No deu ser gaire habitual que en un sopar d'amics el darrer dia d'agost s'acabi parlant de política. Però si, noltros xerram de política (també d'anuncis publicitaris pujadets de to o dels nostres projectes de cara al nou curs). Xerram de política perque som part d'aquest petit (petit?) grup de gent que lluny de distreure's tan sols amb el futbol o amb programes dedicats a eviscerar personatges anodins, llegeixen diaris, s'informen en la mesura del possibles i procuren comprendre el món que els envolta i del qual formen part.
Aquesta gent, nosaltres i els que son com nosaltres, es fa preguntes. I això, d'ençà de l'aurora dels temps, és perillós i n obstacle per aquells que ostenten el poder. Però potser ens feim tantes preguntes perque des del poder hi ha una voluntat manifesta per ocultar a la ciutadania el màxim d'informació, de mantenir el poble entretingut i despistat, mirant cap a una altra banda.
Entenc la indignació (que avorrida tenc aquesta paraula) creixent de la gent. La gent vol decidir sobre el seu futur, vol participar de les grans decisions, vol que se li digui la veritat. No n'hi ha prou amb dipositar una papereta cada quatre anys i esperar que els altres se'n ocupin de tot (actitud mantinguda per molts, més còmoda, que no implica ni pensar ni prendre decisions, perque necessiten que els altres decideixin per ells).
Crec que el món, el segle XXI i la democràcia reclamen una enèrgica i decidida participiació de la ciutadania en la presa de decisions, en una educació, implicació i voluntat participativa dels votants més enllà del sufragi periòdic, i sobretot, un canvi d'actitud per part de la classe dirigent, que haurà de començar a donar comptes no només als poders fàctics i als mercats, sino també als seus representats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario