jueves, 20 de septiembre de 2012

Una senyera per cobrellit

Què bé els hi ha anat a alguns la massiva manifestació de l'11 de setembre!!

Una població predisposada, una munió maleita per mor de la crisi i quatre estelades foren suficients per congregar als carrers de Barcelona una multitud ("número respetable" dirien els mitjans de la meseta) que demana la independència de Catalunya. Acompanyant-los, les aspiracions del govern del país i els periodistes catalans, que tenen tema de debat per unes quantes setmanes.

Però amb tots els meus respectes, una cortina de fum molt propicia. Tot i que sóc el primer en reconèixer el dèficit fiscal català i la necessitat de solucionar-lo pel bé de l'economia catalana, i per tal, de l'espanyola, així com els greuges històrics i el malestar d'una part molt important de la població catalana, crec també que, per una banda, la independència no compta ni amb el suport ni amb la maduresa de la població per dur-se a terme, i per altra, crea una pantalla que oculta els veritables drames dels catalans: una sanitat, educació i serveis socials reduits a la mínima expressió, per voluntat dels mercats, amb la vènia dels governants.

No voldria que el meu discurs s'apropàs al del govern central, però si que crec que de la mateixa manera que Rajoy ha triat fer aquestes retallades i no unes altres, Mas ha fet el mateix. I potser abans de reclamar un pacte fiscal ens hauriem de plantejar si no es pot reduir el dèficit suprimit organismes i institucions, campanyes i programes que ningú sap per a què serveixen i que suposen milions d'euros al cap de l'any.

Perque si un dia una altra dona torna a pasar més de 40 hores fins a ser operada d'un ictus, només podrà emprar la senyera per cobrellit


1 comentario:

  1. Completament d'acord amb tu, els governants només es representen a si mateixos.

    ResponderEliminar