Disciplina de vot

En les darreres hores hem pogut presenciar un altre edificant exemple de com funciona la democràcia "a l'espanyola". L'expulsió d'Antoni Pastor del grup parlamentari popular de les Illes és una mostra més de com s'enten el funcionament de la democràcia en aquest país. El pensament monolític, l'obediència cega, la disciplina de partit, la manca de diàleg/discrepància interna són els elements més característics i alhora, més preocupants, dels partits espanyols.

Segons els seus integrants, aquest fet dóna coherència al seu discurs i cohesió al partit. Però més d'un creiem que el que mostra és la falta de diàleg, d'idees fins i tot, cosa que sovint els allunya dels seus votants.

I per desgràcia, afecta a la majoria de partits polítics. Ho varem poder comprovar també quan en el si del partit socialista es debatia entre primàries o congrés. Com bé va dir Patxi López, primer s'havia de decidir el "què" per decidir després el "qui". Però la seva opinió no era la majoritària, i el debat sobre qui ha de ser el candidat i tot allò relatiu a la seva figura pren molta més força que no pas el contingut del seu discurs o la qualitat democràtica interna del partit.

En un partit polític s'han d'unir persones amb interessos semblants que comparteixin un projecte comú, però no es pot pretendre que opinin tots de la mateixa manera sobre tots els temes. es farien un gran favor si s'ho replantejassin i dialogassin una mica més entre ells.