La cosa pública està a l'ull de l'huracà. Els governs de dretes, obsessionats amb allò públic, veuen ara el camí obert per fotre ma. La cosa pública fa nosa. La cosa pública és la causa de tots els mals, i la seva aniquilació, única via per ensortir-se'n.
La crisi els hi ho ha posat en safata. Retallar. Però, retallar per on? Per la cosa pública, que com tots sabem és un pou sense fons. Ja deixarem per un altre moment la reforma financera, el tallar l'aixeta als bancs, trencar el concordat amb la Santa Seu o reduir la despesa militar. Ara toca ofegar el poble i fer-ho per allà on fa més mal: la sanitat i l'educació públiques.
Però jo em demano: si en sortim vius d'aquesta (cosa que encara no és segur), com ho farem? Fàcil: com un país extremadament empobrit, en que els seus ciutadans no tindran cap cobertura, com un país malalt (o més ben dit, un país de pobres malalts), com un país d'illetrats, bestiar facilment convertible en esclaus d'un sistema econòmic basat en la ma d'obra no qualificada, condemnada a tornar a caure en una crisi com la que vivim.
Allò públic és el que ens fa a tots iguals. Els serveis públics són quelcom intrinsec a la democràcia. Un Estat democràtic ha de vetllar pel manteniment dels serveis públics universals i de qualitat. L'Estat existeix en tant que té una responsiblitat envers els seus ciutadans.
Però la cosa pública es vista massa sovint com una font de despeses, en lloc de com una font de garanties i possiblitats. És cert que és molt facilment corruptible, com també ho és qualsevol empresa privada. No és cert que les empreses privades siguin més eficients que les públiques. El que si és cert és que l'empresa privada rebutja invertir en tot allò que no és rentable.
Allò públic no és rentable. N'hi ho ha de ser. La salut i l'educació és poden mesurar en termes de rentabilitat. S'ha de procurar ser eficient, això sí. Cal invertir bé els diners públics. L'empresa pública, o millor dit, el servei públic, no genera dividends, genera qualitat de vida, genera progrés, genera futur.
Què li demana la pobació a la cosa pública? Que sigui eficient? O que sigui propera, ràpida, competent, i de qualitat?
Jo us demano que defensem entre tots els serveis públics més bàsics, que tants anys i esforços han costat, i que ens faran una societat millor i capaç d'afrontar el futur amb esperança.
