miércoles, 26 de septiembre de 2012

Allò de sempre

Ahir vaig tornar a anar a una concentració per demanar més i millor democràcia (ara mateix me sembla mentida que 2500 anys després de Pericles encara estem així, i que en lloc d'anar cap envant, anem cap enrere).

També hi va haver una gran manifestació a Madrid de gent reclamant més democràcia, un canvi en el funcionament de la política, una millor redistribució de la riquesa o una nova constitució. Però per desgràcia els titulars d'avui s'allunyen d'aquest fet per centrar-se en les càrregues policials, ja sigui criticant l'actuació de ls antidisturbis o condemnant els manifestants i menyspreant-los per culpa de quatre salvatges.

Estarem tots d'acord en que l'actuació dels policies d'ahir a Madrid va ser desmesurada. Un col.lectiu emprenyat i acosat que està programat per obeir ordres i que envesteix com un brau sense miraments li fot xaloc en calan i fer al que fer. Seria bo que s'ho fessin mirar, perque per desgràcia seva, les càmeres (tot i ser non grates), revelen l'agressivitat i l'arbitrarietat de la seva actuació.
Però també haurem de convenir en que sempre, per desgràcia, un grup reduit i constant de salvatges, provocadors, ignorants, esvalotadors, etc no poden sortir al carrer sense rompre qualque cosa o sense encendre els ànims (o una paperera en el seu defecte), i com sempre, van fer acte de presència per espanyar una manifestació pacífica. A aquests dir-los que també s'ho facin mirar, que es prenguin una til.la abans de sortir de casa i que es treguin la caputxa, si és que no tenen res a amagar.

Voler entorpir la feina dels diputats i coaccionar la seva actuació és un delicte. Viure d'esquena a les reivindicacions ciutadanes extra-electorals, no escoltar, i menystenir la indignació popular no és delicte, però és moralment censurable.

A Maó, una concentració pacífica de ciutadans (com ho era la de Madrid fins que arribaren les invasions bàrbares) es va congregar davant l'ajuntament amb una sèrie de demandes molt clares, que resumeixo tot seguit:

  1. Una legalitat que ens representi i ens defensi.
  2. Reforma electoral
  3. Dimissió en ple del parlament i convocatòria d'eleccions constituents.
  4. Nova constitució (amb minúscula, perque es pugui modificar quan calgui).
  5. Major representativitat
  6. Eliminar el nepotisme, l'amiguisme i l'endollisme.
  7. Eliminació de les ajudes als bancs en detriment de les condicions de vida dels ciutadans
A Maó fiets i avis, mestres i metges, jubilats i aturats ens varem reunir per demanar que se'ns escolti, que la democràcia no sigui només una butlleta cada 4 anys, que una manifestació sigui quelcom a tenir en compte, en definitiva, que la sobirania deixi els bancs i els partits polítics i torni al poble, que és on hauria de ser. 

jueves, 20 de septiembre de 2012

Una senyera per cobrellit

Què bé els hi ha anat a alguns la massiva manifestació de l'11 de setembre!!

Una població predisposada, una munió maleita per mor de la crisi i quatre estelades foren suficients per congregar als carrers de Barcelona una multitud ("número respetable" dirien els mitjans de la meseta) que demana la independència de Catalunya. Acompanyant-los, les aspiracions del govern del país i els periodistes catalans, que tenen tema de debat per unes quantes setmanes.

Però amb tots els meus respectes, una cortina de fum molt propicia. Tot i que sóc el primer en reconèixer el dèficit fiscal català i la necessitat de solucionar-lo pel bé de l'economia catalana, i per tal, de l'espanyola, així com els greuges històrics i el malestar d'una part molt important de la població catalana, crec també que, per una banda, la independència no compta ni amb el suport ni amb la maduresa de la població per dur-se a terme, i per altra, crea una pantalla que oculta els veritables drames dels catalans: una sanitat, educació i serveis socials reduits a la mínima expressió, per voluntat dels mercats, amb la vènia dels governants.

No voldria que el meu discurs s'apropàs al del govern central, però si que crec que de la mateixa manera que Rajoy ha triat fer aquestes retallades i no unes altres, Mas ha fet el mateix. I potser abans de reclamar un pacte fiscal ens hauriem de plantejar si no es pot reduir el dèficit suprimit organismes i institucions, campanyes i programes que ningú sap per a què serveixen i que suposen milions d'euros al cap de l'any.

Perque si un dia una altra dona torna a pasar més de 40 hores fins a ser operada d'un ictus, només podrà emprar la senyera per cobrellit