miércoles, 2 de marzo de 2011

Molt recatalà

La senyora Mortadel.la m'ha esperonat a escriure aquesta entrada. I li ho agraeixo. Perque m'he possat a pensar (una vegada, pic, volta, cop, més) què era ser o escriure en català. Per si no ho sabieu, som menorquí. Visc una realitat lingüística, si no complicada, si més no, interessant. Rallam un dialecte del català, amb moltes variacions. Variacions que existeixen entre els diferents pobles de l'illa, per no parlar de les diferències escandaloses que podem veure entre illes. Personalment, em considero afortunat per viure aquesta realitat. Ho tinc per un cabdal de riquesa lingüística/cultural que cal cuidar i preservar. A més, em tinc a mi mateix com una esponja de productes filològics (Sr. Tinc dixit). Tot mot que cau a les meves mans passa a formar part del meu lèxic. No en discrimino cap que sigui correcte. No tenc manies, vaja.

D'altra banda, veig com moltes paraules, habituals per a mi, són desconegudes pels meus coetanis, fet que m'entristeix i que les aboca a elles, les meves estimades paraules, a una mort agònica i irreparable.

Per més inri, el castellà ens ha contaminat, i tot i que la convivència pàcifica és possible, és innegable el fet del poder i de l'avanç que ha tingut en la nostra societat, en detriment del català.

Per això em va sorprendre el comentari de la senyora Mortadel.la, quan es demanava si expressions com "car em plauria" eren molt recatalanes. Empraré sempre amb molt orgull i normalitat, car és ma llengua materna i paterna, el dialecte balear, però no renuncio a tot allò que Mossen Alcover i Francesc de Borja Moll em diguin que és correcte. En definitiva, li respondré amb  contundència espiritual: si, sóc molt recatalà perque parlo i escric amb aquesta llengua, que aprofit i explot fins la darrera gota, tant si escric amb article literàri com amb el salat, tant si enraono, com si parlo, com si xerr, com si rallo.

(Quina parrafada.) ;)

6 comentarios:

  1. He d'anar a tirar sa "basura", que la tinc a nes "passillo", i al final, es "container" està a "s'esquina" des carrer...
    I també t'he de dir que he de fer un examen de "rellenar huecus" xD

    Bromes a part, m'ha agradat molt aquesta entrada, i me sap molt de greu no conèixer ni la meitat de paraules que tu (però estic un poc contaminada, amb perdó cap als meus progenitors). Sigui com sigui, podríem tirar endavant una "wikiidò", almenys amb "paraules rares", i encara que sigui en format paper :)

    ResponderEliminar
  2. Bé, no sé per què sa foto des comentari és diferent a sa que tinc de perfil (misteris d'internet)...

    ResponderEliminar
  3. No passis cap pena que sa "wikiidò" està dalt de tot de sa meva llista de coses pendents.
    Per altra banda, vull dir que me fa por a vegades que considerem com a no propies, no només els barbarismes que has posat (que obviament ho són), sino paraules correctes arreu del territori català i que no empram senzillamnet pq no formen part de la nostra parla quotidiana. Abogo sincerament per un pancatalà que reculli tots els mots de la nostra llengua i que ens enriqueixi a tots.

    ResponderEliminar
  4. Huoli, Oski! he he! Ja m'agrada que siguis com ets i més que ho defensis. Passa que a mi em van ensenyar a l'espanyola, tot en "Castellanu". Per això et vaig avisar, perquè a Can Mortadel.la de faltes n'hi han per sucar-hi pa.

    El meu català mai ha estat el correcta, ni parlat ni escrit però bé, m'hi esforço tant com puc. Fa poc que l'escric.


    Salutacions cordials!

    ResponderEliminar
  5. A mi m'encanta la teva parrafada! I m'agrada molt aprendre noves paraules de diferents llocs del territori... tenim una llengua preciosa i molt rica.

    ResponderEliminar