9N. I ara què?

Catalunya serà un país independent. No serà enguany, ni el que ve. Però si en deu o quinze anys. No en tinc cap dubte. I no es morirà ningú. I els castellans seguiran comprant cava català, i els catalans pernil de Jabugo. Però abans de que açò passi haurem de fer-nos algunes preguntes i reflexions.

La primera és inevitable. Sap la gent, saben els catalans qui els governa? CiU? Noooo. Que va! Als catalans els governen els mateixos que als balears, als murcians, als riojanos i als madrilenys. Els governa la gran banca, Standars & Poors, Moody's, Sacyr Vallehermoso, Bankia, La Caixa, etc. Jo també vull ser independent, però no de Madrid, sino d'aquesta gent, vertaders amos de la nostra economia, i el que és pitjor, de la nostra tendra democràcia.

Quin dia coneixerem les vertaderes xifres? Les bones, no les que diuen uns, ni les que diuen els altres. Els comptes clars. Les balances fiscals de debò, per poder veure què convé a uns i altres.

Des de la caverna diuen que allò que afecta a tots els espanyols, ho hem de decidir entre tots els espanyols. D'acord, però en sèrio. Si es fa fracking a Galícia, jo també vull poder opinar. Si es fan prospeccions a les Canàries, també. Si es construeixen obres faraòniques a València per esperar a que caiguin a trossos, també. Ah, i no em basta opinar cada 4 anys, perque amb 4 anys n'hi ha que són capaços de fer destrossa. Destrossa ecològica, econòmica i democràtica. Vull una democràcia amb opció de rèplica.

Com s'imaginen els catalans una Catalunya independent? Si Catalunya ha d'esdevenir un Estat, potser seria bo veure què n'ha de quedar d'allò que és ara. Si els mateixos individus que la condueixen ara són els que han de conduir el nou Estat. Jo crec que els actuals, en general, deixen bastant a desitjar. Per als que venguin, els demanaria pragmatisme, intel.ligència, seny i voluntat de servei públic. I sobretot, deixar-se de fer l'indi i  perdre el temps. I per als de Madrid, el mateix. Catalunya, Espanya, necessiten polítics amb altura de mires, i no visions i postures monolítiques.

Perque hi ha un parell de coses clares. Que molta gent a la meseta no entén que hi pugui haver gent que no es senti a gust dins Espanya. Hi haurà que esplicar'ls-ho. Que a Catalunya hi ha un sector de la població que vol la independència i als que hi haurà que donar respostes, tant des de Madrid com des de la Plaça de Sant Jaume. Que les coses s'han fet molt malament per les dues parts i que haurien d'haver aclarit ses coses molt abans. Hem perdut molt de temps i mols esforços, per a res. Que el revés a l'estatut va ser un error, i que la crisi ha fet molts independentistes. Que mentres alguns es miren la senyera, altres els hi foten la cartera.

I per últim, que aquest és, per damunt de tot, un problema polític. No és un problema legal. I per resoldre els problemes polítics cal política, bona política, i bons polítics, i xerrar, xerrar, xerrar i xerrar.