martes, 3 de septiembre de 2013

Cadells i ocellots

Des de fa dies venen essent noticia fotografies de joves membres del PP posant davant banderes franquistes (amb àliga negra inclosa, (un auguri?)) o davant l'excessiva creu del Valle de los caídos (sempre m'he demanat si tenia cap  relació el tamany de la creu amb la talla del dictador, qualque complexe,...). Alguns fins i tot tenen la deferència de saludar a càmara braç en alt, mode feixista.

La noticia no és la "gràcia" ("chiquillada" en diuen alguns) de certs membres de noves generacions. Tampoc ho és que ho pengin a facebook o twitter. Molt menys que no dimiteixin per aquests fets, ni tans sols que els seus superiors dins el partit els amonestin o expulsin.

La noticia, que alguns pretenen disfressar com una qüestió d'imatge o de idoneitat, és que aquests nanos siguin admesos dins un partit que, encara que amb esforços, intenta desmarcar-se (no sé si ho aconsegueix) del franquisme i dels seus tics (últimament, amb açò de la crisi, ho ha deixat estar per més envant, i no s'hi esmiren tant).

Tots sabem que dins el PP hi ha un gruix important de l'extrema dreta espanyola, però o bé es moderen i arriben a ministres de justicia o educació, o bé haurien d'optar per afiliar-se a partits més flexibles amb les seves visions del món, d'Espanya i de la història.

PD: Recordar que la guerra civil (sí, aquella que va deixar milers de morts, desapareguts, exiliats i que va destruir el país) no la va provocar només la II república. Em fa l'efecte que l'alçament militar en contra del govern elegit democraticament hi devia tenir alguna cosa a veure. (Si no ho dic, rebento).

No hay comentarios:

Publicar un comentario