Vergonya. Vergonya sent de viure en un país on només la meitat de la gent que pot votar s'acosta a les urnes per exercir el seu dret. Està clar que la democràcia no només són les eleccions, però és la manifestació més clara de la voluntat popular. N'hi ha molts que reclamen democràcia, o una democràcia real, però no es molesten a participar en la democràcia per tal de fer-la canviar. Què proposen idò?
Molt moviment 15-M i moltes hòsties, però quedant-se a casa o jaient al mig d'una plaça no faràn res. Puc entendre que estiguin molt descontents amb la clase política i amb la manera de fer política, però què proposen? Hi ha un gran abisme entre el que la gent vol i el que els polítics pensen que la gent vol, però com volen canviar el sistema? Es pensen que canviarà d'un dia per l'altre?
A més, si es pensen que amb la dreta recalcitrant de sempre les coses canviaran, estan apanyats. Perque hi ha que dir, per més inri, que la corrupció i aquella manera de fer política que els manifestants avorreixen, no tenen cap repercusió en el vot de determinats sectors, ni en determinades comunitats. I "para muestra, un botón". A València, la justicia els hi diu als votants: senyors, aquest senyor és un lladre. De la mateixa manera que ha robat a d'altres, els robarà a vostès. Doncs res. Com si sentissin ploure.
Jo crec que és per fer-s'ho mirar.
Hi falta molta consciència i tradició democràtica en aquest país. I sincerament, els hi ho diu un que en va ser (i en certs aspectes ho continua essent) gran partidari del moviment 15-M: m'ha decepcionat molt aquesta gent, perque no noto cap diferència amb les darreres eleccions. No crec que el món hagi canviat des d'ahir.
lunes, 23 de mayo de 2011
sábado, 14 de mayo de 2011
Ingredients electorals
Crisi econòmica. Dèficit públic. Reducció de la inversió. Contenció de les despeses. ....
Sa cançoneta de cada dia. Esteim farts de escoltar-ho per la tele, de llegir-ho als diaris, etc. Però els polítics són com una senyora que fa règim. Tota la setmana menjant lletuga i lluç a la planxa. Però en arribar el cap de setmana, el règim que el faci ta mare. Venga xai al forn. I venga pastissos. Açò si, el cafè amb sacarina. Doncs bé, en campanya electoral, un polític és, més o menys, el mateix. Deixa les retallades per més envant i comença a regalar clavells com un desesperat, que per açò si que n'hi ha de doblers.
I és que unes eleccions no són tema baladí. T'hi jugues 4 anys de bona vida. Ho entenem, és clar. Sa poltrona és de vellut i qualsevol la deixa fugir. I si no hi seies abans, faràs el que sigui per aconseguir-la. Besar fiets, regalar clavells, corre d'una banda a una altra fents meetings, prometre açò, o prometre el contrari. Tan se val, tot es pot en campanya.
450 gr. Si, si, 450 gr de propaganda electoral en format paper tenc per casa. A això hi hem d'afegir els espais gratuits a la televisió ( no pas les cròniques, que no es poden regir per criteris periodístics, sino per la injusta llei electoral), més els espais que els dediquen els diaris, més la més que desfassada aferrada de cartells, etc. Sumes incalculables de diners que m'agradaria saber d'on surten, es llencen durant la campanya electoral.
I el que més m'intriga. Té algun efecte sobre la intenció del vot? En aquestes inminents eleccions hi hurà gent que votarà a un partit diferent del que votà en les últimes eleccions. Serà per la propaganda? No, serà perque necessita un cap de turc en qui abocar tota la rabia i la frustació ocasionada per la crisi econòmica.
Però està clar que sortiriem abans de la crisi si fessin guardiola amb tots els diners que inverteixen en campanya. Digo yo.
Sa cançoneta de cada dia. Esteim farts de escoltar-ho per la tele, de llegir-ho als diaris, etc. Però els polítics són com una senyora que fa règim. Tota la setmana menjant lletuga i lluç a la planxa. Però en arribar el cap de setmana, el règim que el faci ta mare. Venga xai al forn. I venga pastissos. Açò si, el cafè amb sacarina. Doncs bé, en campanya electoral, un polític és, més o menys, el mateix. Deixa les retallades per més envant i comença a regalar clavells com un desesperat, que per açò si que n'hi ha de doblers.
I és que unes eleccions no són tema baladí. T'hi jugues 4 anys de bona vida. Ho entenem, és clar. Sa poltrona és de vellut i qualsevol la deixa fugir. I si no hi seies abans, faràs el que sigui per aconseguir-la. Besar fiets, regalar clavells, corre d'una banda a una altra fents meetings, prometre açò, o prometre el contrari. Tan se val, tot es pot en campanya.
450 gr. Si, si, 450 gr de propaganda electoral en format paper tenc per casa. A això hi hem d'afegir els espais gratuits a la televisió ( no pas les cròniques, que no es poden regir per criteris periodístics, sino per la injusta llei electoral), més els espais que els dediquen els diaris, més la més que desfassada aferrada de cartells, etc. Sumes incalculables de diners que m'agradaria saber d'on surten, es llencen durant la campanya electoral.
I el que més m'intriga. Té algun efecte sobre la intenció del vot? En aquestes inminents eleccions hi hurà gent que votarà a un partit diferent del que votà en les últimes eleccions. Serà per la propaganda? No, serà perque necessita un cap de turc en qui abocar tota la rabia i la frustació ocasionada per la crisi econòmica.
Però està clar que sortiriem abans de la crisi si fessin guardiola amb tots els diners que inverteixen en campanya. Digo yo.
martes, 3 de mayo de 2011
Reflexions polítiques
Són imparcials els tribunals? Ho poden ser? Estàn pensats en si mateixos o la manera com es trien els seus components per ser imparcials i apolítics? Existeix encara la separació de poders que preconitzà Montesquieu?
Les idees no són il.legals. Les persones tampoc. I no ho poden ser, per molt que certa gent s'ho pensi. Tampoc es pot il.legalitar un partit polític de manera preventiva, per si es decideix a actuar d'una determinada manera. Hi ha molts partits amb una llarga tradició, vinculats a règims dictatorials, que per molt que no ens agradin, formen part del ventall polític, i no passa res. Els votants ja triaran.
I tampoc pel que pensin els seus integrants. Podrem estar d'acord amb la seva ideologia, o reprobar-la, però no censurar-la, si ens volem creure demòcrates.
És més. Crec que la millor manera de controlar i incidir sobre un col.lectiu és tenint-lo a prop, i si és dins un parlament, millor. Si pretenim integrar totes les tendències en el joc democràtic, hem d'aceptar-les totes, no només les que ens agraden. Si n'hi ha que renuncien a la violència, els haurem de deixar partcicipar d'alguna manera en la societat, i quina manera millor, que per la via parlamentaria.
Llibertat és poder triar, poder elegir. Donau a la ciutadania opcions polítiques d'on puguin triar, i ja triaran. Crec que això és el supòsit bàsic de la democràcia.
Les idees no són il.legals. Les persones tampoc. I no ho poden ser, per molt que certa gent s'ho pensi. Tampoc es pot il.legalitar un partit polític de manera preventiva, per si es decideix a actuar d'una determinada manera. Hi ha molts partits amb una llarga tradició, vinculats a règims dictatorials, que per molt que no ens agradin, formen part del ventall polític, i no passa res. Els votants ja triaran.
I tampoc pel que pensin els seus integrants. Podrem estar d'acord amb la seva ideologia, o reprobar-la, però no censurar-la, si ens volem creure demòcrates.
És més. Crec que la millor manera de controlar i incidir sobre un col.lectiu és tenint-lo a prop, i si és dins un parlament, millor. Si pretenim integrar totes les tendències en el joc democràtic, hem d'aceptar-les totes, no només les que ens agraden. Si n'hi ha que renuncien a la violència, els haurem de deixar partcicipar d'alguna manera en la societat, i quina manera millor, que per la via parlamentaria.
Llibertat és poder triar, poder elegir. Donau a la ciutadania opcions polítiques d'on puguin triar, i ja triaran. Crec que això és el supòsit bàsic de la democràcia.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)