jueves, 1 de septiembre de 2011

Visconti i el vent que arribà del sud



El sol fa ganes de riure. El cel és un espectacle incert, de color puça malalta. La basca, la bascota satura l'aire. Adverteix d'un desgavell inminent entre els núvols.

Divago. M'ofego.

Potser, tan sols la vertadera bellesa es pot apreciar en un dia així. La bellesa que ens fa oblidar la pesta i la pesta del món.

Quatre minuts de bellesa, i res més.

No hay comentarios:

Publicar un comentario