-Ho sento Sr. president, però li hauré de treure 3 punts del carnet.
Si, Sr. President. Perque no acabo d'entendre com, aplicant la tant socorreguda màxima del "Donde dije digo, digo Diego", reimplanta el límit de velocitat en 120 Km per hora. Precisament ara, a 1 de Juliol, moment en que milions de ciutadans es movilitzaran en un èxode de proporcions bíbliques basta fugir de la ciutat i atapeiran les carreteres.
I em pregunto jo. Si havien estalviat fins ara, ciutadans i administracions, no podriem seguir estalviant? Ja sé que el preu del petroli ha baixat, però no m'ha dit res de que ho hagués fet la benzina. Si reduir el límit de velocitat aconsegueix fer disminuir el número d'accidents i per tant, el de víctimes, no és raó suficient per mantenir-lo en els extra-criticats 110 Km/h?
I si això no fos poc, un criteri mediambiental afegit podria arrodonir el despropòsit.
Què en pensa, Sr. President?
jueves, 30 de junio de 2011
lunes, 13 de junio de 2011
Lapsus tertulians
Frase escoltada en una tertulia a Cuatro (no era intereconomía): "126 ayuntamientos han caído en manos de Bildu". Fins i tot els que se les donen de demòcrates de tota la vida cauen en el més reiteratiu despreci envers els votants. El que aquest bon home intentava dir és que la majoria de ciutadans (d'entre els que varen anar a votar), van escolllir lliure i democraticament un partit legal com Bildu a través de les urnes. (El que passa és que el llenguatge a vegades és pervers, i clar, mesquinet, no ha ha formulat com era desitjable). He dit.
sábado, 11 de junio de 2011
Magdalenes amb pinyons
Ingredients: 150 gr de sucre, 150 gr farina, 150 gr mantequilla, 3 ous, 5 gr llevat en pols, pinyons, vainilla en pols.
Forn a 180 º C durant uns 25 min.
Forn a 180 º C durant uns 25 min.
jueves, 9 de junio de 2011
sábado, 4 de junio de 2011
Fígaro o el "ja-ho-he-vist-tot"
Ahir feia comptes. Crec que fa uns vuit o nou anys que vaig a l'òpera amb asiduitat. He vist molt bones produccions i d'altres no tant bones. He sentit cantants fabulosos i altres, no tant fabulosos. Però començo a patir els primers símptomes del que jo anomeno "la síndrome del Ja-no-em-sorprens".
I és que els melòmens com jo que ens passam el dia escoltant música ens tornam uns llepamiques, i arriba un moment en que tot te sembla poc. Tant és així, que ahir, amb el primer quadre de l'òpera en vaig tenir prou per fer.li la creu al tenor i al baríton. I el que més em preocupa. Una pregunta que sempre em ve al cap: aquests cantants, si canten al MET o a L'Scala com ho fan aquí, deu ser un fiasco, no?
Il barbiere di Siviglia és una òpera agraida. Si salves el teu paper amb bones dots d'actor còmic, encara et salves de les flames. I val a dir que tant Giorgio Caoduro com José Manuel Zapata demostraren aptituds còmiques a dalt l'escenari. Però hi vaig notar dèficits inportants en la zona alta de la tesitura, així com una manca de potència en el cas de Caoduro.
Silvia Tro Santafé fou la que si em va sorprendre ahir. Després de la seva actuació en el paper d'Isabella a La italiana in Algeri, en aquest mateix teatre, m'havia deixat amb dubtes sobre la seva qualitat vocal. Però ahir a la nit va demostrar unes dots notables tant en el terreny vocal com interpretatiu, amb una "una voce poco fa " realment convincent, que compaginava virtuosisme i potència.
La resta d'integrants de l'elenc executaren correctament el seu rol, arrodonint el conjunt de veus.
Val la pena remarcar la intenció cómica que demostraren tots els cantants, fet que va arrencar les rialles del públic en més d'una ocasió.
Per això, malgrat que no aconseguiren de mi cap "Bravo", un te la sensació d'haver xalat després de presenciar un espectacle tant complert com és l'òpera de Rossini, que per cert, es porta representant a Menorca des de 1822. Per alguna cosa serà, dic jo.
I és que els melòmens com jo que ens passam el dia escoltant música ens tornam uns llepamiques, i arriba un moment en que tot te sembla poc. Tant és així, que ahir, amb el primer quadre de l'òpera en vaig tenir prou per fer.li la creu al tenor i al baríton. I el que més em preocupa. Una pregunta que sempre em ve al cap: aquests cantants, si canten al MET o a L'Scala com ho fan aquí, deu ser un fiasco, no?
Il barbiere di Siviglia és una òpera agraida. Si salves el teu paper amb bones dots d'actor còmic, encara et salves de les flames. I val a dir que tant Giorgio Caoduro com José Manuel Zapata demostraren aptituds còmiques a dalt l'escenari. Però hi vaig notar dèficits inportants en la zona alta de la tesitura, així com una manca de potència en el cas de Caoduro.
Silvia Tro Santafé fou la que si em va sorprendre ahir. Després de la seva actuació en el paper d'Isabella a La italiana in Algeri, en aquest mateix teatre, m'havia deixat amb dubtes sobre la seva qualitat vocal. Però ahir a la nit va demostrar unes dots notables tant en el terreny vocal com interpretatiu, amb una "una voce poco fa " realment convincent, que compaginava virtuosisme i potència.
La resta d'integrants de l'elenc executaren correctament el seu rol, arrodonint el conjunt de veus.
Val la pena remarcar la intenció cómica que demostraren tots els cantants, fet que va arrencar les rialles del públic en més d'una ocasió.
Per això, malgrat que no aconseguiren de mi cap "Bravo", un te la sensació d'haver xalat després de presenciar un espectacle tant complert com és l'òpera de Rossini, que per cert, es porta representant a Menorca des de 1822. Per alguna cosa serà, dic jo.
jueves, 2 de junio de 2011
La democràcia és molt polida
Si. Sa democràcia és molt polida, si em beneficia a mi. Sinó, mmmm....ja no tant.
No sé si ho he somiat o no, però juraria que era el Partit Popular el que solia reclamar que governàs la llista més votada, malgrat no tingués majoria absoluta. Ho dec haver somiat, perquè ahir el seu president reclamava un pacte entre PSOE, PNB i ells mateixos per tal que Bildu, la llista més votada a Sant Sebastià, no pugui accedir a la batlia de la ciutat.
Em reafirmo. La democràcia és molt maca, però si em permet governar a mi. Sinó, és que el sistema no funciona, o que la gent està equivocada, o que no saben el que fan, ....
No sé si ho he somiat o no, però juraria que era el Partit Popular el que solia reclamar que governàs la llista més votada, malgrat no tingués majoria absoluta. Ho dec haver somiat, perquè ahir el seu president reclamava un pacte entre PSOE, PNB i ells mateixos per tal que Bildu, la llista més votada a Sant Sebastià, no pugui accedir a la batlia de la ciutat.
Em reafirmo. La democràcia és molt maca, però si em permet governar a mi. Sinó, és que el sistema no funciona, o que la gent està equivocada, o que no saben el que fan, ....
Suscribirse a:
Entradas (Atom)