Obri's un compte a Suïssa

Tristament, s'ha convertit en un fet habitual encapçalar diaris, noticiaris i tertulies amb un o altre escàndol de corrupció. Els espectadors/lectors ens hem fet quasi inmunes a l'allau d'informacions que relacionen polítics, politicutxos, empresaris, mafiosos o banquers amb trames de corrupció, soborn, malbaratament de cabdals públics i d'altres "lindezas". Això els que no hem acabat amb una llaga de ventrell o la tensió arterial disparada.

Els mitjans de comunicació també han fet molt de mal. És costum fer-ho gros, gros, gros ...  Massa sovint passen de donar la noticia, incloent un prescriptiu "pressumpte" per imperatiu deontològic, a donar com a certa la implicació del "pressumpte corrupte" en les informacions successives molt abans que es pronunciÏ el jutge de torn. Tot plegat, contribuint a reafirmar als ciutadans la impressió de que "tots són iguals" o "no n'hi ha un pam de net".

D'altre banda, és ben cert el caràcter pillo, corrupte, o corruptible almenys, de l'espanyolet base, i això es fa pal.lès en la seva classe política. El ciutadà acostuma a flastomar, normalment als bars, però no reclama per part de les autoritats més transparència, rigor, control, així com penes més dures per als corruptes. Es donen casos, fins i tot, de majories absolutes de lladres confesos. Lladres molt ben trajejats, per cert.

Aquesta CRISI amb majúscules que ho ha desbaratat tot i que treu a la llum les imperfeccions del model social en que vivim posa de relleu la crisi moral en que hem viscut i que hem consentit durant tant de temps. Potser és un bon moment per posar les bases d'un nou sistema, en que el ciutadà sigui més responsable, més crític, prengui desicions i tengui responsabilitats, alhora que estigui més subjecte al control de les institucions i de la justicia. Els ciutadans hem d'exercir un control ferri sobre la classe dirigent i sobre les seves decissions, especialment, sobre aquells ciutadans amb les mans llargues. Per això cal un canvi de mentalitat, assumir que som els ciutadans els que governam (a través dels nostres representants) i no a l'inrevés, i per damunt de tot, cal una nova conciència de la cosa pública, del diner públic, així com de la fiscalitat i l'hisenda.

Esperem que ben aviat en parlar de Suïssa pensem en muntanyes, llacs i formatges, i no amb comptes bancaris exempts d'impostos.

Lectura

"Algún día todos tenemos que enfrentarnos a la terrible pregunta que le hace la Oruga a Alicia en el País de las Maravillas: "¿Quién eres tú?". En efecto: ¿Quiénes somos? Las respuestas que tratamos de dar conforme se va desenvolviendo nuestra vida nunca acaban de ser completamente convincentes. Somos la cara en el espejo, el nombre y nacionalidad que nos fueron dados, el sexo que nuestras culturas definen firmemente, el reflejo en los ojos de quien miramos, la fantasía de quien nos ama y la pesadilla de quien nos odia, el cuerpo incipiente en la cuna y el cuerpo inerte en la mortaja. Somos todas estas cosas y también sus opuestos, nuestro ser en las sombras. Somos los rasgos secretos que faltan en nuestro supuesto retrato fiel, en la descripción de nosotros que pretendía ser exacta. Somos alguien a punto de ser y también alguien que ha sido hace mucho. Nuestra identidad, y la hora y lugar en que existimos, son fluidos y pasajeros, como el agua."


Manguel, Alberto. El sueño del Rey Rojo. Lecturas y relecturas sobre las palabras y el mundo. Alianza Editorial, 2012.