domingo, 28 de abril de 2013

1 camiseta, 1 mort (reflexió sobre el consum responsable I)

Bangladesh segueix avui tant pobre com ahir. Avui, a més, plora a més de 370 morts i encara cerca a prop de 900 desapareguts. Víctimes innocents de la cobdicia local. Sacrificis humans per al déu de la cobdicia internacional i globalitzada.

Les autoritats locals es beneficiaven d'un negoci pròsper en un país sense legislació en termes de seguretat laboral. Els empresaris, així com les autoritats, no vetllaren per la seguretat d'aquells treballadors, i són els primers responsables de les morts injustificables que s'han produit, més encara quan, no escoltant les veus d'alarma que avisaven d'un ensorrament inminent, van obligar a les víctimes a tornar al seu lloc de feina.

Però hi ha un responsable últim, invisible. Les grans companyies europees i nordamericanes importadores de productes manofacturats a Bangladesh (totes elles ben conegudes pels consumidors) són plenament conscients de les condicions laborals d'aquells explotats, ja que això els reporta grans beneficis en els països consumidors. Horaris extrems, mesures de seguretat inexistents, absència de contractes, respecte nul al medi ambient, explotació infantil, etc són permesos amb el beneplàcit de les empreses occidentals a canvi de ingents beneficis empresarials.

La pregunta és: quina responsabilitat tenim els consumidors d'aquests productes. Sota el meu punt de vista, la resposta és clara: tota.  

El consumidor ha de ser crític. En comprar un producte, ja no basta amb fixar-se amb el preu. Hem de veure quí ha fabricat aquell producte, d´on ve, amb quines condicions ha treballat el productor, quin cost ecològic té, quanta energia ha estat necessària per produirlo i transportar-lo.

El consumidor europeu té unes responsabilitats a assumir. Ha d'identificar aquelles empreses que cometen frau, que l'enganyen, que dient que el producte A és fet a villaarriba,  és fet a villaabajo, amb tot el que això comporta.

Com a consumidors no podem evitar que una empresa deslocalitzi la seva producció a un país en vies de desenvolupament on règims pseudodemocràtics amparen les situacions laborals i industrials aberrants. Però si que podem, per començar, deixar de consumir els seus productes, que són més barats, però, costen menys? Si a més, podem denunciar aquestes pràctiques, podem fer molt, no només pels drets laborals d'aquells treballadors, si no també per la seva i per la nostra economia, fent-la més justa, sostenible i social.

No es tracta de privar aquests països del progrés industrial i el creixement econòmic (un altre tema discutible). Es tracta d'analitzar si la competitivitat està renyida amb el respecte als drets humans i laborals. No crec agossarat dir que aquests països viuen un creixement industrial descontrolat com el que va experimentar Europa fa 150 anys, amb tots els vicis d'aquell desgavell multiplicats avui a l'era de la globalització. Però una cosa està clara: la capacitat de capgirar aquesta situació és a les nostres mans com a consumidors.

Així, la pròxima vegada que us compreu una camiseta a un bon preu penseu en el benefici de l'empresari (que de ben segur no hi perd ni un duro (un no arriba a ser l'home més ric d'Espanya pagant tots els imposts i respectant els drets dels treballadors)) i sobretot, penseu en aquells que l'han fabricat. No fos cosa que portasseu una camiseta posada i un mort a les espatlles.

No hay comentarios:

Publicar un comentario