martes, 8 de marzo de 2011

Açò va ser es meu primer sonet (quina vergonya!!)

Et regal aquest trosset de mar.
Et regal l'olor del romaní
i la gelada del matí 
i somiant amb tu el despertar.

Plaent, el romandre per copsar
del teu somriure, bemoll de Mi,
un minut més, ebri de vi;
no dir-te res, tornar a somiar.

Et regal la pluja i el meu nom
i la veu i la lluna que grapeja
amb sa llum mon tendre son.

Et regal l'hora en que tothom dorm
d'aquest amor que en mi espurneja
l'on, el quan, el perque i el com.

1 comentario:

  1. Per a ser el primer no està gens malament. M'ha agradat molt, sobre tot el primer tercet. Felicitats!

    ResponderEliminar