Algendar

Contribuent ve de contribuere

Contribuent ve de contribuir, que a l'hora prové de contribuere, repartir entre les tribus.

"Com que aquell gros no paga imposts, jo tampoc". ERROR. Canviem-ho: Ja que jo, petit, pago els meus imposts, ells que també paguin en proporció al seu tamany.
Que les grans empreses passegin arreu la "marca Espanya" no és obstacle per a que només paguin de forma efectiva un 5% de l'impost de societats. Perque açò parla molt malament de la "marca Espanya". Per aquest motiu cal acabar amb els paradisos fiscals (que també tenen els membres fundadors de la UE que tantes lliçons ens donen), alhora que és peremptori que s'acabi amb la màniga ampla de la que gaudeixen les grans corporacions i fortunes nacionals.
Un Estat es construeix no pas amb banderetes i "unions indissolubles de la pàtria", sino amb una unió fiscal de tots els ciutadans i empresaris, una coresponsabilitat aceptada i exercida a tots els nivells.

Jo vot. I tu?

Molta gent té grans arguments per no anar a votar a les properes eleccions. Solen ser els mateixos que flastomen de les mesures de Rajoy (per cert, quan parles amb la gent, ningú el va votar, però allà està, amb majoria absoluta). Però aquesta és una altra història. Avui intentaré rebatre alguns dels arguments que s'esgrimeixen per no votar i si puc, provaré de animar al lector a prendre la papereta i participar el proper 25 de maig.

Heus aquí alguns exemples:

1. "Jo som apolític" o "A mi no m'interessa la política". En el primer cas, dir que només es pot ser apolític si s'és un ermità que viu dins una cova apartat del món i no s'atraca a cap altre individu. Si un viu en comunitat, en una polis, fa política. Fa política quan va a comprar el pa, quan remuga pel preu dels medicaments, per les obres innecessàries del carrer, per les mancances de l'enllumenat públic,etc. Per això em costa tant escoltar a gent dir que no els interessa la política. Francament, i amb tots els respectes, només estant mort i enterrat un pot mostrar desinterés per la política. Si un conserva els signes vitals intactes, s'ha interessar per allò que l'envolta, que el beneficia, o que (massa sovint) el perjudica. 
2. " Tots els polítics són iguals". No, n'hi ha molta gent honrada que s'escarrassa en fer bé la seva feina i que mostren una ferma voluntat de servei públic.
3. "Amb les llistes tancades no puc elegir el candidat que jo vull". Hi ha partits (poc encara) que celebren primaries en les quals els simpatittzans/afiliats poden elegir el candidat.
4. "Ells(els polítics) són els que ens han robat". El que cal és canviar els "ells" per uns altres "ells" nous, amb les mans (i les butxaques) encara netes. Uns nous "ells" no sotmesos als interessos del gran capital.
5. "En arribar al poder tots els polítics es corrompen". Llavors no tenim un problema de credibilitat de la classe política o dels sistema, sino de la mateixa naturalessa humana. M'esteis dient que no confiau en les persones. Qui diu açò no qüestiona la democràcia, qüestiona la integritat moral de tot càrrec públic.
6. "Allò que cal és una abstenció del 75%". Les eleccions serien igualment vàlides, i ja us dic jo que els de sempre anirien a votar. La democràcia es fa més forta, més viva, més transparent i més útil amb més democràcia, quan hi participa tothom, quan tothom es sent implicat i tothom té ganes de canviar les coses i fer funcionar el país. L'abstenció és, des del meu punt de vista, un simptoma de que les coses no van bé, però no és part de la solució. 
7. "Açò només s'aclareix amb una revolució". Si, amb una revolució feta de vots i urnes, feta amb més implicació ciutadana, i més control del poble cap a les institucions i els partits polítics.

Finalment, voldria fer tres últimes reflexions. La primera va adreçada a tots aquells i aquelles que votau en blanc per mostrar la vostra conformitat amb el sistema democràtic, pero alhora feis evident el vostre descontentament i disconformitat amb els partits polítics i les seves dinàmiques. No voldria desanimar-vos a continuar amb aquesta linia, però sincerament crec que el vot el blanc no diu res. A aquells que haurien de llegir el missatge implícit del vot en blanc se'ls en refot el vostre descontentament. Crec molt més pragmàtic votar a un partit que s'ajusti a les nostres exigències democràtiques i contrarestar les majories dels grans partits.

En segon lloc, hem d'exigir una profunda reforma electoral, ja que si esperam que la facin els partits grans ho duim clar.

I finalment, referint-me en concret a les properes eleccions europees del 25 de maig, dir que ens enfrontam no només al repte de frenar la dreta i les seves polítiques, sino també frenar a l'extrema dreta, que ha agafat una embranzida preocupant en els últims anys a tota Europa, fins i tot en països de llarga tradició democràtica i fort arrelament de les llibertats civils. Per aquest motiu, aquesta convocatòria electoral és especialment important

Si he aconseguit convèncer a qualcú d'anar a votar amb aquesta parrafada em sentiré més que satisfet. 

Un Estat brillant

Cadiz. Una al.lota jove, sense feina, separada, i amb tres o quatre fills, crida dins el ple de l'ajuntament, exaltada i fora de si, reclamant una vivenda de protecció social.
Segur que molts dins voltros pensau: en quin cap cap tenir tants d'al.lots, sense feina, amb aquest panorama. Bé, d'acord. Potser la planificació familiar no és el seu fort. Però varen ser molts que van fer uns plans abans de la crisi i ara se'ls hi han trastocat.
Però ja que no tothom pot ser brillant en aquest món i calcular totes les possibilitats, com en una partida d'escacs, almenys podem aspirar a tenir un Estat brillant (o almenys que ho sembli), que vetlli pel benestar de tots els ciutadans i combati situacions que, francament, avui són perfectament solucionables i inadmisibles en ple s. XXI. Perque doblers n'hi ha, per a segons que. N'hi ha per fer aeroports sense avions, kilòmetres de vies d'AVE, ciutats de les arts (de les arts de construir malament i robar al contribuent), etc. Però si ho dius et diuen demagog. Idò, bé va.