pitjor que ells. I que quedi clar que considero la solidaritat quelcom molt bell. Però açò són pegats, Si no capgiram la situació, en caldrà molta de solidaritat. És més, dubto que sigui suficient.
Però jo no vull ni solidaritat, ni misericòrdia, ni caritat, ni pena, ni compasió. Vull un Estat de justicia social.
Fa uns dies, el president del govern deia que la recuperació econòmica era a les portes. Que ja es veu la llum al final del túnel. Per a quí? Em digui per a qui s'ha acabat la crisi. Què en feim de tota la gent que encara és a dins el túnel a les fosques, i que no veu la sortida per enlloc? Quants no en sortiran d'aquesta? Quantes families hi quedaran pel camí?
Fem de la ràbia, de la desesperació, de la indignació el motor del canvi perque prest poguem treure de la graella televisiva "Entre todos"
No hay comentarios:
Publicar un comentario