Notícies i Notícies

Notícia: en un cap de setmana arriben a les costes meridionals italianes uns 2000 inmigrants, la majoria d'ells kurds, sirians i etíops. Els serveis d'emergències i els centres d'inmigrants estan desbordats.

Traducció de la noticia: aprofitant una mínima esperança oferida per la bonança meteorològica, 2000 persones desesperades, fugint de la fam, la misèria i una guerra que Europa no vol i no vol saber com aturar, s'ofereixen com a sacrifici al déu del mar, que amb un poc de sort els permetrà arribar a una Europa que, sino els expulsa, els pot brindar una mínima vida digna que legitima i proporcionalment els correspon com a éssers humans. Afortunants ells, que perdonats per les aigues, deixen enrrera l'horror de les bombes i a familiars i a amics que no tenen ni per subornar les màfies que els poden encabir en una barqueta per fugir d'una mort segura.

9N. I ara què?

Catalunya serà un país independent. No serà enguany, ni el que ve. Però si en deu o quinze anys. No en tinc cap dubte. I no es morirà ningú. I els castellans seguiran comprant cava català, i els catalans pernil de Jabugo. Però abans de que açò passi haurem de fer-nos algunes preguntes i reflexions.

La primera és inevitable. Sap la gent, saben els catalans qui els governa? CiU? Noooo. Que va! Als catalans els governen els mateixos que als balears, als murcians, als riojanos i als madrilenys. Els governa la gran banca, Standars & Poors, Moody's, Sacyr Vallehermoso, Bankia, La Caixa, etc. Jo també vull ser independent, però no de Madrid, sino d'aquesta gent, vertaders amos de la nostra economia, i el que és pitjor, de la nostra tendra democràcia.

Quin dia coneixerem les vertaderes xifres? Les bones, no les que diuen uns, ni les que diuen els altres. Els comptes clars. Les balances fiscals de debò, per poder veure què convé a uns i altres.

Des de la caverna diuen que allò que afecta a tots els espanyols, ho hem de decidir entre tots els espanyols. D'acord, però en sèrio. Si es fa fracking a Galícia, jo també vull poder opinar. Si es fan prospeccions a les Canàries, també. Si es construeixen obres faraòniques a València per esperar a que caiguin a trossos, també. Ah, i no em basta opinar cada 4 anys, perque amb 4 anys n'hi ha que són capaços de fer destrossa. Destrossa ecològica, econòmica i democràtica. Vull una democràcia amb opció de rèplica.

Com s'imaginen els catalans una Catalunya independent? Si Catalunya ha d'esdevenir un Estat, potser seria bo veure què n'ha de quedar d'allò que és ara. Si els mateixos individus que la condueixen ara són els que han de conduir el nou Estat. Jo crec que els actuals, en general, deixen bastant a desitjar. Per als que venguin, els demanaria pragmatisme, intel.ligència, seny i voluntat de servei públic. I sobretot, deixar-se de fer l'indi i  perdre el temps. I per als de Madrid, el mateix. Catalunya, Espanya, necessiten polítics amb altura de mires, i no visions i postures monolítiques.

Perque hi ha un parell de coses clares. Que molta gent a la meseta no entén que hi pugui haver gent que no es senti a gust dins Espanya. Hi haurà que esplicar'ls-ho. Que a Catalunya hi ha un sector de la població que vol la independència i als que hi haurà que donar respostes, tant des de Madrid com des de la Plaça de Sant Jaume. Que les coses s'han fet molt malament per les dues parts i que haurien d'haver aclarit ses coses molt abans. Hem perdut molt de temps i mols esforços, per a res. Que el revés a l'estatut va ser un error, i que la crisi ha fet molts independentistes. Que mentres alguns es miren la senyera, altres els hi foten la cartera.

I per últim, que aquest és, per damunt de tot, un problema polític. No és un problema legal. I per resoldre els problemes polítics cal política, bona política, i bons polítics, i xerrar, xerrar, xerrar i xerrar.

España va bién

Interpel.lat pel descens de les exportacions, el president Rajoy girava la truita, i contraatacava dient que les importacions havien augmentat, fet que significava un augment del consum intern. Si ell és feliç així... de fet, el que indica és que la balança comercial, que era de les poques coses que podia infondre un bri d'esperança en l'economia pàtria, és negativa. I això malgrat tots els esforços del govern per convertir el mercat laboral espanyol en un succedani del de Bangladesh (perdó, em diuen que d'açò en diuen devaluació interna).

I és que les coses, tot i les crítiques despietades d'economistes, oposició, organismes europeus i ciutadans en general, Rajoy sap que les està fent molt, molt bé, i que açò remunta. És més, l'economia creixerà un 1,5% l'any que ve.... que si, que si, palabrita de Montoro. Si és obvi: tots aquells aturats, quasi desnonats, escanyats, aquells que tenen un contracte temporal i per hores, i que guanyen 700€ mensuals, començaran a gastar com a "posesos" a partir del 2015, encara que sigui per no fer-li el lleig a De Guindos en any electoral.

I què dir de les PIMES, que han vist com el crèdit els arribava ....bonu....està en camí. Uns milions d'euros més de benefici per a la banca, i s'hi posen. De veres.

En fi , com diria aquell gran estadista, "España va bién"

Levi-Montalcini

"Es verosímil que la disociación evolutiva de los dos componentes cerebrales antes citados contribuyera a crear situaciones cada vez más aberrantes, en las que el poder y la innovación técnica se pusieron al servicio de instintos brutales y violentos. Las guerras contemporáneas nos enseñan hasta qué punto son potenciados los impulsos agresivos y destructores con los medios técnicos de que disponemos. Por eso la rapidez en el aumento de las facultades técnico-científicas no es una garantía de una utilización buena y civilizada de los conocimientos humanos. Al contrario, cuanto mayor es la diferencia entre las funciones desempeñadas por el componente neocortical y el límbico, mayor es el peligro de que los avances científicos y técnicos sean aprovechados con fines destructivos. Con el rápido avances de los descubrimientos el desarrollo es un hecho indudable a escala mundial, mientras que el progreso permanece relegado a la esfera utópica de las grandes esperanzas del hombre."

Rita Levi Montalcini "El as en la manga. Los dones reservados a la vejez"

Gaza

Cada cop que neix una criatura a Gaza, neix un potencial integrista de Hammas. Però no és menys cert que també neix un potencial ciutadà de Gaza que vol viure en pau amb els seus veïns. Potser els governants d'Israel només contemplen la primera hipòtesi.
L'exèrcit d'Israel és un dels quatre més ben equipats i moderns del món. Els països de la UE i els EEUU se n'ocupen que comptin amb la última tecnologia. Una tecnologia que encara no sap discriminar entre una escola i un túnel, entre un hospital i un míssil, entre un nen que juga a la platja i un terrorista. Molts d'errors per a un sol exèrcit.
Francament, quan els dirigents israelites parlen d'una campanya militar llarga, apunten a la invasió de Gaza (com han vingut fent des de fa 60 anys amb els territoris palestins) o senzillament cerquen l'extermini palestí?

Un Petit vot per a una Gran Europa

Bona gent, demà és dia de reflexió. Bé idò, aprofitem-ho. Reflexionem. Reflexionem sobre si val la pena anar a votar diumenge. Jo us dic que si. Que val la pena, i molt. Amb un petit gest (un gest gran alhora) podem fer grans coses, podem començar a canviar les coses. Si diumenge agafau la papereta que més us agradi, amb la que us sentiu més a gust, i anau a votar, estareu fent més forta la democràcia, estareu fent un país més lliure i una europa més humana i digne.

N'hi haurà que direu que el vostre vot, quan votau a un partit petit, val la meitat, o fins i tot menys, que el d'altres que voten als grans partits. És cert. Però d'allò que esteim segurs és que si no voteu, el vostre vot no val res. Zero. Niente. Nothing. Ningú us escolta, ningú us representa, ningú du la vostra veu on ha de ser escoltada. Si no voteu, els grans es reparteixen el pastís amb més facilitat.

També podria ser una bona cosa anar a votar per  no dir que aquests és un país de "catetos" més interessat en el futbol que en el futur del país. Espanya ha de tenir veu i vot a Europa, i dir-li als bancs alemanys i francesos, a la City, etc que no volem aquestes mesures d'austeritat i que es poden fer les coses d'altra manera.

Per últim, m'encantaria que diumenge les enquestes s'equivocassin, i una gran part de la població anés a votar. Si com diuen ara, potser més d'un 50% dels censats no anirà a votar, estem davant d'una molt mala noticia. Si tots aquells que no anau a votar, votau diumenge, es pot capgirar la truita. Us ho imaginau? Doncs  tots a votar, deixem d'imaginar i fem d'Europa el continent que ens mereixem.

Aturar l'atur

Tots els partits polítics, associacions empresarials, sindicats i més ni hagi estan d'acord en la necessitat de reduir les taxes d'atur.
Jo també.
Però, per a què? Perque podem reduir les taxes d'atur perque faci més guapo, i vagis a Brusel.les i te duguin: Hi ha que veure els espanyols, quines taxes d'atur tan raonables i polides!! O potser perque en l'haver d'un partit polític conti com a mèrit haver reduit les taxes d'aur. O les podem reduir per no haver de pagar tantes prestacions de l'atur (que tampoc és que en paguin massa ara, sa veritat). I en els tres casos l'objectiu seria lloable.

Però potser algun altre ingenu estigui d'acord amb mi en que l'objectiu ulterior de reduir les taxes d'atur podria ser, digue'm animal, que la gent tengui un mecanisme de subsisència, fins i tot per a viure, per realitzar-se com a individus (que ve a ser allò de menjar tres panxons cada dia, poder tenir un sostre digne, i fins i tot, si m'apures, comprar-te uns pantalons d'aquells que no calen que te'ls estrenguis). Perque si trobar feina no ha de servir per viure amb dignitat, repartir una miconeta-de-res la riquesa i tornar a aspirar a allò del "benestar social", no val la pena tanta betzèrria.

I per aconseguir aquests mínims(?) objectius, como que no va massa bé açò de fer més feina i cobrar menys, ni allò de no cobrar les hores extres, ni els contractes per una setmana, ni el cedir drets laborals dels que en tenen pocs a aquells que ni n'han sentit mai s'olor, etc. Ho dic perque hi ha molt intel.lectual amollat entre els empresaris que, enfrascats i atabalts com estan en fer milers de contractes indefinits cada dia, de vegades tenen alguna ocurrència que no acaba de ser prou condreta, no se si ens entenem??