Avui voldria dedicar aquesta entrada a qui probablement és l'escriptor més sensible i lliberal d'aquest país: el meu estimadíssim
Arturo Pérez-Reverte, i tota la seva cort d'admiradors, alhora que els animo a seguir mostrant-se tal com són. Com uns fatxes. Amb gent com aquesta el país avança cap a la tolerància.
I com que no val la pena perdre el temps amb gent així, parlarem de coses importants. De, per exemple,
Wikileaks. S'ha parlat molt de les conseqüències de la divulgació de documents secrets pel que fa a seguretat nacional. No sé quines podrien ser. Però del que estic segur és de la vital importància que per a la llibertat i la democràcia té mostrar els excessos comesos per l'exèrcit americà i anglès a Irak, i de com els alts càrrecs n'estaven assabentats.
Tot això s'ha de conèixer. El que em preocupa és saber si tota aquesta quantitat d'informació arribarà a la majoria d'americans i com l'assimilaran. Perque un país on és més important per a un polític portar una vida familiar intatxable que no pas tenir la conciència política neta, no se si el que explica Wikileaks produirà l'efecte desitjable.
Ara un cas no apte per a estómags sensibles. Una carretera. Un camíó. Un jove es atropellat. La ambulància tarda 20 min. en arribar. El jove mor. Aquest jove havia de donar el seu moll d'òs al seu germà malalt. El germà mor. Ara, l'empresa reclama als familiars que els paguin les despeses de reparar el camió. Sense comentaris.
I com que no vull acabar amb mal gust de boca, una història simpàtica. Ojalà els narcos mexicans n'aprenguessin. Em refereixo al "lumbreras" de Morón de la Frontera, o com ell mateix es feia anomenar,
"el arrebato de Morón". El cas és que aquest bon home, traficant a petita escala de cocaïna, es promocionava repartint octavilles per la ciutat, on indicava les seves tarifes, potencials descomptes i fins i tot la seva adreça. Amb delinqüents com aquest, jo també em faig policia.
