Ressaca electoral

Abans d'ahir es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya. Alguns dels resultas devien sorprendre a més d'un; d'altres eren més que previsibles.

Heus aquí alguns dels sondejos publicats i els resultats d'aquestes eleccions comparant-les amb les del 2010.






Aquí us deixo algunes preguntes que em vaig fer a mi mateix aquella nit.

1. Valia la pena gastar-se tota aquesta doblerada per acabar així? Ha estat una irresponsablitat per part d'el President de la Generalitat?
2. Estan més clares ara les coses que fa una setmana? O estan més embullades?
3. Representa ara el Parlament de manera més fidedigna  la pluralitat del poble català?
4. Ha guanyat l'independentisme?
5. Han castigat els catalans les retallades?
6. Funciona la tàctica de la por?
7. Es recuperarà algun dia el PSC? (Ah, i qui no és consola és pq no vol).
8. Els independentistes que haurien d'haver confiat en Mas han preferit a ERC?
9. Ha influit la campanya de El Mundo?
10. Qui ha rebut els vots de SI?

I la més important de totes: I demà què?

Perque el dret a decidir és fonamental. Em refereixo al dret a decidir sobre el manteniment de la sanitat i l'educació públiques, el dret a decidir sobre la qualitat democràtica, el dret a decidir sobre l'estat de benestar social, etc.


No voldria acomiadar-me sense comentar una expressió que vaig escoltar al pograma d'Intereconomia "El moix a l'aigua" durant la nit electoral. El presentador del programa (que no sé com es diu, ni m'importa) seia devora una de les ments més preclares, obertes i democràtiques d'aquest país. Em refeixo a Aleix Vidal-Quadras (perdó, coronel de brigada Vidal-Quadras). En aquestes, que el presentador li espeta: "Pero, a ver,   qué podemos hacer para parar a este tío?"

Senyor del moix mullat: "este tío" és, tant si li agrada com si no, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, elegit per sufragi universal per la majoria de ciutadans de Catalunya. Un respecte.

Dimisió o detenció?

La vida política de Madrid s'ha vist revolucionada per un fet tràgic que alguns intenten rentabilitzar politicament. La mort de quatre noies la passada nit de Halloween al recinte Madrid Arena està sent emprada com arma política per part de socialistes i periodistes sextanians.

És cert que caldrà depurar responsabilitats polítiques i esbrinar si hi havia un tracte de favor entre menbres del consistori de la "villa y corte" i l'empresa organitzadora de l'esdeveniment, així com la idoneïtat de l'espai per dur-se a terme l'esmentada festa.

Però més enllà de la dimensió política, de les dimisions que s'exigeixen o de la capacitat de la batllessa per pensar en les víctimes sumergida en un spa, allò realment important i que hauria de captar l'atenció dels mitjans de comunicació és l'actuació de l'empresa responsable, a saber: si es van vendre més entrades de les permeses, si se'n van vendre de falses, si es comprovava l'autenticitat de les entrades, si es vetava o no el pas a menors d'edat, si es revisaven bosses i motxilles (com ha quedat pal.lès que no era així), etc. I el més important, si l'empresa encarregada de la seguretat comptava amb els mitjans i els protocols adients per un cas d'emergència. Faltarà saber també què va passar amb l'informe que assegurava que el Madrid Arena no complia amb les mesures de seguretat i que, Oh casualitat, va quedar arraconat dins un calaix.

Així que abans de cercar dimisions expres, caldran detencions en massa i judicis perque no tornin a succeir tragèdies com aquesta.

Verdi Il Trovatore Pavarotti Eva Marton Dolora Zajick Sherill Mil...